Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palestina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palestina. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 d’abril del 2024

Israel busca l'extermini dels palestins i de pas les seves terres













Moments clau
 10:20
Dimiteix el cap de la intel·ligència militar d'Israel per l'atac de Hamàs del 7 d'octubre
 17:01
Desenterren almenys 50 cossos d'una fossa comuna a l'hospital Nasser de Khan Yunis
 AHIR
Almenys 18 morts en atacs aeris a Rafah durant la nit, dels quals són 13 criatures de la mateixa família
 AHIR
Almenys 17 morts per incursions israelianes a Cisjordània en les últimes 36 hores
 AHIR
La Cambra de Representants dels EUA aprova un paquet d'ajuda de més de 26.000 milions de dòlars per a Israel
 AHIR
Erdogan rep al líder de Hamàs i li promet que lluitarà per un estat palestí

++++++++++

Mort i destrucció de civils a Gaza i Cisjordània. Netanyahu vol desviar l'atenció assassinant a palestins, perquè sap que Occident i tot el cor d'entusiastes no els importa res la mort d'aquests intrusos ficats en terres sagrades.   Cal foragitar-los fora, encara no saben com fer-ho, però de moment, destruint-ho tot el que poden, potser podrien anar a Madagascar, de fet no poden perquè ningú els vols. Estàs a casa teva, però de cop resulta que ja no tens casa. Palestins i kurds, son els paries de la regió. Tothom sembla que tenen dret a destruir-los en benefici de la humanitat occidental. No son els bons. No tenen estats. Fosses comunes, infants assassinats per avions intel·ligents, aquest és el legat que està deixant aquest carnisser que és diu Netanyahu. EE.UU premia a Israel per la seva acció sàdica a Gaza. Ni ha destruït Hamàs, no té les ostatges, i si a generat més morts i destrucció que cap responsable polític israelià. Sembla que Ariel Sharon seria un boy-scout comparat a Benjamin Netanyahu! Qui el portarà al TJI? 

dissabte, 9 de març del 2024

Grossman i els seus dubtes existencials

 


Avui, al Ara.cat, (8/3/24) apareix un article de David Grossman, Israel està caient en un abisme. Un article extens, emotiu, amb molts dubtes i una sensació de neguit existencial.  Hi ha una frase prou ambigua quant diu: “¿Els països amb interessos en el conflicte no veuen que els israelians i els palestins ja no són capaços de salvar-se a si mateixos?”. Què vol dir això? 

L’ inici del seu article explica el què representa el 7 d’octubre del 2023: “Com durant diverses hores els terroristes de Hamàs van envair llars d'israelians, van assassinar unes 1.200 persones, van violar i segrestar, saquejar i incendiar. Durant aquestes hores terribles, abans que les forces de defensa d'Israel sortissin del seu estat de commoció, els israelians van tenir una perspectiva dura i concreta del que podria passar si el seu país no només patís un cop dur, sinó si realment deixés d'existir. Si ja no hi hagués Israel.”

Grossman parla del altre costat, els palestins: “segons dades del ministeri de Salut gazià, dirigit per Hamàs, des del 7 d'octubre a la franja de Gaza han mort més de 30.000 palestins. Entre ells, molts nens, dones i civils, molts dels quals no pertanyien a Hamàs ni van participar al cicle de la guerra. “No implicats”, els anomena Israel en conflictès, l'idioma amb què els països en guerra s'enganyen a si mateixos per no afrontar les repercussions dels seus actes.”

Sembla que Grossman, no acaba de creuràs les xifres de mort del costat palestins. Dir que han mort molts nens, dones i civils, és quedar-se molt curt. No tothom és de Hamàs. Cal recordar que Hamàs va ser encoratjat dins del Estat israelià per afeblir a l’Autoritat Palestina.   

“Tota la sang va a la ferida” (Gershom Scholem). Gairebé cinc mesos després de la matança, així és com se sent Israel. La por, la commoció, la ira, el dolor i la humiliació i la venjança, les energies mentals de tota una nació: tot això ha fluït sense parar cap a aquesta ferida, cap a l'abisme en què encara seguim caient.” Això és també la resposta israeliana contra els palestins. No hi ha aturador, malgrat algunes veus. Perquè aquesta ferida té a veure amb la sensació de pèrdua. Una pèrdua se seguretat existencial. Malgrat la seva fortalesa militar, incomparable els seus veïns, Grossman cau en una mena d’auto compassió, què vist des de fora, sembla ridícul. Pensa que el món odia a Israel, ho diu així: “  El que també ha quedat clar és com està de profundament arrelat l'odi a aquesta nació.”

