dimecres, 30 de març del 2022
Frases intempestives: Albert Camus
A propòsit de Ucraïna:
"En períodos de revolución siempre son los mejores los que mueren. La ley del sacrificio deja la última palabra a los cobardes y a los prudentes, puesto que los otros la han perdido al dar lo mejor de sí mismos. Hablar supone siempre haber traicionado" (pág.281)
["En períodes de revolució sempre són els millors els que moren. La llei del sacrifici deixa l'última paraula als covards i als prudents, ja que els altres l'han perdut en donar el millor de si mateixos. Parlar suposa sempre haver traït"]
diumenge, 27 de març del 2022
dissabte, 26 de març del 2022
divendres, 25 de març del 2022
dijous, 24 de març del 2022
Guerra a Ucraïna: Un mes de Guerra
diumenge, 20 de març del 2022
R.Madrid-0 Barça-4:
I
Una primera part molt bona d'un Barça que ha trobat porteria (2), però que podia haver marcat més gols. Un equip que ha jugat molt còmode, amb un R.Madrid que ha estat present els primers 20'. Un bona oportunitat es tot el seu balanç. No jugava per part del R.Madrid del seu millor home, Benzema, ha permès a la defensa del Barça jugar sense gaire estres.
Aubameyang, ha sigut l'home determinant del Barça. El seu fixatge ha estat un encert. Instint de gol, malgrat les oportunitats perdudes. Ferran Torres, li costa marcar. Amb 0-2 ha arribat la primera part. Un R.Madrid que no ha jugat al seu nivell. El Barça no li ha deixat jugar.
II
La segona part ha sigut una repetició de la primera. En deu minuts el Barça ha marcat el dos gols. Un de Ferran Torres, amb un gran gol i Aubameyang amb un gol de fantasia, amb l'ajuda del VAR. Allà es va acabar el partit. Un R.Madrid desconegut sense esmà ni ànima i un Barça que volia el 0-5, però ja no s'ha mogut el marcador. Victoria balsàmica, però que encara estem molt lluny de la classificació amb el R.Madrid. Cal tocar de peus a terra.
dissabte, 19 de març del 2022
dijous, 17 de març del 2022
Galatasaray-Barça: Mal partit del Barça!
I
Una primera part decebedora, cometent els mateixos errors que la setmana passada. Molta pilota i poques oportunitats. De Jong al 10' ha pogut marcar, però la pilota s'ha anat fregant el pal. El Galatasaray amb molt poc treu petroli. Babel hauria pogut marcat al minut 12, Ter Stegen ha aturat. Un córner del Galatarasay ha permès a Marcao sol de marcatge fe el primer gol (28'). Sort que al 37' Pedri ha marcat un gol digne de Messi. Molt poca aportació de Adama, Aubameyang i Ferran Torres.
II
Una segona part horrorosa, ple de errades impròpies d'un jugadors que perdien la pilota amb una facilitat incomprensible. Dembélé ha entrat per Adama, però avui el francès no s'ha la vist. Al minut 49 gol d'Aubemeyan a passada de de Jong ha estat l'únic positiu d'aquests 45'. Aquestes errades han fet un joc sense cap sentit, i a punt ha estat de què Kerem pogues empatar un partit que havia entrat en fase comatosa. Mes canvis, però el partir anava cap el suspens d'un final incert. La graderia cridava i ha començat a llançar ampolles d'aigua. Alba, ha acabar traient de polleguera a la graderia. Aturada del partit durant 2'. L'àrbitre molt complaent amb el Galatasaray, a xiulat el final del partit al minut 95. Classificats !
dimecres, 16 de març del 2022
Reseña: El apocalipsis de Luis Antonio de Villena
Luis Antonio de Villena, Todo vale y todo se destruye. Claves de Razón Práctica, nº 281, marzo/abril 2022.
