diumenge, 28 d’agost del 2022

Barça-Valladolid: Lewandowski el nou rei



El futbol és com la vida mateixa. Un joc aleatori. Pots tenir moltes virtuts, però sempre cal sort. Això és pot traspassar al partit que ha jugat el Barça. Gols de Robert Lewandowski, demostrant que tenir un davanter centre amb cara i ulls, sempre és un segur de vida. Abans teníem a Messi, no era un 9 pur, però el seu talent era tant gran que tenia gaire importància. 

Un partit sense massa interès, on els gols han estat els protagonistes, malgrat que el Barça s'ha desconnectat dues vegades al final de la primera part i de la segona, donant al Valladolid, oportunitats que no ha sapigut aprofitar. Cal valorar la entrega de tots, però per mesurar l'equip, necessitem un equip més potent i letal que el rival d'aquesta tarda-nit.


PD: A DAZN han incorporat la possibilitat d'escoltat el partit en català. Uff.


Recomanacions musicals

 







dimecres, 24 d’agost del 2022

Recomanacions estivals

 



Tete Montoliu (1933-1997)
Núria Feliu (1940-22-7-2022)







Tete Montoliu va néixer en el país equivocat. Aquella Espanya revengista i negra, no era el lloc perquè un músic com Montoliu pogués fer història. Va ser un dels grans del jazz a Espanya i Europa,  amb Pedro Iturralde. A la postguerra no s'escoltava jazz. La seva figura va anant pujant amb col·laboracions dels grans del jazz. A la Barcelona underground i també a Madrid va instal·lar-se amb la voluntat de viure de la música. La nòmina de musics que varen tocar amb ell és amplia i d'un nivell extraordinari. Més citat que no escoltat, avui fa vint-i-cinc anys que ens va deixar. No va veure la llum -era cec de naixement-, però la seva música és llum per les oïdes.


dilluns, 22 d’agost del 2022

Reial Societat-Barça: Al futbol l'únic que val és el gol

 


El resultat 1-4 no reflexa exactament el què ha passat al camp d'Anoeta. Una primera part molt igualada que gràcies a Ter Stegen (porter del Barça) ha mantingut el empat a un. La segona part semblava que era una copia de la primera, però els canvis de Xavi al minut 63' Ansu Fati i  Raphinha han canviat la dinàmica del partit.  Primer un gol de Dembélé, un altre de Lewandowski (2) i Ansu Fati han canviat el partit. Desprès, els últims 10' que han sigut els minuts escombraries, han portat al Barça a la primera victòria de la Lliga. A la primera part, l'equip era el de sempre, poca profunditat, ofegats per els contraris que han fet una bona primera part. La qualitat del jugadors del Barça ha permès resoldre aquest partit. Cal millorar aquesta assignatura pendent del Barça. 


dissabte, 13 d’agost del 2022

Dazn-1 Barça-0

 




Aquest partit ja ho hem vist moltes vegades! Amb equips que mosseguen, perden temps, donen puntades de peu i a més saben tocar pilota, el Barça li costa moltíssim jugar el seu joc. I el Barça no sap que fer. Si, hi ha hagut oportunitats, però el Rayo Vallecano les ha tingut encara més clares. Festival de targes grogues i a Busquests per dobla amonestació ha vist la vermella.

Un empat sense gols, amb un nou equip renovat, és poca cosa per començar. 


PD: Les retransmissions en català, res més a la ràdio. El català no té espai a la TV de Dazn.

Art i musica: Emil Carlsen

 


(1853-1932)

divendres, 12 d’agost del 2022

Recomanacions musicals

 








Aquest tema no serà la cançó del estiu,
però et fa pensar què la musica va més enllà del estiu


Gràcies: cent mil visites!





Gràcies a tots/totes (la correcció política s'ha de cuidar) per fer possible arribar a una xifra que mai hauria imaginat. Ja sé que hi hi pàgines que cada dia arriben a aquesta xifra, però jo vaig escollir el contingut. Cal reconèixer que  hi ha molt bons blogs, molt millors que aquest. Què hi hagi gent que es pren la molèstia de llegir-me és un gest que fa que cada dia intenti fer-ho millor. Gràcies.


 

dimarts, 9 d’agost del 2022

De te fabula narratur!

 (És de tu que parla aquesta història) (Horacio, Sátiras, I,1, 69 )


Hi ha preguntes que fan mal amb el pas del temps, aquesta és una: " continuarà havent-hi a Catalunya pensament revolucionari amb realitat social, és a dir, implantat en un partit obrer fort*?"(M.Sacristán, 1979)




Avui, la resposta és fàcil de respondré, No. De fet, la realitat social és força diferent, no hi ha partits obrers forts, simplement, no hi ha. La classe obrera, ha sigut esborrada com a subjecta revolucionari. El que hi ha és l'exaltació del jo imaginari, un jo desclassat, desconnectat dels altres i impotent, davant d'una ideologia que  el fa creure que ell és la mesura de totes les coses. El capitalisme financer-global i la ideologia associada a ell, neoliberalisme, vol seguir la seva lògica implacable, abans s'esfondrarà el món actual, que canviar el model, i tots nosaltres ho pagarem molt car, especialment, les classes -hi ha classes, malgrat el que ens diguin- més desfavorides -allò que Marx deia el proletariat- serà qui pateixi més.