Més enllà de la retòrica d’Iran, Hamàs, Hezbol•là, no crec que tothom volguí la seva desaparició, perquè això és impossible. I el poble d’Israel, ja farà l’impossible per impedir-ho.  La destrucció de Gaza, te a veure amb l’ocupació de territoris per part del govern de Benjamin Netanyahu i la seva coalició d’extrema dreta política i religiosa. La polarització de la que parla Grossman ha generat per obra d’Hamàs un replegament de la societat israeliana, cap a una fortalesa i no una llar. Existeix un antisemitisme? Es clar que si existeix. Però això sempre ha estat latent. Però no crec pas que sigui majoritari, més enllà dels grups extremistes. Avui Israel, no és pas un estat paria, ni res per l’estil. Es una societat molt complexa per la seva diversitat d’estils de vida. El 7 d’octubre, Hamàs va atacar una festa rave on els joves israelians ballaven i s’ho passaven be. Dubto molt que Hamàs permetés res semblant al altra costat del mur dels territoris ocupats. 

Grossman vol treure un missatge d’esperança per solucionar aquest conflicte etern. Acaba amb aquestes paraules d’un desideràtum: “Que tràgic que seria que això passi –si és que passa– no des de l'esperança i l'entusiasme sinó des de l'esgotament i la desesperació. D'altra banda, aquest és l'estat mental que sovint porta els enemics a reconciliar-se, i avui dia és l'únic que podem esperar. I ens conformarem amb això. Sembla que hàgim hagut de travessar el mateix infern per arribar al lloc des d'on poder veure, els dies excepcionalment lluminosos, els llunyans límits del cel.”

Grossman és massa parcial, i això és molt normal i comprensible. Però el que està passant a Gaza és massa esgarrifós per no incidir-hi, perquè quina mena de generació sortirà a Gaza, desprès de la destrucció de la seva població? Quins sentiments pot albergar els nens sense pare i mare que malviuran si arriben quant siguin adolescents? Quanta ràbia i odi envers l’enemic, sinó hi ha cap esperança per una vida millor?


divendres, 1 de març del 2024

La fam com estratègia de guerra

 






Israel vol fer morir de fam a tots els nens/nes de la Franja de Gaza. Pel que sembla els de Hamàs, prefereixen que surtin de les presons israelianes dos cents milicians a costa de veure morir a miles de infants, mentre Israel segueix la seva venjança i la ONU o el TIJ canten en el desert. Mentre els ambaixadors acreditats a Israel segueix molt preocupats els esdeveniments i els seus govern no tenen res a dir.

¡Deixen de comprar productes d'Israel, com no pensava comprar Pegasus, a un altre nivell, al Mercadona hi ha per exemple alvocats!  

dijous, 11 de gener del 2024

Gaza en el purgatori


La imatge és equívoca, no estan rescatant supervivents entre les runes, esperen que hagin morts tots. En el món de internet i el mòbil, el que passa a la Franja de Gaza és que hi ha silenci. El ministre Benny Gantz, membre del gabinet de guerra d'Israel, ha assegurat que Hamàs ja no controla bona part de la Franja. Què vol dir això? Desprès de 23.000 morts i la destrucció sistemàtica de Gaza, encara controla alguna part de la Franja? Si fos així, seria una victòria per Hamàs. El govern més extremista del últims vint anys a Israel, ja ha dit que no pensa reconstruir Gaza. Però tothom sap que una bona part del territori serà ocupat per Israel per donar sortida a la immigració israeliana vinguda de tot el món. El problema humanitari és on va i que faran els 2 milions d'habitants? El desastre humanitari s'ha està amagant a la opinió pública. El que està passant i el que ha passat no pot quedar impune, perquè llavors amb quin argument moral demanaren comptes a Putin i la resta de botxins que campen per aquest món inhòspit? 


PD: Probablement, Israel contava amb l'escenificació de la mort d'ostatges via internet. Però no estat així. La imatge del ostes sense camisa i amb mocadors blancs abans de ser assassinats a mans del exèrcit de Israel va deixar clar les intencions del govern de Israel. 

 

divendres, 15 de desembre del 2023

No queden llàgrimes per els soldats

 


Cadascú mira per si mateix. La mort de 116 soldats israelians, posa en estat d'alerta al exèrcit i el seu govern. Com la vida dels bons val més que els indignes (palestins), els familiars demanen més bombardejos perquè morin tots els indignes que encara viuen. És el que te fer el servei militar els territoris ocupats, on els ull dels vigilants miren en fàstic i rancúnia a la població indígena i indigna. Cap possibilitat d'empatia per cap bàndol. Tirar pedres contra l'exèrcit d'ocupació és per els soldats sinònim de disparar a matar. Desprès de més de 18000 morts, del costat palestí, no queda masses llàgrimes per ells. 

dijous, 23 de novembre del 2023

L'exèrcit israelià s'apunta en el Hit parade de la infàmia

 








Dues imatges d'una guerra invisible. Una guerra on han mort 50 periodistes, xifra record en els 48 dies d'ofensiva israeliana. Una guerra on els mort s'acumulen davant de l'abúlia de la Comunitat Internacional -l'ONU no compta-. Les últimes dades de baixes son 14128 mort del costat palestins dels quals 5840 nens i nenes. Per la banda israeliana, 1200 morts. La desproporció és tan dramàtica que això no és tracta de defensar-se sinó acabar amb la població palestina. Fosses comunes per enterrar els palestins que moren a cabassos, mentre els mitjans occidentals clamen per la vida de 200 ostatges, innocents. Quina mena de sensibilitat es aquesta tan selectiva? La vida palestina es cotitza 1:10. A la segona fotografia, el peu diu que possiblement de Hamàs aquestes presoners. Per què possiblement? Per Israel i el seu exèrcit, tot son de Hamàs a Gaza. Tots els 14128 eren terroristes de Hamàs.

Ara potser, es parla de treva, però costa molt d'imaginar quina mena de treva és aquesta on tot està destruït, on no queda res en peu, habitatges, hospitals -blanc predilecta de l'aviació israeliana-, infraestructures, escoles, tot destruït per la set de venjança d'un govern tan extremista com Hamàs. I malgrat tot, els morts d'uns important molt més que els altres. Cal pensar com sobreviuen la gent que ha tingut que marxar forçosament de casa seva, a instàncies del exèrcit hebreu, cap el sud, on també hi ha bombardejos, on no poden marxar de la Franja de Gaza -territori ocupat per Israel-, perquè estan tancats dins del seu territori? L'exèrcit israelià, no ha preparat res de campaments, no hi ha aigua, ni res de res, no poden connectar amb Egipte, perquè el pas està barrat per part d'Israel. Què fan tots aquests centenars de milers de persones presoneres sense escapatòria? 
  

divendres, 3 de novembre del 2023

Esteu envoltats, tranquils, som amics!






 Noticies  encoratjadores per els habitants de Gaza, l'exèrcit jueu us te encerclats. A més, des del nostre radar particular, poden veure que la destrucció massiva d'habitatges, encara te prou recorregut perquè l'heroica aviació israeliana, pugui destruir molts edificis que les bombes intel·ligents per mandra o desídia, han deixat en peu. Ara la població no podrà amagar-se sota les runes. Sense internet, sense imatges, l'exèrcit d'ocupació israelià te la oportunitat de destruir el seu enemic etern, serà una victòria èpica on s'ha amunteguen  els morts de Hamàs 9.025, dels quals 3760 son menors i prop de 22.000 ferits. Cal felicitar a la comunitat internacional la feina bruta de mirar cap a un altre cantó.
 

dijous, 2 de novembre del 2023

La destrucció de Jabalia com a solució al problema palestí

 



