Ucraïna com excusa per el rearmament

 

I desprès Ucraïna. La seva guerra de desgast -les xifres de mort son molt aproximatives, perquè son secrets de guerra. Sembla que més de 50.000 morts per part de Rússia han perdut la vida des de que fa dos anys va començar aquesta guerra de desgast. Per part de Ucraïna, les xifres oscil·len entre 20.000 i 40.000 morts. La xifra de civils son molt menors que a Gaza-, amb la Rússia de Putin que porta més de dos anys sense cap opció a una solució raonable. Més armament cap a Kiev no resoldrà el problema bèl·lic. Perquè aquesta guerra és a dins les fronteres de Ucraïna. Rússia/Putin i la seva camarilla no té cap interès a resoldre aquest conflicte iniciat per el mateix Putin. Arrel d’aquest conflicte bèl·lic, molts països de la UE parlen de la necessitat de rearmament. Això és una molt bona noticia per els fabricants d’armes. Països fronterers demanen a la seva ciutadania un esforç personal per la hipotètica defensa del territori. És de suposar que s’ha de defensar de Rússia, esclar. Las llista de països de la UE que vol reactivar el servei militar son aquells que no tenen cap capacitat per defensar-se. Lituània, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Letònia, Àustria, Grècia y Estònia. Si ho fan és sobretot de cara a la galeria. L’experiència demostra que l’exèrcit professional és molt més eficient que el sistema de lleves, es a dir, el reclutament obligatori per edat. La UE és incapaç de establir un exèrcit conjunt, perquè ja hi ha l’OTAN, i serveix per pressionar a Rússia a envair Ucraïna. Tot plegat no és més que una mena de ideari de militarització de la societat  per disciplinar a una societat inoculada de pors i incerteses. I alhora la agenda del autoritarisme postdemocràtic segueix el camí d’atomització de la societat que no més pot conformar-se a posar un like allà on no cal.

El decliu nord-americà?

 L’article de Christoher Caldwell, La desfeta d’Occident? (Ara.cat, 11/3/24)

Joe Biden

L’articulista, fa una reflexió sobre el decliu d’EE.UU al món. Les contradiccions nord-americanes son cada vegada més flagrants. Així, s'encoratgen a l’OTAN per ampliar els seus membres, l’últim a incorporar-se ha sigut Suècia. Biden ha dit que “Europa està en perill”. Però, immediatament, ha subratllat que no pensa enviar-hi tropes terrestres a Ucraïna. Rússia, sap que Europa no intervindrà amb efectius, la disparitat d’opinions en sí de l’OTAN ho fan impossible i potser convenient. A més l’ajuda no acaba d’arribar-hi. Ucraïna no pot guanyar aquesta guerra, perquè Rússia està ficada a mig gas. I malgrat tot, Rússia no ha aconseguit el que volia, una rendició sense condicions. No s’ha està en les mateixes condicions que va propicia la conquesta de Crimea. Ucraïna està empipada, la paraula no és exacta, amb tots els seus presumptes aliats. Perquè aquests aliats volen contrapartides, és a dir, que el material bèl·lic no surt de franc, vet ací el problema de fons. I Ucraïna, no pot pagar-ho. 

L’autor fa referència al llibre de Emmanuel Todd, “La desfeta d’Occident”, llibre que s’ha convertit en un best seller a França. Todd, al parer de Caldwell, fa una declaració emfàtica: EE.UU està en decliu. Es crític contra l’expansió de  l’OTAN. Pensa que aquest imperialisme “ha posat en perill la resta del món”. Una constant de la política de intervencionista nord-americana ha sigut, entrar-hi –Iraq, Afganistan, i sortir-se'n de mala manera, deixant al darrera la destrucció del país. El síndrome de Vietnam, pesa com una llosa en el subconscient nord-americà. En aquest context, Rússia i Putin, han vist una excel•lent coartada per rearmar-se ideològica i militarment amb una deriva autocràtica evident. Per Todd, l’era global comença a tenir un balanç negatiu, envers l’altre actor a escala global, Xina. Todd, veu el decliu nord-americà en el fet que EE:UU “formen menys enginyers que Rússia, no només per càpita sinó en xifres absolutes”. Els ideal de llibertat, de democràcia han estat en contradiccions flagrants depenent del país què volia què entrés a la seva esfera de influència. Exportar valors que no combregen amb bona part de països del món, no és precisament, el que ha fet la Xina. Una dada important que dona llum sobre com funcionen els països es “la  mortalitat infantil, el paràmetre revelador que el va portar a predir el col•lapse soviètic fa mig segle, és més alta a l’Amèrica de Biden (5,4 per mil) que a la Rússia de Putin, i tres vegades més alta que al Japó del primer ministre Fumio Kishida.” Aquesta dada és molt més potent que el PIB. Demostra que alguna cosa no funciona, que hi ha un dèficit enorme de cara al futur d’EE.UU.

Cadwell, veu en l’arrogància Occident un mal profund que afecta al bon criteri i a tenir present el principi de realitat, per sobre del principi dels desitjos que masses vegades es confonen. EE.UU té un problema molt greu amb la polarització de la societat que Trump encarna a la perfecció. I aquesta polarització és un autèntic perill per l’estabilitat d’Occident en primer lloc, però també a la resta del món. Xina està en millors condicions per assolir el regnat de nova potencia mundial, perquè en el seu cinisme pragmàtic, busca influencia sense ficar-se en les dinàmiques pròpies de cada país. I Rússia, vol tornar a ser el que no ha sigut des de la caiguda de la Unió Soviètica. No ho podrà fer, però l’aliança amb Xina –ni que sigui conjuntural i tàctica- li permet augmentar la seva autoestima malmesa per la guerra a Ucraïna i les repercussions dels atemptats de Moscou de fa uns dies. 

EU, el nou espàrring de Rússia

 

L’article de Carme Colomina, L’Europa de la defensa (Ara.cat, 25/3/24), dona un marc mental i polític poc engrescador. A part de la fotografia de Macron lluitant no se sap amb qui o en què, val per mesurar Europa. Europa s’ha convertit en un espàrring d’EEUU, Xina i Rússia. Som potència econòmica, però això avui, cal reforçar-la amb capacitat disuasoria, i Europa depèn exclusivament d’EE.UU. No hi ha possibilitat a mig termini d’un exèrcit de l UE. I ha masses reticències històriques. A més, tenir un exèrcit operatiu surt molt car, i no tenim masses ganes d’embarcar-nos en expedicions militars, per exemple, a Ucraïna. Cap país d’Europa, més enllà de la retòrica patriòtica, vol cap enfrontament amb ningú. Som reactius. I mentre, Israel pot destruir Gaza, sense que cap Estat sigui capaç d’aturar la massacre. I desprès Rússia i la seva creuada a Ucraïna. Putin crida venjança per els atemptats a Moscou. L’exhibició de brutalitat envers els presumptes autors, expressa el que és avui la Rússia de Putin. Efectivament, som el sac de boxa on tothom pot fer guant amb nosaltres. No m'estranya què anem sonats tot el temps.

Torturar els culpables

 

Els presumptes autors de la matança a Moscou, detinguts, i presentats a un Tribunal, amb evidents signes de tortura,  seran exposats a l'espectacle de la seva deshumanització. Els vídeos on apareixien disparant indiscriminadament, anaven amb la cara descoberta. Possiblement, no devien pensar que sobreviurien al atac. Perquè si pensen en fugir, sembla de lògica anar amb la cara tapada, amb el clàssic passamuntanyes. Ara, a la sala d'un Tribunal de justícia, que condemna sense masses manies els opositors al Kremlin, com en aquest cas, no hauran preguntat per el seu estat físic, perquè naturalment, això no interessa a ningú desprès del que va passar el dissabte a la sala de concerts on va ser assassinades 137 i 180 ferits. Ara ho pagaran, no crec que salvin la vida. Son un perill per a Putin. Ell, vol connectar aquests terroristes amb Kiev (Ucraïna). L'espectacle macabre d'uns detinguts amb clars signes de tortura és un bon exemple de la mena d'Estat que és la Rússia de Putin. 

PD: La clàssica explicació que s'ho han fet ells mateixos, apareixerà en qualsevol moment.

 

Una democracia escarnida

 

La perversió de la democracia arriba també a Rússia. En una dictadura personal, Putin i la seva camarilla, jugant a legitimar-se desprès d'haver assassinat a Aleksei Navalni en una presó remota del Àrtic -el lloc ideal per enterrar a l'oposició-. Un més desprès d'aquells fets, la ciutadania està convocada per elegir a Putin. No existeix llibertat, així que els comparses d'aquesta obra dolenta faran la resta  de l'auca post-soviètic. Un país, que viu del petroli i el gas, que la UE encara li compra, amb una guerra fratricida amb Ucraïna i una despesa militar en augment, sense possibilitats reals de canvis, els electors 112,3 milions, tenen la possibilitat de votar fins diumenge. Hi ha la possibilitat d'una segona volta. Però tota aquesta comèdia, li serveix a Putin per exhibir muscle davant de la UE i sobretot, prémer files contra qualsevol dissidència social i política. Sense cap institució independent, les dades seran les que volguí el Kremlin,  no sabrem del cert quina mena d'abstenció hi pot haver. La por en els cercles -minoritaris- opositors és massa gran. Sembla que a la resta de la població Putin és el seu heroi. És el què te ser un dictador, tothom t'estima, i si algú no ho fa, l'envies a Sibèria, com sempre s'havia fet, des del temps dels Tsars i desprès massivament en temps de Lenin i Stalin, fins ara.

