Ucraïna com excusa per el rearmament

 

I desprès Ucraïna. La seva guerra de desgast -les xifres de mort son molt aproximatives, perquè son secrets de guerra. Sembla que més de 50.000 morts per part de Rússia han perdut la vida des de que fa dos anys va començar aquesta guerra de desgast. Per part de Ucraïna, les xifres oscil·len entre 20.000 i 40.000 morts. La xifra de civils son molt menors que a Gaza-, amb la Rússia de Putin que porta més de dos anys sense cap opció a una solució raonable. Més armament cap a Kiev no resoldrà el problema bèl·lic. Perquè aquesta guerra és a dins les fronteres de Ucraïna. Rússia/Putin i la seva camarilla no té cap interès a resoldre aquest conflicte iniciat per el mateix Putin. Arrel d’aquest conflicte bèl·lic, molts països de la UE parlen de la necessitat de rearmament. Això és una molt bona noticia per els fabricants d’armes. Països fronterers demanen a la seva ciutadania un esforç personal per la hipotètica defensa del territori. És de suposar que s’ha de defensar de Rússia, esclar. Las llista de països de la UE que vol reactivar el servei militar son aquells que no tenen cap capacitat per defensar-se. Lituània, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Letònia, Àustria, Grècia y Estònia. Si ho fan és sobretot de cara a la galeria. L’experiència demostra que l’exèrcit professional és molt més eficient que el sistema de lleves, es a dir, el reclutament obligatori per edat. La UE és incapaç de establir un exèrcit conjunt, perquè ja hi ha l’OTAN, i serveix per pressionar a Rússia a envair Ucraïna. Tot plegat no és més que una mena de ideari de militarització de la societat  per disciplinar a una societat inoculada de pors i incerteses. I alhora la agenda del autoritarisme postdemocràtic segueix el camí d’atomització de la societat que no més pot conformar-se a posar un like allà on no cal.

Terror a Moscou

 

La retransmissió en directa del assalt al Crocus City Hall, a Moscou, per part de un nombre indeterminat d’assaltants, van crear el pànic i la mort dels assistents a un concert. Les xifres de moment fan 115 persones mortes i 115 ferits. Un assalt sense cap impediment, almenys pel que es veu el vídeo “semi oficial”. L’atemptat ha estat reivindicat per l’Estat Islàmic. Fins a qui les notícies.  Tant els EEUU com Anglaterra van avisar d’un imminent atac terrorista a Rússia. Ara aquell vaticini s’ha fet realitat. Feia molt de temps que l’Estat Islàmic no apareixia en escena. Què aquest atemptat segueixi el mateix patró del que va passar el 2002 en el teatre Dubrovka a Moscou, sembla una coincidència molt reveladora. Al mateix dia que Moscou ha llançat un atac massiu a instal·lacions energètiques a Ucraïna, inclosa la presa més gran del país a Zaporíjia, resulta tot plegat boirós i inquietant. Masses preguntes per resoldre. El govern de Putin, podrà fer ara el relat que més li convingui per els seus interessos. La seva capacitat de mentir és llegendària i el seu cinisme immens.   Caldrà temps per veure la resposta del Kremlin, és a dir de Putin. Exportes una guerra sense cap sentit a Ucraïna, on han mort més de tres-centes mil persones, civils i militar de tots els bàndols. I ara a casa teva, tens un atemptat terrorista i poses el crit al cel? 

PD: Mentre les xifres augmenten, ara mateix son 133, Putin acusa directament a Ucraïna.

Silenci a Gaza i soroll a Ucraïna

A Gaza, el silenci del que passa els territoris ocupats per Israel, és fa cada vegada més ominós. El bloqueig informatiu establer per l’exercit jueu fa molt difícil saber les condicions de vida de la població arrossegada a anar al sud per les forçes d’Ocupació. Sense subministraments, sense sostre ni ajuda, sols una vegada més, Gaza és el laboratori què Israel utilitza per imposar la seva Pax Romana. Tots els mitjans al seu abast, per destruir a tota una població, això és diu, com és pot dir? Genocidi és molt a prop del que està passant a Gaza. Més de 28.000 morts, més de 10.000 menors d’edat, xifres que manifesten un odi profund del govern israelià i el seu exèrcit envers la població civil de Gaza. 

I desprès, Ucraïna, dos anys de guerra, més de 30.000 morts del bàndol ucraïnès. Una lluita desigual entre Rússia governada per un dèspota sense escrúpols i Ucraïna defensant-se sense mitjans, perquè Occident ja s’ha està cansant d’aquesta guerra. El problema serà que si Putin s’han surt d’aquesta aventura, quin serà el proper objectiu? I malgrat tot, la UE i la OTAN, no poden ni volen cap enfrontament directa amb Rússia. Això ho sap Putin, el temps juga al seu favor i contra la Ucraïna del Zelensky.

Putin comença la seva campanya electoral

 

L'autòcrata Putin ho te clar, la guerra contra Ucraïna continuarà, costi el que costi. Amb aquestes boniques paraules comença la seva particular campanya electoral, on ningú pot presentar-se. L'opositor Navalni desaparegut dins dels sistema penitenciari rus, per ordre de Putin, allà la desaparició del qualsevol divisió de poders, fa que hi hagi un únic dictador absolut, un nou tzar per governar el seu imperi. La UE estima Putin, li compra gas i petroli, perquè la roda del hàmster poguí donant voltes i més voltes.  Ucraïna, és un problema, segur que amb el temps tot s'ha arregla, o potser no.

La Guerra a les portes de la UE:

 

Ucraïna i la resistència de Zelenski

 

Llegint tot el que ha passat a Rússia, i el paper de Putin en tot plegat, les pistes estaven allà, però ningú les volia veure. Txetxènia , Georgià, Síria, Crimea, Ucraïna, totes aquestes intervencions militars, han posat de relleu la manera d’esser de Putin i la seva geopolítica. La UE, especialment Alemanya, i Merkel, es pensaven que podien controlar a Putin a través dels intercanvis comercials. Però Putin, no li interessa l’economia, sinó el poder. La seva ideologia d’una Rússia imperial, no te en compte la globalització. Ha utilitzat les necessitats de la UE –gas, petroli- per la seva particular creuada. Tots conspiren contra Rússia. Ara, el mal està fet i la pregunta que cal plantejar, tal com fa Jonathan Littell, es fins a on posarem el límit? La UE i EEUU no es veuen en cor de posar línies vermelles. I aquesta malenconia es aprofitada per una Rússia, que se sent assetjada per tots els cantons. La pèrdua del vaixell de guerra Moskva, farà que les represàlies siguin encara més aferrissades contra la població civil. Putin, és una mena de Stalin.2, però ell no està sol. Sempre hi ha una legió de còmplices que fan possible que els deliris d’un home es puguin complir. La resistència ucraïnesa, no podrà ser infinita. La destrucció del país, es un fet. A prop de cinc milions de persones –dones i nens i gent gran-, s’han convertit en refugiats. Com podrà fer front la UE a tota aquesta emergència humanitària? Putin vol el cap de Zelenski al Kremlin. Què passarà si mort abatut o assassinat? No estem parlant de ficció, amb el que hem vist a Bucha, Mariúpol, Kíiv [Kiev], la devastació de les ciutats, la mort del President Zelenskiy és un objectiu prioritari, ell ho sap i la UE també. 

El laïcisme en temps de guerra

 

En un món cada vegada més inestable e imprevisible, on el populisme fake news fa furor, on aquesta sensació de deriva, és aprofitada per l’extrema dreta –una multinacional en vies d’expansió-, l’únic antídot és la reivindicació del laïcisme. Al llibre de Yuval Noah Harari, 21 lliçons per al segle XXI*, en el seu capítol 14 en parla del laïcisme. El seu subtítol es “Reconeix el teu costat fosc”. Veiem que ens diu Harari.

Què vol dir ser laic? Hi ha qui ho veu com gent que no creu ni “en déus ni en àngels” (pàg.285). I per tant, “el món laic sembla buit, nihilista i amoral” (pág.285)

Per els laics, aquest visió fosca, no correspon a la realitat. De fet, “molts valors laics són compartits per diverses tradicions religioses” (pàg.285)

Els laics, veuen els valors morals, no com un regal dels déus, sinó com  un esforç que els humans han fet per viure amb comú. Els laics, no reivindiquen cap monopoli de la veritat, i això els separa dels creients, accepten que certs valors com “la veritat, la compassió, la igualtat, la llibertat, el coratge i la responsabilitat” (pàg.286) son valors compartits per creients i no creients. La dificultat d’aquest codis és que “no es fàcil viure d’acord amb un ideal” (pàg.286).

Harari fa un repàs a aquests valors –veritat, compassió, la igualtat, la llibertat, el coratge, i la responsabilitat-. Si no tens a un Déu per demanar-li res o un Déu que et digui que has de fer, llavors, els laics tenen que tantejar respostes a les urgències d’aquest món. Veritat i creença son valors que poden ser compatibles, per exemple, quina és a finalitat de l’existència humana? En canvi, si el que vols es sortir d’aquest món, el millor es pujar a un coet, i per això, la ciència és més convenient que no pas que una catifa voladora. 

Harari, en tots els capítols d’aquest llibre, posa èmfasi en els límits, amb allò obscur, el cost irracional dels homes. I així, planteja aquesta pregunta: Era laic, Stalin? El propi Harari, es conscient de les dificultats de conrear aquests valors. Compassió i responsabilitat, dos valors fonamentals del laïcisme, son ara mateix posats a prova en la despietada Guerra a Ucraïna. Qui no vol ajudar els ucraïnesos? Però, volem una Guerra Mundial? Fins a quin punt volem que això s’aturi immediatament? Alemanya no vol prescindir del gas rus, la seva economia, el llocs de treball que estan en joc, fa de còmplice de Putin, sense voler-ho. Aquesta responsabilitat s’escampa a tota la UE. De fet la UE està finançant la Guerra a Putin, qui li surt de franc. De veritat volem entrar a una Guerra de conseqüències catastròfiques? 

Els valors son fàcils de dir, però tenen el seus límits, perquè cal prioritzar, no tots els valors son compatibles a la vegada. Això ja ho deia Isaiah Berlin, cal escollir. De fet la situació en la que estem, ja s’ha viscut altres vegades a l’historia. I malauradament, de la història no aprenen mai res d’ella.  L’exemple que es posa ara, es el de Hitler, i la seva política d’annexió de territoris. Quin és el límit? 

Harari, ens explica que en aquestes situacions, els humans “inventen i s’expliquen” històries" (pàg.295). Així sorgeix, la doctrina dels drets humans. A Ucraïna, aquest drets son destruïts sense cap mania. I qui porta la veu cantant té nom i cognom, Vladimir Putin, es el dolent de la barbàrie. Sempre hi ha qui ho negarà i voldrà posar a altres culpables. Potser arribarà un dia que Putin tingui que respondre del crims comesos a Ucraïna. 

Harari, fa una pregunta que li podríem traslladar a Putin: “Quin va ser l’error més gran que va cometre la teva religió, ideologia o visió del món? En què es va equivocar?.” I diu: “Si no en dones cap resposta seriosa, no seré jo qui confiï en tu”. (pàg.299). Les declaracions de Putin, i les seves mentides escandaloses, donen fe que no podem confiar en ell.  

 

Ucraïna: 46 dies de guerra

 

Mariúpol

La devastació a Ucraïna, les matances de civil a mans dels russos es el pa nostre de cada dia. L’horror s’ha fet present a Mariúpol, els crims de guerra semblen no tenir aturador. I la Comunitat Internacional, segueix embarrancada en les seves pròpies contradiccions. Ucraïna està sent doblement destruïda, mort indiscriminada de la població civil i destrucció sistemàtica de les ciutats. Una guerra que porta 46 dies en marxa i no sembla que s'hagi d’acabar aviat. Putin vol la destrucció d’un país i d’un poble. Milosevic ho va fer a Bòsnia, però Putin te armes nuclears, i tothom te clar que seria capaç de fer-les servir. La UE segueix pagant a preu d’or el gas rus, li estem finançant la guerra, i a pesar d’això, no vol que Ucraïna poguí entrar a la UE ni a l’OTAN. L’exclusió àrea seria una ajuda inestimable per la població ucraïnesa i evitar la destrucció de tot el país. I malauradament, sembla que això no passarà. Segueixen estan sols. I tothom serà còmplice del desastre.

Guerra a Ucraïna: 19 dies de Guerra

 

La guerra que tenia que ser ràpida, va adquirint poc a poc, el paisatge natural de les guerres: devastació, destrucció i mort. Això és la guerra! Per això ningú la vol. Però el cert és que la guerra plana contínuament en aquest món. La diferència és que aquesta guerra, no es produeix a l'Àfrica, o al Orient Pròxim, és a tocar a les fronteres de la UE. Putin, President d'aquesta República sui generis anomenada Rússia, te tot el poder en les seves mans. 

La destrucció sistemàtica de les ciutats, Mariúpol com exemple, dona relleu a l'idea de urbanicidi. Putin sembla que no vol quedar-se amb Ucraïna, però fa tot el possible perquè no quedi res d'en peus. Hospitals, escoles, edificis d'habitatge, d'oficines, tot és susceptible de destrucció sistemàtica.  Segons la propaganda de Putin, Ucraïna, és un niu de nazis. Es parla de 2500 civils morts a la ciutat de Mariúpol, a conseqüència del foc del exèrcit rus. 

La UE veu impotent com Putin destrueix una nació. La lluita serà acarnissada i aferrissada. Les ciutats que fa 20 dies, eren com les nostres ciutats, ple de botigues, de carrers plens de gent, anant a comprar o passejant, ara tot això està destruït. La fugida de més de dos milions de persones -dones i nens i gent gran-, omplen les ciutats frontereres de Polònia, Romania, Moldàvia, Hongria, països de transit, per una destinació incerta en el espai i sobretot, en el temps.