Veient la destrucció de la població de Gaza, sembla difícil creure que l’aviació israeliana trobi encara edificis sencers on els dirigents o membres de Hamàs s'amaga. A aquestes alçades de l’atac israelià contra la Franja de Gaza, tothom és un objectiu per l’exèrcit israelià i el seu govern d’extrema dreta (religiosa). Els avions sobrevolen Gaza sense cap contratemps, no hi ha aviació de Hamàs, ni tancs blindats ni excavadores per fer neteja de les muntanyes de runes que van deixant al seu pas. Destrucció i mort és el que volen els dirigents de Israel. Amb la seva arrogància i supèrbia van deixar de banda al altre, ficats els territoris ocupats. Un dels drames d’aquest conflicte interminable és que l’Autoritat Palestina voldria retrocedir fins el 1948 any de la creació del Estat de Israel. L’estat de Israel neix com a conseqüència de la Shoa i la mala consciència d’Europa. Els palestins no van tenir cap representació  política en el repartiment que la ONU va fer el 27 de novembre de 1947 on va adjudicar, sense cap consulta els palestins, del 56% del  territori a Israel. Para el poble palestí, la Nakba –catàstrofe-  va començar sense poguer fer res. Així, la creació del Estat de Israel va provocar l'èxode –Nakba- massiu de la població palestina eminentment rural cap el no-res. A la guerra del 1967 –Guerra dels Sis dies- Israel va ocupar Cisjordània i Gaza, més de mig milió de persones va fugir, una part d’aquest refugiats va anar a Jordània. Amèrica Llatina, EEUU, i països del Golf Pèrsic son altres dels llocs on hi ha palestins. A Israel hi ha més d’un milió de palestins amb passaport israelià. El problema actual és que mentre qualsevol jueu del món sempre pot anar a viure a Israel –per això la necessitat de terreny per construir-hi colònies dins del territoris ocupats, els palestins de la Nakba no poden fer-ho. Aquesta asimetria fa molt difícil qualsevol acord de pau i malgrat tot, sembla que l’única solució racional seria la creació de d’un estat palestí, però Israel vol imposar unes condicions del tot inacceptables per començar la impossibilitat del retorn dels palestins, que contrasta amb la política expansionista de Israel. Arribarem els 10.000 morts, tots ells, per descomptat, membres de Hamàs, mentre la resta tenim que mirar-ho amb impotència i indignació davant d’un Israel cada vegada més cap ficada a destruït tota Gaza.   


dimecres, 11 d’octubre del 2023

Compte enrere per destruir Gaza

 


Tot el panorama desolador a una banda i un altre, fa molt difícil voler objectiu, racional, raonable. El reportatge sobre el quibut Kfar Azzaa, de Isabel Kershner (NYT) (Ara.cat, 11/10/23), és senyal inequívoca del odi de Hamàs envers els jueus.  Diu el general Itai Veruv "És una cosa que no he vist mai a la meva vida, una cosa més semblant a un pogrom de l'època dels nostres avis". Palestina està dividida: Cisjordània i Gaza. Un repartiment absurd que ha creat una disfuncionalitat endèmica en el sí de Palestina atiada per Israel. Uns dirigents  sense cap credibilitat - dividits entre possibilites (Mahmud Abbas) i radicals -Hamàs- (Ismail Haniyeh) que volen la desaparició de Israel, abans la seva constitució com Estat (1948). Una finestra d’oportunitat a les converses d’Oslo i Camp David, i la negativa de Arafat  a la proposta de Ehud Barak de concloure un tractat de pau a canvi de territoris (2000).



A partir d’aquí, el somni s’ha transformat en un malson per tots, però especialment, per els palestins. Ara, amb l’acció suïcida i criminal de Hamàs, s’ha està en una nova situació. Gaza s’ha tancat per els palestins que no poden sortir i el exèrcit israelià és prepara per l’assalt casa per casa. S’ha especulat sobre quines accions cal dur a terme. Més de dos milions de palestins viuen en condicions extremes de pobresa, oprimits per els seus, i des de fora per l’exèrcit hebreu. Ara hi ha l’opció de buidar Gaza, segons Israel, però com? Egipte ha barrat el pas els que volen fugir dels atacs israelians. No sé que pensen fer, però la necessitat de refer-se del ridícul que ha fet els serveis de seguretat, ho voldran arreglar amb una sobreactuació que donades les anterior incursions, serà en tot cas, inimaginable. I no crec que la Comunitat Internacional, poguí fer gran cosa. L’únic segur és que amb les accions criminals de Hamàs s’ha trencat per molt de temps qualsevol intent d’acostar posicions de pau. Ara mana la venjança. 

dilluns, 30 de maig del 2022

Shireen Abu Akleh, assassinada per forçes d'ocupació a Cisjordània

A l’Ara.cat (29/5/22) hi ha una entrevista a Shatha Hanaysha explicant l'assassinat de Shireen Abu Akleh, reportera d’Al-Jazira a Cisjordània el dia 11 de maig a mans de soldats israelians. 

"Els soldats israelians amb els seus vehicles eren dins del camp, envoltant unes cases, on buscaven joves que volien detenir. Nosaltres volíem acostar-nos-hi per fer fotos i vídeos. Portàvem posats els cascos i les armilles i carregàvem càmeres i trípodes i pensàvem que érem en un lloc segur. Com fem sempre, ens vam posar en un lloc ben visible, davant uns vehicles de l’exèrcit, perquè sabessin que érem periodistes i ens hi vam quedar uns deu minuts. Després vam començar a avançar cap a l’interior del camp. Érem quatre periodistes: la Shireen, jo, l’Ali al-Samoudi i el Mujahid al-Saadi. Més enrere venien dos càmeres. I ens van començar a disparar."




¿Creu que vostès eren l’objectiu? ¿Que els van disparar perquè eren periodistes?

— "Sí, perquè allà no hi havia ningú més: només nosaltres quatre. Es van esperar que arribéssim a una zona des d’on era molt difícil retrocedir. Quan van començar els trets, el Mujahid de seguida se’n va adonar i va cridar: “És contra nosaltres!”, va saltar darrere un petit mur i ens va dir que hi anéssim. El vam voler seguir, però el foc era tan intens que vam haver de tornar enrere. L’Ali anava el primer i li van disparar per l’esquena. La Shireen, que era la segona, em va dir: “Han ferit l’Ali”. Jo estava darrere l’arbre i esperava que la Shireen vingués al meu costat, i aleshores va caure."


L’assassinat de Shireen, mostra una vegada més, la solitud del poble palestí a mans de les tropes d’ocupació a Cisjordània i Gaza. La impunitat dels soldats és un clàssic, i on l’exèrcit per cobrir l’expedient, farà una investigació on treure tota la responsabilitat al soldats que van disparar els periodistes. Encara diran que és va suïcidar. Com és pot viure així, en l’amenaça permanent d’unes forçes d’ocupació que s’ha saben impunes i amb el silenci permanent de la Comunitat internacional, ficada amb la guerra a Ucraïna?



dijous, 4 de novembre del 2021

Reseña: Los años del terror. De Al-Qaeda al Estado Islámico



El libro de Lawrence Wright, Los años del terror. De Al-Qaeda al Estado Islámico,Trad. Francisco J.Ramos Mena, Ensayo, Ed.Debolsillo, Barcelona 2018.

Los textos pasan revista a diferentes aspectos del terrorismo internacional y sus actores, algunos principales y otros más periféricos. Habla del 11-S, de los atentados de Madrid del 11-M del 2004 –La red del terror-, de Arabia Saudí –El reino del silencio-, del cine sirio  –Plasmando en película-, de Palestina y especialmente de Gaza -Cautivos-. 

Cautivos

Hablar del conflicto palestino-israelí es un ejercicio condenado al fracaso. La política israelí que lleva a cabo en Gaza es simplemente criminal. El capítulo se dedica a explicar la operación bautizada por los israelíes como “Plomo Fundido”. Oír las declaraciones de los militares y políticos israelíes nos llevan a otros tiempos, pero, gracias al terrorismo y sus amenazas, cualquier acción que emprende Israel, se considera como adecuado. El milagro israelí es haber convertido a los habitantes de Gaza en terroristas en su propia casa. 

Gaza es una franja de territorio controlado desde fuera por Israel. Desde dentro lo controla Hamas. Existe una división profunda en el seno de Palestina. Hamas controla una parte, Fatha la parte de Cisjordania. La falta de acuerdos, el trato de las fuerzas de ocupación israelí en los territorios ocupados, ha creado las bases para un odio –comprensible- entre los desesperados habitantes de Gaza. No hay salida al futuro. 

Cuando un responsable israelí dice: “ Aunque los cohetes caigan en el campo, o en el mar, tenemos que atacar su infraestructura y destruir cien casas por cada cohete disparado” (la cursiva es mía) (Eli Yishai, viceprimer ministro) (pág.362), se visualiza la deshumanización del Otro. Según Amnistía Internacional, “murieron 1400 gazatíes, entre ellos 300 niños, y otros 5.000 resultaron heridos (...)” (pag.363) Por parte israelí murieron 13 personas, 9 de ellos militares.Uno de los objetivos declarados de la operación “Plomo Fundido” fue liberar al soldado Guilad Schalit*, cosa que no se consiguió. Sin embargo, fue un éxito la destrucción de todas las infraestructuras gazatíes.

No, no es una película de buenos y malos. Hamas, ha impuesto su particular interpretación del Islam, acallando  a la disidencia. Pero, la desproporción es tan abismal, que el desafuero israelí no puede lavarse diciendo que todos los 1400 gazatíes eran terroristas. Desde luego, las autoridades israelíes,  no tienen dudas de que eran terroristas, y la comunidad internacional, mira para otro lugar. En estas condiciones es imposible avanzar. Gaza es una cárcel de doble seguridad, desde el exterior, Israel, la tiene aislada del mundo, y desde el interior, Hamas, impone su propia ley islàmica. Dentro de esa sociedad desarticulada y sin esperanzas, sólo puede incubarse un odio profundo. 

*Fue liberado el 18 de octubre de 2011. Cinco años de cautiverio, fue cambiado por 1027 prisiones palestinos y árabes israelíes.

En julio de 2014, Israel volvió atacar Gaza, durante un mes, con el resultado de más de 2000 gazatíes muertos, “Israel informó de la muerte de 66 soldados, además de cinco civiles israelíes y un trabajador tailandés”. (pág.367)

Durante el 2018 y diciembre de 2019, con motivo de manifestaciones contra el bloque, murieron 300 gazatíes, a causa de disparos de francotiradores.

En mayo de 2021 Israel a atacado Gaza, por medio de la aviación, como represalia por los globos incendiarios de venían del lado palestino. El resultado son 256 muertos, 66 de ellos niños. En el lado israelí, 13 personas murieron.   



 

dissabte, 15 de maig del 2021

Israel quiere ahorrarse vacunas

 











Érase una vez, que los blindados de Hamas, entraron en Tel Aviv, destruyéndolo todo a su paso. Qué un escuadrón de aviones palestinos bombardearan escuelas, sinagogas, centros de adiestramiento de soldados israelís, que en estos ataques hubieran muerto 139 civiles y 39 niños, y 920 heridos. ¿Qué haría la la comunidad internacional?  

Leo las noticias, pero, solo veo propaganda. Se habla de conflicto como si hubiera dos bandos. Pero la realidad es que no hay dos bandos. ¿Cómo se puede ser terrorista en tu propia casa? Esa es la gran mentira de la propaganda. Hamas hace buenos a los bondadosos israelíes. Israel quiere que desaparezcan los palestinos. Mientras los palestinos están en silencio, encerrados en la Franja de Gaza, sin posibilidad de hacer nada, ni vacunarse, la Comunidad internacional, duerme con la conciencia tranquila, por la simple razón de que no tienen conciencia. Los gobiernos israelís, utilizan a los palestinos, para hacer olvidar sus propias miserias. Se quiere echar a palestinos de Jerusalén, para poner a ultraortodoxos,  unos fanáticos que si con sus armas automáticas y su odio ciego a los palestinos deben hacer las delicias de esos que ponen a los "Otros" en la lado oscuro.

Victoria, es lo que se quiere. Israel, no solucionara el problema tratando de destruir a la población palestina, que está encerrada en su propia casa, cuando se habla de Territorios Ocupados, significa exactamente eso. Los palestinos están en cuarentena permanente. Si me reprimen, me silencian, me tratan como un terrorista. ¿Qué puede hacer? Hamas, es la organización, que lucha contra un gigante ciego de odio contra los que osan resistirse. Cómo puede una sociedad oprimida y sojuzgada por Israel desde la creación de su Estado (1948) liberarse de ella? 

Se coloca en la misma balanza la violencia de unos y otros. ¿Acaso lo que toca es quedarse cruzados de brazos y esperar algunas migajas de tus opresores? Los Territorios Ocupados, viven en el infierno de los suyos, y bajo el terror de un Estado que tiene patente de corso para hacer lo que les da la gana y todo con el beneplácito de la Comunidad Internacional. El Dia de la Nakba recuerda la expulsión de 750.000 palestinos de sus tierras. Israel se edificó gracias a esas expulsiones. 