Silenci a Gaza i soroll a Ucraïna

A Gaza, el silenci del que passa els territoris ocupats per Israel, és fa cada vegada més ominós. El bloqueig informatiu establer per l’exercit jueu fa molt difícil saber les condicions de vida de la població arrossegada a anar al sud per les forçes d’Ocupació. Sense subministraments, sense sostre ni ajuda, sols una vegada més, Gaza és el laboratori què Israel utilitza per imposar la seva Pax Romana. Tots els mitjans al seu abast, per destruir a tota una població, això és diu, com és pot dir? Genocidi és molt a prop del que està passant a Gaza. Més de 28.000 morts, més de 10.000 menors d’edat, xifres que manifesten un odi profund del govern israelià i el seu exèrcit envers la població civil de Gaza. 

I desprès, Ucraïna, dos anys de guerra, més de 30.000 morts del bàndol ucraïnès. Una lluita desigual entre Rússia governada per un dèspota sense escrúpols i Ucraïna defensant-se sense mitjans, perquè Occident ja s’ha està cansant d’aquesta guerra. El problema serà que si Putin s’han surt d’aquesta aventura, quin serà el proper objectiu? I malgrat tot, la UE i la OTAN, no poden ni volen cap enfrontament directa amb Rússia. Això ho sap Putin, el temps juga al seu favor i contra la Ucraïna del Zelensky.

Putin comença la seva campanya electoral

 

L'autòcrata Putin ho te clar, la guerra contra Ucraïna continuarà, costi el que costi. Amb aquestes boniques paraules comença la seva particular campanya electoral, on ningú pot presentar-se. L'opositor Navalni desaparegut dins dels sistema penitenciari rus, per ordre de Putin, allà la desaparició del qualsevol divisió de poders, fa que hi hagi un únic dictador absolut, un nou tzar per governar el seu imperi. La UE estima Putin, li compra gas i petroli, perquè la roda del hàmster poguí donant voltes i més voltes.  Ucraïna, és un problema, segur que amb el temps tot s'ha arregla, o potser no.

Retrat d'un món sense ànima (I)

Putin & Kim Jong-un

En un món tan complex i sense engrunes de humanitat, podem veure a dos mandataris que viuen al límit de la supervivència dels seus països. Un autòcrata, Putin, aïllat del món exterior, i l'altre, un tirà que ofega a un país com Corea del Nord. Els dos màxims mandataris, no parlen de pau, o cooperació per fer que els seu ciutadans puguin viure millor, no, parlen de com poden mantenir-se ells en el poder, és venen armes, un per seguir destruint Ucraïna -Putin-, l'altre, Kim Jong-un, per esclafar encara més , si això és possible, a la seva població que viu en la pobresa i la ignorància d'un règim, aquest si, totalitari.  Segur, que en el seus respectius països, la propaganda, parlarà de la extraordinària sort que tenen de tenir dos àngels que es preocupen per el benestar   del seu poble. Amen!   

Ministeri de la Veritat (G.Orwell)

 "Davant dels grandiosos canvis del nostre temps en l'àmbit mundial, mai vistos abans, estem disposats a servir d'exemple amb els col·legues russos com a potències mundials responsables. I a jugar un paper de lideratge per conduir aquest món ràpidament canviant a una trajectòria de desenvolupament estable i positiu", ha dit Xi Jinping.

Xi Jinping, màxim aliat de Putin, parla com Orwell anomenaria el què diuen al Ministeri de la Veritat. Vivim un desordre global amb dos dictadors que es presenten com "líders responsables".  És el món al inrevés. Mentre Occident, finança la guerra de Putin, Xina, pot seguir produint allò que vàrem deslocalitzar en ares de la globalització. Com diu l'editorial del Ara:"  es veuen ara[Occident] amenaçades per aquests règims il·liberals que ja no es conformen amb ser la fàbrica del món. Volen dominar-lo i imposar els seus valors.". Hi ha algun pla per adreçar aquesta situació?