El tema central es la banalidad. El texto destila nostalgia de otros tiempos. El lema sería: El ayer era mejor que el hoy. Despotrica contra Instagram, el medio es el mensaje. Todos podemos convertirnos en famosos de lo prescindible. Dice: “La mediocridad, la grisalla, la vulgaridad, el espíritu de grupo no son elección, sino el fruto de un tiempo inculto que el poder somatiza desde su propia imagen.”(pág.15)
Villena busca focalizar a los culpables. Siempre ha de haberlos. En su honda pesquisa recoge lo que considera la raíz del mal, a saber: “[son] el triunfo de la pauperización que vivimos con este horrible gobierno y acaso con otros, de ello estoy seguro, pero si intentamos algo más, tras la ropa que dure y barata, tras la comodidad que justifica todo, encontramos el clásico y hoy triunfal, “dónde va Vicente, donde va la gente”. (pág.14)
¿Qué significa todo esto? Se lamenta de la falta de personalidad, de carácter, de ser. ¡No hay estética! Triunfa el chavacanismo, Rosalía sería un ejemplo paradigmático. “Este gobierno horrible” (sic), quiere decir, el gobierno de Pedro Sánchez, apuntalado por Podemos, son los responsables de todo mal pasado, presente y futuro. Habla de minorías selectas. Un clásico en el pensamiento ultraconservador. Un autor como John Stuart Mill (s.XIX), también hablaba de minorías selectas, pero pensaba que estas minorías debían poner su conocimiento para que las clases más desafortunadas, pudiesen adquirir el conocimiento que permitiera autogobernarse por sí mismos. Villena no tiene en mente este plan de Mill.
Como todo le molesta, carga con la moda de utilizar palabras en inglés, para quedar más cool! (otra palabra en inglés). Hace una fenomenología condescendiente. Se eleva a altos cargos de responsabilidad a personas incultas. Sin ir más lejos Pablo Casado quería ser Presidente de Gobierno con un escasísimo bagaje cultural. Una cultura –no toda la cultura- vive en el desierto de las selfies.
Una sociedad que exalta la individualidad tiene como derivada no querida, es que muchos no sea capaces de mirar más allá de sí mismos, en un ejercicio narcisista. No es un problema de las escuelas, se les pide todo, empieza en las familias, y va ascendiendo en todos los niveles. Hay gente extraordinaria en todas las facetas de la vida. Ejemplaridad* es la palabra que deberíamos respetar, pero nuestra vida pública no ha ayudado en nada a esa ejemplaridad. La modestia es un valor a la baja, mientras que en los programas basura se exalta el histrionismo y el griterío y la falta de educación, esos son famosos. Pero, eso es sólo una parte y Villena parece que lo quiere hacer extensivo a toda la sociedad. Tal vez debería de dejar de ver esos programas.
dilluns, 14 de març del 2022
Guerra a Ucraïna: 19 dies de Guerra
diumenge, 13 de març del 2022
Barça-Osasuna
I
Una primera part excel·lent del Barca ha escombrat de la gespa al Osasuna. En mitja hora el Barça ha desplegat un joc brillant on les oportunitats s'han traduït amb gols. El primer de penalt, un càrrega contra Gavi, l'àrbitre ha marcat el punt fatídic per el rival. Ferran Torres ha marcat gol, molt ajustat al pal. A partir d'aquí, tot ha sigut fàcil.
Un Osasuna molt defensiu i un Barça molt intens a la pressió, ha permès tenir la pilota i generar jugades que anaven cap a la porteria de Herrera. Dembélé, ha jugat una primera part molt bona, ha donat dos assistències de gol, per Ferran (2) i Aubameyang (3). Al tercer gol, ha intervingut Alves, fent una "bicicleta" -de fet moltes-, que ha congelat al seu defensor i ha permès fer la passada a Dembélé.
Quan al minut 30' guanyes per 3 a 0, acabes baixant de pistonada. L'Osasuna, s'ha estirat cap a la porteria de Ter Stegen, que no ha tingut gens de feina. Segurament, Xavi farà canvis, veurem com canvia l'equip. El dijous juguen amb el Gatalasaray.
II
Una segona part de pur tràmit, ha permès això si, veure un bonic gol de Riqui Puig, que ha sortir per substituir a Pedri. Busquest ha estat immens, donant passades al primer toc, fent que la pilota anés molt de pressa. També ha tingut una oportunitat de gol Memphis que d'esperó que ha sorprès a tothom, si arriba entrar, hauria estat el gol del mes. Gavi ha estat imprescindible, sempre combatiu i treballador, ha tocs de gran qualitat tècnica. El partit ha permès al Barça apujar l'autoestima, per el proper dijous internacional.
Marató Vies verdes: Llagostera-Platja d'Aro
dissabte, 12 de març del 2022
divendres, 11 de març del 2022
Guerra a Ucraïna: 16 dia de Guerra
Urbanicidi, aquest neologisme, -el dissident serbi Bogdan Bogdanovič, va parlar d’urbicidi per referir-se a l’anorreament de la ciutat de Vukovar i els bombardeigs i setge despietat de Sarajevo- [Carles Torner,El filòsof que torna a Kíiv per resistir (Ara.cat], explica el que està passant a Ucraïna i les seves ciutats. La destrucció de les ciutats com objectiu de guerra. La Segona Guerra Mundial va aportar aquest objectiu a la màxima expressió. Hiroshima, com experiment nuclear, Dresden, Varsovia o Londres van ser destruïdes . Cal recordar que la precisió d’aquells bombardejos era incomparablement menor que els actuals. Les tropes russes, tenen objectius fàcils, destruir edificis, siguin blocs de habitatges, escoles, hospitals, res de objectius estratègics, perquè en el món on vivim, és a les ciutats on s’ha amaga el nucli dur de les societats: les persones.
No sé si veurem una guerra casa per casa, estil Stalingrad, on el setge podria durar molt de temps, mentre la Comunitat Internacional, no sap que fer, per no entrar en guerra amb Rússia, i la por a un conflicte nuclear, tenint en compte el inquilí del Kremlin, que l’únic que vol ara mateix, es guanyar una guerra que ja ja perdut. Manel Elies, corresponsal de TV3 a Moscou ha dit: "Putin és avui un líder molt més afeblit que fa un mes. Molt més dèbil: els objectius que s’havia proposat estan caient un a un. L’únic que li pot quedar —i això és el que em fa molta por— és la destrucció total. És a dir, una guerra que la perdi tothom, sabent que no la pot guanyar. Això és el que em fa por, i el veig capaç de fer-ho". I això ho diu qui ha sigut molt de temps corresponsal a Rússia.
dijous, 10 de març del 2022
Barça-Galatasaray: ZZZZZZ
dimecres, 9 de març del 2022
Ressenya: Mai, de Ken Follet
Una novel•la al seu estil, on la intriga, la versemblança dels fets, la descripció dels personatges: espies, terroristes, diplomàtics, caps d’estat, son analitzats per Follet amb un estil cinematogràfic. Un in crescendo de situacions cada vegada més conflictives on la política de la força sempre te aspirants i on el seny escasseja.
La novel•la té diferents escenaris, propi d’un món globalitzat. Així, veiem el Txad, Washington, Pequín, Pyonyang, cadascun defensen interessos propis i aliens. El Txad, hi ha el terrorisme islamista. Els migrants què han d’anar de la mà de traficants de persones sense escrúpols, què et poden deixar a qualsevol lloc. L’episodi de Hufra , és potser un dels més intensos de la novel•la.
Washington i Pequín, representen avui les potencies principal d’aquest món global. Els seus interessos podrien arribar a ser antagònics. La capacitat de Pequín de posicionar-ne a qualsevol país, sigui qui sigui el seu règim, li permet anar omplint forats que les democràcies occidentals, li costa de fer. Malgrat que no te cap problema per ser interlocutor de dictadures, siguin teocràtiques o no.
Un del problemes que es planteja en la novel•la es Corea del Nord. Un soci difícil, però que malgrat tot, el mantenen contra tota lògica. Qui mana a la Xina? Es evident que mana el exèrcit i el partit comunista. Però, el comunisme s’ha esfumat del segle XXI. La retòrica oficial es parla de comunisme, malgrat ser la fàbrica del capitalisme. Com és pot parla d’aquesta contradicció tan evident? Potser fan com els filòsofs averroistes, amb la seva teoria de la doble veritat: Hi ha una veritat absoluta: el comunisme de Mao, i hi ha una veritat per el poble: el capitalisme de consum. Aquest fet, és el que ha permès a la Xina, sobreviure al col•lapse de l’antiga Unió Soviètica (1989).
Per què mantenir una Corea del Nord? La resposta es històrica. Xina no vol que Corea del Sud absorbeixi Corea del Nord, com va fer Alemanya amb l’antiga RDA. Corea del Nord es un tap. El volen mantenir, malgrat totes les incomoditats que puguin tindrà. A la novel•la aquesta incomoditat arribarà al paroxisme.
Un final previsible, què permet reflexionar-hi sobre com és pot governar el món global amb les obsessions nacionals? El canvi climàtic, la revolució tecno-biològica, la guerra nuclear, la governança global*, aquest problemes son reals, a la novel•la, en Ken Follet, parla de guerra nuclear. Un dels problemes d’aquesta novel•la per passar-la a la gran pantalla és que el final s’hauria de canviar, a la gent no li agraden els finals apocalíptics.
dimarts, 8 de març del 2022
dilluns, 7 de març del 2022
Guerra a Ucraïna: 12º dia de Guerra
diumenge, 6 de març del 2022
Elx-Barça: Les dificultats per guanyar!
I
Una primera part on el Barça hauria pogut marcar, on hi ha molta lluita, i poques oportunitat. Un partit travat sense ocasions clares. Un Aubameyang i un Gavi invisibles, un Dembélé actiu al començament però que s'ha anat diluint i un defensa que en l'única errada a permès al Elx marcar un gol al minut 45.
Hi ha d'haver canvis, perquè aquest 45' han donat com resultat que un Elx ha tingut res mes dues oportunitats, ha aprofitat la segona. El Barça no pot regalar tant espai els davanter del Elx que son mes ràpids que els del Barça. Una teranyina al centre del camp, fa que hi haguí poca fluïdesa en el joc. Començar la segona part en el marcador en contra es un handicap que tindrà que resoldre en Xavi al vestuari amb substitucions i una mica més d'encert.
II
Els canvis de Xavi han donat fruits. Al 60' Ferran Torres ha fet l'empat, amb un gol oportunista. El Barça jugava amb ganes, però una vegada més Ter Stegen ha salvat al Barça. A la segona part hi ha hagut una estrella inesperada, Edgar badia, el porter del Elx, que ha estat el millor del seu equip, evitant que el Barça s'ha avances al marcador. Un penal del Elx, a jugada confusa de Memphis que havia sortit per Aubameyang ha permès que Memphis fes el segon del Barça amb un tir imparable què ha entrat per l'escaire (84') . L'arbitra ha estat en el ull del huracà, repartit grogues no sempre han criteri, no ha fet cas al Elx quan demanaven penal a l'àrea del Barça. L'Elx ha intentat amb molt de perill apropar-se al àrea de Ter Stegen. Per sort, l'àrbitre ha xiulat el final del partit. El Barça ha merescut el tres punts, però la defensa és ara per ara un espai molt feble i això ho saben tots els rivals.
dissabte, 5 de març del 2022
divendres, 4 de març del 2022
Guerra a Ucraïna: Vuitè dia de Guerra