Viajes y Lecturas: 2024

diumenge, 28 d’abril del 2024

Recomanacions musicals

Descobrir un grup i un tema com aquest és tota una sorpresa. La música és memorable. Els tocs de guitarra són extraordinaris i les veus que els acompanyen creen un clímax immillorable. Imprescindible

dissabte, 27 d’abril del 2024

Art i musica: Henri Le Sidaner (1862-1939)

Henri Le Sidaner

divendres, 26 d’abril del 2024

Ucraïna com excusa per el rearmament

I desprès Ucraïna. La seva guerra de desgast -les xifres de mort son molt aproximatives, perquè son secrets de guerra. Sembla que més de 50.000 morts per part de Rússia han perdut la vida des de que fa dos anys va començar aquesta guerra de desgast. Per part de Ucraïna, les xifres oscil·len entre 20.000 i 40.000 morts. La xifra de civils son molt menors que a Gaza-, amb la Rússia de Putin que porta més de dos anys sense cap opció a una solució raonable. Més armament cap a Kiev no resoldrà el problema bèl·lic. Perquè aquesta guerra és a dins les fronteres de Ucraïna. Rússia/Putin i la seva camarilla no té cap interès a resoldre aquest conflicte iniciat per el mateix Putin. Arrel d’aquest conflicte bèl·lic, molts països de la UE parlen de la necessitat de rearmament. Això és una molt bona noticia per els fabricants d’armes. Països fronterers demanen a la seva ciutadania un esforç personal per la hipotètica defensa del territori. És de suposar que s’ha de defensar de Rússia, esclar. Las llista de països de la UE que vol reactivar el servei militar son aquells que no tenen cap capacitat per defensar-se. Lituània, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Letònia, Àustria, Grècia y Estònia. Si ho fan és sobretot de cara a la galeria. L’experiència demostra que l’exèrcit professional és molt més eficient que el sistema de lleves, es a dir, el reclutament obligatori per edat. La UE és incapaç de establir un exèrcit conjunt, perquè ja hi ha l’OTAN, i serveix per pressionar a Rússia a envair Ucraïna. Tot plegat no és més que una mena de ideari de militarització de la societat per disciplinar a una societat inoculada de pors i incerteses. I alhora la agenda del autoritarisme postdemocràtic segueix el camí d’atomització de la societat que no més pot conformar-se a posar un like allà on no cal.

Alliberar les hostatges i massacrar els palestins

El cor internacional de veus blanques, vol què Hamàs alliberi els hostatges retinguts des de el 7 d'octubre. Això demostra la seva empatia per aquestes 200 persones encara retingudes per les forçes del mal de Hamàs. Llàstima que aquest cor tant blanquíssim no faci una exigència a Israel i EE.UU per deixar de massacres a la població civil i les 34.000 persones assassinades per les forçes d'ocupació israeliana. Una vegada més es demostra l'abisme en la consideració entre víctimes dignes -els hostes israelians- i les víctimes indignes -tota la població palestina-.

dijous, 25 d’abril del 2024

Cançó de la revolució: Grándola, villa morena

Revolució de 1974 a Portugal

La cançó va ser l'himne de la llibertat a Portugal al 1974. Una revolució dels clavells, que va acabar amb la dictadura per llarga d'Europa al segle XX. Avui, les coses son molt diferents, nosaltres també. La dreta governa a Portugal i l'extrema dreta s'escampa com una taca d'oli per tota reu. Sembla que avui la paraula revolució s'ha quedat orfe, però al segle XX, ha estat un dels mites imprescindibles del ideari de l'esquerra. A Espanya la dictadura de Franco no va acabar fins el 1975, per mort del dictador al llit del Palau del Pardo; però la transició va arribar al 1982, però tot el franquisme va quedar submergit en el silenci, fins ara que ha tornat, i és nota!

Rafah, l'última frontera

El titular no explica si la població de Rafah també està preparada per rebre els tancs i l'exèrcit israelià. El govern extremista d'Israel vol continuar la seva particular creuada contra la població civil de Gaza. No contents a l'assassinat de més de 34.000 civils, i més d'un 40% d'infants, ara toca un altre indret, carregat de refugiats que van sortir del nord i ara queden atrapats al sud. De moment, l'exèrcit israelià no ha trobat res del que buscaven, es a dir, els ostatges israelians que encara queden vius. On pensen reubicar a tota aquesta gent? Destruir-ho tot si què en saben, ho han demostrat abastament. La presa de Rafah pot convertir-se en un autèntic cementiri de palestins, perquè no hi ha cap barrera entre ells i un exèrcit israelià què tira a matar sense cap contemplació, desprès queda ficar-los dins de fosses comunes i llestos. Sembla que ningú aturar aquest genocidi i tots serem còmplices, això si, en diferents grau de participació.

dimecres, 24 d’abril del 2024

Amnistia Internacional: Israel on vas?