La Guerra a les portes de la UE:

 

Guerra a Ucraïna: 19 dies de Guerra

 

La guerra que tenia que ser ràpida, va adquirint poc a poc, el paisatge natural de les guerres: devastació, destrucció i mort. Això és la guerra! Per això ningú la vol. Però el cert és que la guerra plana contínuament en aquest món. La diferència és que aquesta guerra, no es produeix a l'Àfrica, o al Orient Pròxim, és a tocar a les fronteres de la UE. Putin, President d'aquesta República sui generis anomenada Rússia, te tot el poder en les seves mans. 

La destrucció sistemàtica de les ciutats, Mariúpol com exemple, dona relleu a l'idea de urbanicidi. Putin sembla que no vol quedar-se amb Ucraïna, però fa tot el possible perquè no quedi res d'en peus. Hospitals, escoles, edificis d'habitatge, d'oficines, tot és susceptible de destrucció sistemàtica.  Segons la propaganda de Putin, Ucraïna, és un niu de nazis. Es parla de 2500 civils morts a la ciutat de Mariúpol, a conseqüència del foc del exèrcit rus. 

La UE veu impotent com Putin destrueix una nació. La lluita serà acarnissada i aferrissada. Les ciutats que fa 20 dies, eren com les nostres ciutats, ple de botigues, de carrers plens de gent, anant a comprar o passejant, ara tot això està destruït. La fugida de més de dos milions de persones -dones i nens i gent gran-, omplen les ciutats frontereres de Polònia, Romania, Moldàvia, Hongria, països de transit, per una destinació incerta en el espai i sobretot, en el temps.

 

Khàrkiv 

Veien les imatges de la guerra, sembla estrany que tothom no sigui pacifista. Però la realitat ens diu que la guerra res mes cal per començar-la un bàndol. Sembla fàcil dir que et rendeixes, però algú no faria res quan es casa teva la que volen destruir? 

Guerra a Ucraïna: Cinquè dia de Guerra

 

La Guerra a Ucraïna, es ralentitza. La resistència del exèrcit ucraïnès, ha posat un punt de suspens a la Guerra llampec que volia Putin al envair Ucraïna.  “Ens han deixat sols” la frase és del President Zelenski, demostra la dificultat de la UE per ser reconeguda com a potència mundial. Si la Guerra la guanya Rússia, i Ucraïna es converteix en un país satèl•lit de la Rússia de Putin, la bandera de la UE quedarà compromesa per sempre. Zelenski sap ara què l’únic que li queda es resistir el màxim, per obligar a Putin a unes converses de pau molt difícils. Sap també que la UE no vol cap enfrontament directa amb Rússia. Ningú en vol. Si Putin guanya, Zelenski serà assassinat o jutjat per el nou règim pro-Putin, i la seva vida correrà perill. L’altra opció és marxar al exili, però ho ha rebutjat amb tot el què això significa. Llegeixo al Ara.cat que “Putin posa en alerta màxima les forces de dissuasió nuclear”. Ucraïna no disposa d’armes nuclears. Les va transferir a Rússia. 

Com podem tenir tirans al cap de les nacions? Un dia per altre, la vida dels ucraïnesos, ha canviat de manera absoluta. Tot allò que era normal, anar a comprar el pa, passejar amb els fills, la quotidianitat del dia a dia, ara tot això ha deixat d’existir, perquè el sàtrapa d’en Putin vol continuar la Guerra del 2014 amb l’annexió de Crimea.  

I la diplomàcia de la UE i EEUU? Més enllà de les paraules i mesures econòmiques contra Rússia, ningú vol una catàstrofe.  La possibilitat de fer fora del sistema bancària internacional és una mesura que es parlà però tenen por de posar-la en pràctica. En una  economia global, qualsevol mesura acabarà afectant a tothom. Les paraules de Putin amenacen a Finlàndia i Suècia, potser han sigut la reacció airada per no haver conquerit Ucraïna instantàniament. Però la Rússia de Putin, té un aliat gegantí, la Xina. 

De cop i volta tornen a una nova etapa de la Guerra Freda amb les relacions amb Occident. El “No a la guerra” que petits grups de ciutadans russos han fet palès contra una maquinaria repressiva digna de Stalin, ha creat un efecte inesperat en el si de la societat russa que vol millores en les seves condicions de vida i no una Guerra contra els ucraïnesos, veïns i germans de tota la vida. La societat russa farà costat a Putin? No ho sabem ara per ara, però si la Guerra s’estén en el temps, molts ciutadans russos que tenen vincles familiars amb Ucraïna, poden tenir la necessitat de rebutjar el règim de Putin. 