La diplomacia no existe, 9 civiles israelíes han muerto. Los cohetes son las armas de destrucción masivas que lanzan desde los Territorios Ocupados. Son respuestas desesperadas ante el despliegue de fuerza de las fuerzas de ocupación -policías y militares- en la explanada de las mezquitas en Jerusalén. Israel -su gobierno de extrema derecha- utiliza la provocación para justificar sus ataques criminales a la población civil de Palestina. No habrá paz. Se insinúa una Intifada. Todos los países "respetables" se solidarizan con el desamparado Estado de Israel. Es lo que tiene explotar, sin ningún rubor, la memoria de los muertos en el Holocausto. 

dimecres, 16 de maig del 2018

Otra vez Israel


¿Qué pasa con la Comunidad internacional? ¡Nadie retira a los embajadores! ¡Ni un gesto de desaprobación! Israel se ha acostumbrado a ser el Estado hooligan, mientras que la Comunidad internacional, intenta mirar para otro lado. ¿Europa? Israel sabe que haga lo que haga, es decir, masacrar a los palestinos, nadie moverá un sólo dedo. La coartada del terrorismo desde el 2001, sigue en pie y es la nueva razón de Estado que permite hacer lo que uno quiere. ¡Seguro que el ejército israelí pondrá en marcha una investigación interna para aclarar si hubo un uso excesivo o no de la fuerza!

PD: En el artículo de Michelle Goldberg, "Un espectacle grotesc a Jerusalem" aparecido en el Ara.cat, del día 15-5-18, nos habla de la nueva conexión entre la "dreta trumpista" [derecha trumpista] y "el jueus més radicals" [los judíos más radicales -del gobierno israelí], y nos explica que la en la nueva inauguración de la embajada EE.UU en Jerusalen, el pastor Robert Jeffress, ultramontano radical, fue el encargado de la plegaria inicial, Jeffress, había asegurado que "Las religiones como 'el mormonismo, el islam, el judaísmo y el hinduismo' llevan a las personas "a una eternidad de separación de Dios al infierno". Mientras que John Hagee, predicador del fin de los tiempos, muy popular en EE.UU, en cierta ocasión pudo afirmar que " Dios envió a Hitler para llevar a los judíos a su tierra ancestral", fue el encargado de bendecir el cierre de la ceremonia, mientras que a 65km, se producía la masacre de palestinos. 


                                               




dissabte, 10 de març del 2012

Palestina no tendrá....


¿Puede Palestina tener su “primavera” democrática? La respuesta es inconcebible. Más allá de los 14 palestinos asesinados por Israel el día de hoy, en un ataque “quirúrgico”, dónde los supuestos “milicianos”, para Israel, todos los palestinos son milicianos, han sido justamente castigados sin el trámite siempre molesto de un juicio, ahora se abre una espiral dónde los únicos que reciben son los de siempre. Los ataques se justifican por el lanzamiento de “cohetes” por parte de milicianos.

La revuelta en Libia, ahora en Siria, ¡imposible en Palestina! Alguien podría preguntar ¿por qué no? La respuesta es simple, porque Israel destruiría Gaza y lo que hiciera falta, y además la Comunidad Internacional, miraría para otro lado. Así que los habitantes de los “territorios ocupados” por Israel, no tienen ninguna esperanza que puedan sublevarse, porque en la historia reciente, el resultado es el asesinato masivo por tierra, mar y aire del ejercito israelí.




dimarts, 1 de novembre del 2011

Palestina en la Unesco

“La Conferencia General de la Unesco, reunida en París hasta el 10 de noviembre, ha votado este mediodía la adhesión de Palestina, hasta ahora con estatuto de misión observadora, como Estado miembro de pleno derecho. El ingreso, que ha contado con 107 votos a favor, incluido el de España, 14 en contra y 52 abstenciones, supone un paso más en el pulso palestino por integrar la ONU con las mismas condiciones. Estados Unidos ha anunciado que deja de financiar a la agencia, lo cual equivale para la Unesco perder el 22% de su presupuesto. Para el Gobierno israelí, la decisión aleja la posibilidad de lograr un acuerdo paz.” (El País, 1-11-2011)