 

Khàrkiv 

Veien les imatges de la guerra, sembla estrany que tothom no sigui pacifista. Però la realitat ens diu que la guerra res mes cal per començar-la un bàndol. Sembla fàcil dir que et rendeixes, però algú no faria res quan es casa teva la que volen destruir? 

Guerra a Ucraïna: 16 dia de Guerra

 

Urbanicidi, aquest neologisme, -el dissident serbi Bogdan Bogdanovič, va parlar d’urbicidi per referir-se a l’anorreament de la ciutat de Vukovar i els bombardeigs i setge despietat de Sarajevo- [Carles Torner,El filòsof que torna a Kíiv per resistir (Ara.cat], explica el que està passant a Ucraïna i les seves ciutats. La destrucció de les ciutats com objectiu de guerra. La Segona Guerra Mundial va aportar aquest objectiu a la màxima expressió. Hiroshima, com experiment nuclear, Dresden, Varsovia o Londres van ser destruïdes . Cal recordar que la precisió d’aquells bombardejos era incomparablement menor que els actuals. Les tropes russes, tenen objectius fàcils, destruir edificis, siguin blocs de habitatges, escoles, hospitals, res de objectius estratègics, perquè en el món on vivim, és a les ciutats on s’ha amaga el nucli dur de les societats: les persones.

No sé si veurem una guerra casa per casa, estil Stalingrad, on el setge podria durar molt de temps, mentre la Comunitat Internacional, no sap que fer, per no entrar en guerra amb Rússia, i la por a un conflicte nuclear, tenint en compte el inquilí del Kremlin, que l’únic que vol ara mateix, es guanyar una guerra que ja ja perdut. Manel Elies, corresponsal de TV3 a Moscou ha dit:  "Putin és avui un líder molt més afeblit que fa un mes. Molt més dèbil: els objectius que s’havia proposat estan caient un a un. L’únic que li pot quedar —i això és el que em fa molta por— és la destrucció total. És a dir, una guerra que la perdi tothom, sabent que no la pot guanyar. Això és el que em fa por, i el veig capaç de fer-ho".  I això ho diu qui ha sigut molt de temps corresponsal a Rússia. 

Arte y música: Kazimir Malevich

 

Kazimir Malévich

(1878-1953)

Guerra a Ucraïna: Setè dia de Guerra

 

2.000 civils ucraïnesos han mort en la primera setmana de la guerra

La Guerra a Ucraïna segueix el seu curs. Kiev encara resisteix. Setè dia de Guerra i malgrat tot, no sembla que s’ha hagi d’acabar ara mateix. Putin amb tot el seu armament, i tot el desplegament militar, encara no ha conquerit Ucraïna. El mal està fet. Les conseqüències d’aquesta guerra encara estan per escriure’s, però en tot cas, les ferides obertes a la societat seran llargues. Com és pot aturar si hi ha un, Putin, que vol la rendició del altres?

Ucraïna envaïda per Rússia: Tercer dia de guerra

Ucraïna, 26 de febrer 2022

 

Escenografia de la por

 

Aquesta fotografia es per emmarcar. La separació entre ambdós polítics i Presidents de Rússia i França permet entendre simbòlicament el que separa la UE i EEUU i Rússia com el darrera fons d'Ucraïna com  víctima propiciatòria. 

L'escenografia es del temps de Brézhnev. M'agradaria saber qui és el decorador d'aquests horrors!. La filosofia de Putin també, es la doctrina Brézhnev - aquesta diu que si un país satèl·lit de Moscou se'n vol anar per abraçar la OTAN, llavors, Moscou no pot quedar-se de braços plegats, ha de intervenir-.  

Ja no hi és la Unió Soviètica, els països satèl·lits, ja no existeixen, almenys en teoria. Amb l'esfondrament de la antiga Unió Soviètica, l'alliberament i caiguda del Taló d'Acer va fer aflorar una nova etapa. Però ara, el 2022 Rússia vol recordar que malgrat tot, ells son els hereus de l'antiga Unió Soviètica,  el mateix Putin, reivindica a Stalin, com vencedor de la Segona Guerra Mundial, com a líder mundial. Rússia i Xina volen que la UE i EEUU siguin història. I res millor que reivindicar la doctrina Brézhnev per tancar files a Rússia i de pas posar en evidencia a Occident. 

Macron sabia on el ficaven per fer-se la fotografia? Segur que no. Hauria estat molt descortès no haver-se assegut? Aquest no va voler fer-se una PCR i Putin es un hipocondríac, però la taula és el símbol d'un allunyament inquietant i perillós. No ajuda gens els ucraïnesos que les representacions diplomàtiques dels països que vol defensar-los s'han vagin corrents.  Tindrem que esperar nous esdeveniments en les properes setmanes per saber què vol fer Putin. El que es segur es que Occident no farà cap guerra per Ucraïna.