Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deportació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deportació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 d’abril del 2024

Del Brexit a Ruanda

 


Una pastera intenta creuar el canal de la Mànega. DAN KITWOOD / GETTY


Gran Bretanya vol donar solucions innovadores els problemes de la immigració. I la solució és transportar-los a un lloc on ningú vol anar,  Ruanda, s'han recorden del que va passar aquell país? Portar els pobres a un lloc on mai podran tornar a marxar ni que sigui a casa seva, perquè Ruanda, a part d'embutxacar-se els diners que Gran Bretanya donarà, perquè seria molt estrany que ho fessin de franc, tindria uns desplaçat per fer d'ells uns perfectes ostatges. Sembla que les lleis i les convencions internacionals, son prou adaptables a les necessitats dels Estats. La mesura és la palanca per pujar en les enquestes de cara a les eleccions que el partit laboralista va per davant. Les xifres de la immigració il·legal comparades amb Itàlia o Espanya dona una mica d'angúnia. "El 2023 van travessar el Canal 29.437 persones. El 2022 van ser 45.755. Però és la immigració legal la que és realment massiva: més de 745.000 persones el 2022 i 672.000 el 2023. El Brexit, doncs, que havia de ser la bala de plata per contenir-la, no ha contribuït al pretès control de fronteres. Sobretot perquè el país, amb una població cada cop més envellida, necessita treballadors per al sector primari i per als serveis com les cures assistencials i la sanitat." (Ara.cat,23/4/24) Per comparació Espanya van arribar 56.852 i a Itàlia la xifra s'enfila a 123.863. Es evident que la immigració és un problema, però cal una resposta global i no viatges al no res.



dijous, 4 de gener del 2024

Les matances continuen a Gaza!

 








L'article de Ruti Munder, segrestada per Hamàs, a més del seu marit, la seva filla i el seu net, a més d'assassinat el seu fill Roy. La seva declaració és un bon exercici d'història personal que és extensiva de tota una generació on el somni de la convivència entre jueus i palestins era encara possible. Ara, això ja no és possible, almenys per tota la seva generació i probablement caldrà molt de temps per esborrar el que va passar el 7 de novembre als quibuts  del costat de la Franja de Gaza.  El lloc on la tenien segrestada, en habitació d'un hospital, no deixa de ser inquietant i permet donar explicacions per justificar-ne els bombardejos del exèrcit israelià. Però el seu drama, és només un botó del desastre humanitari multiplicat per 22.438 del costat palestí. Ells no poden explicar la seva història. I de moment, amb el 85% de la població desplaçada per l'exèrcit israelià, son ara mateix ostes d'una venjança i un odi que difícilment és podrà esborrar en el temps. Mentre la Comunitat Internacional, segueix observant des de lluny el conflicte.