(...) la implantació de la jornada de vuit hores en els moments que tingué lloc, fou una de les més grans bogeries que la Humanitat ha comès en el curs de la història. [...] No tot el sofriment li ve a l'obrer de la duració del treball; no tot el benestar ha de venir a l'obrer de les hores de descans; que en el moment en què un major descans significa una major intensitat en sofriment per un major cost de la vida, no compensat amb augment del salari. La disminució de la jornada és en perjudici i en sofriment de l'obrer* (pàg.291)".
Hi ha frases que deixen poc marge per la interpretació. A Espanya el govern de Romanones va fer efectiva la jornada de vuit hores el 4 d'abril de 1919. Un dels desencadenants va ser la vaga de la Canadenca al 5 de febrer. En aquesta vaga, a Barcelona, van tenir noms estel·lars com Joaquim Milans del Bosch i Severino Martínez Anido, responsables militars a Barcelona. Una dinàmica d'extremisme per tots el bàndols, va generar un locaut patronal que va fer descarrilar el govern a Madrid de Sánchez de Toca.
* Borja de Riquer. Francesc Cambó. L'últim retrat. Biografies i Memòries 101. Edicions 62. Barcelona, 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada