Ucraïna com excusa per el rearmament

 

I desprès Ucraïna. La seva guerra de desgast -les xifres de mort son molt aproximatives, perquè son secrets de guerra. Sembla que més de 50.000 morts per part de Rússia han perdut la vida des de que fa dos anys va començar aquesta guerra de desgast. Per part de Ucraïna, les xifres oscil·len entre 20.000 i 40.000 morts. La xifra de civils son molt menors que a Gaza-, amb la Rússia de Putin que porta més de dos anys sense cap opció a una solució raonable. Més armament cap a Kiev no resoldrà el problema bèl·lic. Perquè aquesta guerra és a dins les fronteres de Ucraïna. Rússia/Putin i la seva camarilla no té cap interès a resoldre aquest conflicte iniciat per el mateix Putin. Arrel d’aquest conflicte bèl·lic, molts països de la UE parlen de la necessitat de rearmament. Això és una molt bona noticia per els fabricants d’armes. Països fronterers demanen a la seva ciutadania un esforç personal per la hipotètica defensa del territori. És de suposar que s’ha de defensar de Rússia, esclar. Las llista de països de la UE que vol reactivar el servei militar son aquells que no tenen cap capacitat per defensar-se. Lituània, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Letònia, Àustria, Grècia y Estònia. Si ho fan és sobretot de cara a la galeria. L’experiència demostra que l’exèrcit professional és molt més eficient que el sistema de lleves, es a dir, el reclutament obligatori per edat. La UE és incapaç de establir un exèrcit conjunt, perquè ja hi ha l’OTAN, i serveix per pressionar a Rússia a envair Ucraïna. Tot plegat no és més que una mena de ideari de militarització de la societat  per disciplinar a una societat inoculada de pors i incerteses. I alhora la agenda del autoritarisme postdemocràtic segueix el camí d’atomització de la societat que no més pot conformar-se a posar un like allà on no cal.

EU, el nou espàrring de Rússia

 

L’article de Carme Colomina, L’Europa de la defensa (Ara.cat, 25/3/24), dona un marc mental i polític poc engrescador. A part de la fotografia de Macron lluitant no se sap amb qui o en què, val per mesurar Europa. Europa s’ha convertit en un espàrring d’EEUU, Xina i Rússia. Som potència econòmica, però això avui, cal reforçar-la amb capacitat disuasoria, i Europa depèn exclusivament d’EE.UU. No hi ha possibilitat a mig termini d’un exèrcit de l UE. I ha masses reticències històriques. A més, tenir un exèrcit operatiu surt molt car, i no tenim masses ganes d’embarcar-nos en expedicions militars, per exemple, a Ucraïna. Cap país d’Europa, més enllà de la retòrica patriòtica, vol cap enfrontament amb ningú. Som reactius. I mentre, Israel pot destruir Gaza, sense que cap Estat sigui capaç d’aturar la massacre. I desprès Rússia i la seva creuada a Ucraïna. Putin crida venjança per els atemptats a Moscou. L’exhibició de brutalitat envers els presumptes autors, expressa el que és avui la Rússia de Putin. Efectivament, som el sac de boxa on tothom pot fer guant amb nosaltres. No m'estranya què anem sonats tot el temps.

Torturar els culpables

 

Els presumptes autors de la matança a Moscou, detinguts, i presentats a un Tribunal, amb evidents signes de tortura,  seran exposats a l'espectacle de la seva deshumanització. Els vídeos on apareixien disparant indiscriminadament, anaven amb la cara descoberta. Possiblement, no devien pensar que sobreviurien al atac. Perquè si pensen en fugir, sembla de lògica anar amb la cara tapada, amb el clàssic passamuntanyes. Ara, a la sala d'un Tribunal de justícia, que condemna sense masses manies els opositors al Kremlin, com en aquest cas, no hauran preguntat per el seu estat físic, perquè naturalment, això no interessa a ningú desprès del que va passar el dissabte a la sala de concerts on va ser assassinades 137 i 180 ferits. Ara ho pagaran, no crec que salvin la vida. Son un perill per a Putin. Ell, vol connectar aquests terroristes amb Kiev (Ucraïna). L'espectacle macabre d'uns detinguts amb clars signes de tortura és un bon exemple de la mena d'Estat que és la Rússia de Putin. 

