Israel s'annexiona una bona part de la Franja de Gaza. El govern de la dreta extrema de Netanyahu vol nous assentaments, per el colons, que voten els partits de coalició de Netanyahu, oferint nous horitzons. I aquesta invasió és una excusa perfecta per fer-ho realitat. A Israel el dret internacional, com la resta de països grans, se'l passen pel forro. El nombre de mort és absolutament una matança sense precedents a prop e 16.000 persones. I no totes poden ser milicians de Hamàs com Israel vol fer-nos creure, sense massa convicció, perquè les proves ho desmenteixen. Que Israel deixi sense feina a 100.000 palestins sense feina, explica l'abast de la venjança per els fets del 7 de novembre. Més de 8.000 nens i nenes morts, però la Comunitat Internacional, encara no sap que fer. Egipte, tanca portes els palestins. Estan sols davant d'un exèrcit que té com objectiu la població civil. Estem davant de crims de guerra contra la població palestina, però el món no vol saber res d'ells, son uns autèntics paries, com els kurds i tants altres pobles d'aquest mon deshumanitzat.
Les xifres de morts i ferits augmenta dia a dia, en una espiral imparable. Israel vol arribar a 14.000 morts. Hamàs va matar a 1400 israelians, ara la venjança cotitza a 1:10, així que caldrà esperar fins aquesta xifra criminal.
Ara es veu que l’atac a Gaza és sobretot, per conquerir territori, els que han fugit, ja no podran tornar mai més a casa seva. Els missatges del exèrcit israelià en el sentit de marxar de Gaza per salvar la vida, no era més que una excusa per destruir Gaza i apoderar-se d’aquesta franja de terra, que a partir d’ara serà territori israelià.
La quantitat de mort de nens i nenes (4104) és simplement terrorífic, amb la passivitat còmplice de tota la comunitat internacional del deixar fer a Israel. La falta de mesura (hybris) del govern israelià deixa traspuà un deliri fanàtic-religiós per la conquesta de un nou Israel. No hi ha aturador, ningú pot parar aquesta guerra criminal que s’han porta la vida dels palestins. Les bones veus no poden seguir excusant-se deien que Israel te dret a defensar-se. Això que està passant no és cap defensa. Parafrasejant el que deia Jonathan Swift a “Una proposició modesta”, per solucionar el problema palestí, caldria matar a tots els nens i nenes palestines per solucionar els problemes de seguretat del estat d’Israel. Sense nen/nes, adéu a Hamàs i per extensió a Palestina. De moment van per el bon camí.