Ucraïna envaïda per Rússia: Tercer dia de guerra

Ucraïna, 26 de febrer 2022

 

La guerra a la TV

 

Militars de l'exèrcit rus viatjant a la part posterior d'un camió militar a Armyansk, a la part nord de Crimea. KONSTANTIN MIHALCHEVSKIY / SPUTNIK / CONTACTOPHOTO

Aquesta matinada, tropes russes han envaït Ucraïna. La diplomàcia queda en paper mullat per donar pas a la guerra. La invasió es planificada per diferents fronts. Les mentides de Putin que volia delimitar la invasió queda en res davant del objectiu que es Kiev, la capital de Ucraïna. El resultat és el pànic de la població. Aquestes guerres televisades, on les imatges son dels governs, tenen sempre intencionalitat propagandística.  El morts començant a augmentar. Putin vol l'annexió del país sencer i col·locar un règim afí els seus interessos. 

I Occident que fa? La resposta és una cataracta de declaracions solemnes, però que no ajuden a Ucraïna. El futur del país es una incògnita a hores d'ara. Putin és converteix en un altra  Milošević, però aquest té armes de destrucció massives. Les conseqüències d'aquest atac a Ucraïna són de moment imprevisibles, perquè tot depèn de com vagi evolucionant aquesta guerra. Si l'exercit ucraïnès resisteix l'embat rus, la deriva de la guerra por ser molt destructiva. Si no hi ha resistència efectiva, i Kiev cau, el govern elegit democràticament, tindrà que anar-se'n al  exili i totes les llibertats seran retallades per els nous inquilins addictes a Rússia.  Una vegada més Occident deixa a la seva mala sort el destí de Ucraïna. 

Escenografia de la por

 

Aquesta fotografia es per emmarcar. La separació entre ambdós polítics i Presidents de Rússia i França permet entendre simbòlicament el que separa la UE i EEUU i Rússia com el darrera fons d'Ucraïna com  víctima propiciatòria. 

L'escenografia es del temps de Brézhnev. M'agradaria saber qui és el decorador d'aquests horrors!. La filosofia de Putin també, es la doctrina Brézhnev - aquesta diu que si un país satèl·lit de Moscou se'n vol anar per abraçar la OTAN, llavors, Moscou no pot quedar-se de braços plegats, ha de intervenir-.  

Ja no hi és la Unió Soviètica, els països satèl·lits, ja no existeixen, almenys en teoria. Amb l'esfondrament de la antiga Unió Soviètica, l'alliberament i caiguda del Taló d'Acer va fer aflorar una nova etapa. Però ara, el 2022 Rússia vol recordar que malgrat tot, ells son els hereus de l'antiga Unió Soviètica,  el mateix Putin, reivindica a Stalin, com vencedor de la Segona Guerra Mundial, com a líder mundial. Rússia i Xina volen que la UE i EEUU siguin història. I res millor que reivindicar la doctrina Brézhnev per tancar files a Rússia i de pas posar en evidencia a Occident. 

Macron sabia on el ficaven per fer-se la fotografia? Segur que no. Hauria estat molt descortès no haver-se assegut? Aquest no va voler fer-se una PCR i Putin es un hipocondríac, però la taula és el símbol d'un allunyament inquietant i perillós. No ajuda gens els ucraïnesos que les representacions diplomàtiques dels països que vol defensar-los s'han vagin corrents.  Tindrem que esperar nous esdeveniments en les properes setmanes per saber què vol fer Putin. El que es segur es que Occident no farà cap guerra per Ucraïna.

Putin, el nou Stalin.2

El autoritarisme s'imposa a Rússia. Poder executiu, legislatiu i judicial van de la mà.  No hi ha separació de poders i tot el poder per Putin en el Stalin postmodern. Per això és coherent amb la prohibició  de Memorial. La societat russa mai ha tingut llibertat per crear les bases d'una societat oberta i plural. La perestroika va acabar en el vell sistema, però no va tenir temps per construir-ne una de nou. I la inèrcia del sistema va començar a imposar-se un altra cop, de la mà de qui van estar al poder. Una cleptocràcia va ocupar tots el càrrecs sense la participació de la ciutadania. El enfonsament del sistema, la destrucció del teixit industrial, especialment, el del sector serveis, va portar a la pobresa a milions de ciutadans desesperats. Va emergí un capitalisme sense rostre humà. La llei de la selva. La societat civil sense capacitat per influir va deixar que els antics beneficiaris del poder soviètic, es transformessin en prínceps de la democràcia. Una democràcia en el que hi ha eleccions i partits "opositors", però en el tot ja està dat i beneit.