PD: La clàssica explicació que s'ho han fet ells mateixos, apareixerà en qualsevol moment.

 

Terror a Moscou

 

La retransmissió en directa del assalt al Crocus City Hall, a Moscou, per part de un nombre indeterminat d’assaltants, van crear el pànic i la mort dels assistents a un concert. Les xifres de moment fan 115 persones mortes i 115 ferits. Un assalt sense cap impediment, almenys pel que es veu el vídeo “semi oficial”. L’atemptat ha estat reivindicat per l’Estat Islàmic. Fins a qui les notícies.  Tant els EEUU com Anglaterra van avisar d’un imminent atac terrorista a Rússia. Ara aquell vaticini s’ha fet realitat. Feia molt de temps que l’Estat Islàmic no apareixia en escena. Què aquest atemptat segueixi el mateix patró del que va passar el 2002 en el teatre Dubrovka a Moscou, sembla una coincidència molt reveladora. Al mateix dia que Moscou ha llançat un atac massiu a instal·lacions energètiques a Ucraïna, inclosa la presa més gran del país a Zaporíjia, resulta tot plegat boirós i inquietant. Masses preguntes per resoldre. El govern de Putin, podrà fer ara el relat que més li convingui per els seus interessos. La seva capacitat de mentir és llegendària i el seu cinisme immens.   Caldrà temps per veure la resposta del Kremlin, és a dir de Putin. Exportes una guerra sense cap sentit a Ucraïna, on han mort més de tres-centes mil persones, civils i militar de tots els bàndols. I ara a casa teva, tens un atemptat terrorista i poses el crit al cel? 

PD: Mentre les xifres augmenten, ara mateix son 133, Putin acusa directament a Ucraïna.

Ucraïna existeix i la guerra també!

 

En el món on vivim, les noticies tapen altres noticies i això ha sigut el que ha passat amb la guerra de Rússia contra Ucraïna. A diferència del que passa a Gaza, allà dos exèrcits lluiten en un espai d'enormes dimensions.  La xifra de 10.000 civils morts des de l'inici de la guerra al febrer del 2022, dona una context per calibrar el que està passant a la Franja de Gaza amb més de 16.000 morts des de novembre d'aquest any. A Ucraïna hi ha una guerra de desgast per part de Rússia. Sembla que l'autòcrata pot enviar soldats sense que l'opinió pública poguí dir res en contra. El nombre de morts del exèrcit rus és molt difícil de determinar per l'opacitat en aquest terreny. Entre 100.000 i 300.000 morts, la xifra és aproximativa. En el bàndol ucraïnès, uns 30.000 soldats morts i més de 10.000 civils morts. L'èxode massiu  de la població ucraïnesa -dones i nens- s'aproxima a 8 milions, xifra record. Ucraïna no pot guanyar aquesta guerra sense l'ajut de l'OTAN i aquesta no està per masses històries. Dic guanyar, vol dir que Rússia marxi d'Ucraïna. El problema és el dèspota que hi ha el Kremlin, està en campanya electoral i la guerra és la millor manera de mantenir-se en el poder.  

Ministeri de la Veritat (G.Orwell)

 "Davant dels grandiosos canvis del nostre temps en l'àmbit mundial, mai vistos abans, estem disposats a servir d'exemple amb els col·legues russos com a potències mundials responsables. I a jugar un paper de lideratge per conduir aquest món ràpidament canviant a una trajectòria de desenvolupament estable i positiu", ha dit Xi Jinping.

Xi Jinping, màxim aliat de Putin, parla com Orwell anomenaria el què diuen al Ministeri de la Veritat. Vivim un desordre global amb dos dictadors que es presenten com "líders responsables".  És el món al inrevés. Mentre Occident, finança la guerra de Putin, Xina, pot seguir produint allò que vàrem deslocalitzar en ares de la globalització. Com diu l'editorial del Ara:"  es veuen ara[Occident] amenaçades per aquests règims il·liberals que ja no es conformen amb ser la fàbrica del món. Volen dominar-lo i imposar els seus valors.". Hi ha algun pla per adreçar aquesta situació?

La guerra a la TV

 

Militars de l'exèrcit rus viatjant a la part posterior d'un camió militar a Armyansk, a la part nord de Crimea. KONSTANTIN MIHALCHEVSKIY / SPUTNIK / CONTACTOPHOTO

Aquesta matinada, tropes russes han envaït Ucraïna. La diplomàcia queda en paper mullat per donar pas a la guerra. La invasió es planificada per diferents fronts. Les mentides de Putin que volia delimitar la invasió queda en res davant del objectiu que es Kiev, la capital de Ucraïna. El resultat és el pànic de la població. Aquestes guerres televisades, on les imatges son dels governs, tenen sempre intencionalitat propagandística.  El morts començant a augmentar. Putin vol l'annexió del país sencer i col·locar un règim afí els seus interessos. 

I Occident que fa? La resposta és una cataracta de declaracions solemnes, però que no ajuden a Ucraïna. El futur del país es una incògnita a hores d'ara. Putin és converteix en un altra  Milošević, però aquest té armes de destrucció massives. Les conseqüències d'aquest atac a Ucraïna són de moment imprevisibles, perquè tot depèn de com vagi evolucionant aquesta guerra. Si l'exercit ucraïnès resisteix l'embat rus, la deriva de la guerra por ser molt destructiva. Si no hi ha resistència efectiva, i Kiev cau, el govern elegit democràticament, tindrà que anar-se'n al  exili i totes les llibertats seran retallades per els nous inquilins addictes a Rússia.  Una vegada més Occident deixa a la seva mala sort el destí de Ucraïna. 

La UE piensa recomendar a Erdogan y Putin para el Premio Nobel de la paz

Los rusos son los soviéticos

Retroceso hacia la inquisición

En el ámbito internacional llama la atención la siguiente noticia: “Los islamistas matan a pedradas a una pareja que convivía sin casarse” (El País, 31-7-2012). La noticia hace referencia a Malí, en concreto al norte de Malí. La imposición de la ley islámica hará las delicias de ese mundo fervoroso que son las religiones. ¡ Esa pareja deja dos huérfanos!

Las religiones hablan de amor y demás monsergas. El islam se impone a base de guerras civiles en los que una facción más extremista que la otra impone su idea de lo que debe ser la ley coránica. El cristianismo ya paso por esa fase –inquisición-. Uno de los grandes triunfos de la modernidad fue la separación entre religión y estado. Los ciudadanos no deben estar obligados a profesar la religión de los que gobiernan. Decidir entre un credo u otro debe ser cosa de la propia conciencia particular. El Estado debe ser neutro. No debe interferir en la esfera particular de la religión. Sin embargo, la religión como institución debe respetar las reglas de juego de las sociedades democráticas.

Hundirse en esa conexión funesta en la que todo ciudadano debe ser fiel so pena de castigos bárbaros como la lapidación es retroceder a la edad media. ¿Qué hace la comunidad internacional ante semejantes acciones? Nada. Arabia Saudí, ese país campeón de los derechos humanos lapida y ejecuta con igual fervor religioso. A los países democráticos les parece muy bien que hagan lo que tengan que hacer.

Por eso lo que sucede con el juicio que se celebra en Moscú contra “el grupo de punk Pussy Riot, detenidas por haber cantado en la catedral ortodoxa de Cristo Salvador de Moscú” (El País,31-7-2012) se enfrentan a pena de hasta 7 años de prisión. Rusia se ha deslizado hacia el autoritarismo más descarnado desde la etapa de Putin en el poder. Putin que fue responsable del Servicio Federal de Seguridad la antigua KGB. Es decir, es un personaje de la nomenklatura soviética y es tan demócrata como pudiera haber sido Arias Navarro.




El juicio que ha empezado hoy, con un sistema judicial completamente al servicio del ejecutivo, no hace más que demostrar “el poder” de la cúpula gobernante. Cualquier desviación en el seguimiento de las directrices del Ejecutivo son asumidas contra un ataque a Rusia. El grupo Pussy Riot, el video nos muestra que su arte es muy pobre, se convierte en manos del poder en asunto que pretende amedrentar cualquier desviación de la doctrina oficial. J.S.Mill en el siglo XIX, hablaba que las acciones que no gustan a la mayoría no por eso deberían ser condenadas, porque Rusia es un Estado laico, sin embargo, a Putin también le gusta el palio. En España ya tuvimos a las Vulpes (1983) y su querella por parte de la Fiscalía General del Estado. Rusia no es España. Espero que la “presión” mediática de Occidente modere la más que posible condena.