No sé lo que dará de sí para Palestina este reconocimiento en una institución como la Unesco. En el preámbulo del tratado que configura a la Unesco nos dice que “puesto que las guerras nacen en la mente de los hombres, es en la menta de los hombres donde deben erigirse los baluartes de la paz” y añade “ una paz fundada exclusivamente en acuerdos políticos (...), esa paz debe basarse en la solidaridad intelectual y moral de la humanidad”. La historia nos dice que el 16 de noviembre de 1945 se firma en Londres el tratado instituyente de la Unesco. El 6 de diciembre de 1946 se establece el acuerdo de vinculación con las Naciones Unidas como organismo especializado.

El objetivo declarado es “contribuir a la paz y a la seguridad estrechando, mediante la educación, la ciencia y la cultura , la colaboración entre las naciones, a fin de asegurar el respeto universal a la justicia, a la ley, a los derechos humanos y a las libertades fundamentales que sin distinción de raza, sexo, idioma o religión la Carta de las Naciones Unidas reconoce a todos los pueblos del mundo” (art.1.1, de la Constitución). La Unesco tiene para cumplir su función capacidades más simbólicas que efectivas, pues, cumple una función puramente normativa, concretándose en recomendaciones a los Estados miembros. La vinculación a las recomendaciones son unilaterales respecto a los Estados miembros. También tiene una función de control que el Consejo Ejecutivo adoptó en 1979 que consiste en comunicaciones individuales para denunciar violaciones de derechos humanos que se encuentren bajo la competencia de la Unesco pueden presentar su quejas al Consejo.



Palestina quiere ser Estado de pleno derecho y se han hecho pasos en esa dirección, aún resuenan en la Asamblea Nacional de la ONU este septiembre la declaración solemne de Abbas para su incorporación como Estado, a pesar el veto que ya indicó EEUU. Ahora la Unesco reconoce a Palestina como Estado miembro. Inmediatamente Israel y EE.UU han puesto el grito en el cielo. EE.UU en virtud de su propia legislación prohibe contribuir económicamente en caso que Israel se vea afectado en sus intereses.

Palestina está dividida territorialmente y políticamente. Hamás gobierna en la zona de Gaza, mientras que el gobierno de Abbas controla la parte de Cisjordania. No hay continuidad porque Israel hace todo lo imposible para que sea así. En una artículo de E.Said (Edward W. Said, Nuevas crónicas palestinas. Ed.Debolsillo, Barcelona,2003 pág.351) nos resume la esencia de la injusticia y la humillación que padecen los palestinos de las tierras ocupadas:

"El confinamiento increíblemente cruel de 1,3 millones de personas apretujadas como sardinas en la franja de Gaza, además de los casi dos millones de palestinos residentes en Cisjordania, no tienen paralelismo alguno en los anales del apartheid o del colonialismo. (...) Divididos en 63 cantones discontinuos; completamente rodeados y sitiados por tropas israelís; salpicados por 140 asentamientos, con su propia red de carreteras prohibidas para los "no judíos"-, los palestinos, bajo la ocupación, se han visto reducidos a un índice de desempleo del 60% y a una tasa de pobreza del 50% (la mitad de los habitantes de Gaza y Cisjordania viven con menos de dos dólares diarios); tampoco pueden desplazarse de un lugar a otro (....)".(pá.217-218)

El texto de Said no ha perdido vigencia en la actualidad. Desgraciadamente la división política de los propios palestinos no ayuda en nada a la consolidación de un Estado democrático. La increíble crueldad de Hamás con el soldado israelí Guilad Shalit retenido durante 5 años como moneda de cambio para ulteriores negociaciones nos indica la despiadada deshumanización del gobierno de Ismail Haniye. Seguramente Haniye podría decir que Israel no tiene sentido de humanidad cuando bombardea la Franja y causa decenas de muertos. Así que no sé qué pensará Hamás de la Unesco, probablemente pensará que es una buena palanca para sus intereses. Aunque probablemente le importe un bledo sus palabras sobre el respeto de los derechos humanos, desgraciadamente, no es el único, pues, buena parte de los países representados en la Unesco aparecen desatacados en los informes de Amnistía Internacional como vulneradores de esos derechos que quieren y exigen para los demás, mientras que ellos se sienten liberados de su cumplimiento.