Amnistia Internacional fa un crit d'atenció contra la passivitat de la Comunitat Internacional e Israel per el genocidi que s'ha està fent a Gaza. La deshumanització del enemic, tota la població de la Franja de Gaza, dona peu a AI a afirmar "que “les bases morals i jurídiques d’aquell mai més que es va dir després de l’Holocaust s’han trencat en mil bocins aquest 2023”. Què aquest fet, sigui realitzat per l'Estat jueu, no deixa de ser una paradoxa dramàtica. Destruir al altre, annexionar-se territoris, expulsar sense cap contemplació a la població civil, deixar-la sense cap mena de sortida, sense poder fer sentir la seva veu els organismes internacionals, està segrestats a casa seva, sent assassinat mati, tarda i nit per l'exèrcit jueu amb el silenci de la Comunitat Internacional, deixa clar, que les lleis internacionals son papers mullats, sobretot si al darrera hi ha el amic americà per empassar-se tots els gripaus que calguin. I desprès el govern fanàtic de Netanyahu, no entenc perquè hi ha protestes a casa seva!

dimarts, 23 d’abril del 2024

Del Brexit a Ruanda

Una pastera intenta creuar el canal de la Mànega. DAN KITWOOD / GETTY

Gran Bretanya vol donar solucions innovadores els problemes de la immigració. I la solució és transportar-los a un lloc on ningú vol anar, Ruanda, s'han recorden del que va passar aquell país? Portar els pobres a un lloc on mai podran tornar a marxar ni que sigui a casa seva, perquè Ruanda, a part d'embutxacar-se els diners que Gran Bretanya donarà, perquè seria molt estrany que ho fessin de franc, tindria uns desplaçat per fer d'ells uns perfectes ostatges. Sembla que les lleis i les convencions internacionals, son prou adaptables a les necessitats dels Estats. La mesura és la palanca per pujar en les enquestes de cara a les eleccions que el partit laboralista va per davant. Les xifres de la immigració il·legal comparades amb Itàlia o Espanya dona una mica d'angúnia. "El 2023 van travessar el Canal 29.437 persones. El 2022 van ser 45.755. Però és la immigració legal la que és realment massiva: més de 745.000 persones el 2022 i 672.000 el 2023. El Brexit, doncs, que havia de ser la bala de plata per contenir-la, no ha contribuït al pretès control de fronteres. Sobretot perquè el país, amb una població cada cop més envellida, necessita treballadors per al sector primari i per als serveis com les cures assistencials i la sanitat." (Ara.cat,23/4/24) Per comparació Espanya van arribar 56.852 i a Itàlia la xifra s'enfila a 123.863. Es evident que la immigració és un problema, però cal una resposta global i no viatges al no res.

Sant Jordi 2024

R.Madrid-Barça: Adéu a la Lliga (3-2)

El Barça ha fet un bon partit al Bernabéu, i malgrat tot, ha perdut. El Barça s'ha posat al davant en dos ocasions, Andreas Christensen (5') i Fermín (68'), però el Madrid ha anat empatant, gràcies especialment a les errades defensives de Cancelo. Vini Jr. (17') i Lucas V. (73') han fet els gols del Madrid. Quan el Barça intentava guanyar el partit, una contra letal del Madrid ha culminat amb un gol de Bellingham (90') i ha fet el miracle. Un Madrid que te millor plantilla i un Barça que amb Lamin Yamal ha estat el jugador més destacat. Les substitucions del Barça, Ferran Torres i João Félix no han donat cap fruit. Decepció davant d'uns resultats adversos, però l'equip ha de millorar especialment en defensa. No cal que entri Pedri -ho ha fet per substituir a De Jong lesionat-, és un jugador tou i sense nerví, tot el contrari de Fermín, tot ell, electricitat. Una novetat ha estat que Xavi no li han ensenyat cap targeta. Un clàssic necessita polèmica, hi ha hagut amb un gol fantasma al 27'.

PD: Urgent!

dilluns, 22 d’abril del 2024

Israel busca l'extermini dels palestins i de pas les seves terres

Moments clau

10:20

Dimiteix el cap de la intel·ligència militar d'Israel per l'atac de Hamàs del 7 d'octubre

17:01

Desenterren almenys 50 cossos d'una fossa comuna a l'hospital Nasser de Khan Yunis

AHIR

Almenys 18 morts en atacs aeris a Rafah durant la nit, dels quals són 13 criatures de la mateixa família

AHIR

Almenys 17 morts per incursions israelianes a Cisjordània en les últimes 36 hores

AHIR

La Cambra de Representants dels EUA aprova un paquet d'ajuda de més de 26.000 milions de dòlars per a Israel

AHIR

Erdogan rep al líder de Hamàs i li promet que lluitarà per un estat palestí

++++++++++

Mort i destrucció de civils a Gaza i Cisjordània. Netanyahu vol desviar l'atenció assassinant a palestins, perquè sap que Occident i tot el cor d'entusiastes no els importa res la mort d'aquests intrusos ficats en terres sagrades. Cal foragitar-los fora, encara no saben com fer-ho, però de moment, destruint-ho tot el que poden, potser podrien anar a Madagascar, de fet no poden perquè ningú els vols. Estàs a casa teva, però de cop resulta que ja no tens casa. Palestins i kurds, son els paries de la regió. Tothom sembla que tenen dret a destruir-los en benefici de la humanitat occidental. No son els bons. No tenen estats. Fosses comunes, infants assassinats per avions intel·ligents, aquest és el legat que està deixant aquest carnisser que és diu Netanyahu. EE.UU premia a Israel per la seva acció sàdica a Gaza. Ni ha destruït Hamàs, no té les ostatges, i si a generat més morts i destrucció que cap responsable polític israelià. Sembla que Ariel Sharon seria un boy-scout comparat a Benjamin Netanyahu! Qui el portarà al TJI?