Israel s'atreveix amb tot: Gaza, Iran i Síria

 

Hi ha moment on tot surt de cara. A l'ONU EEUU s'encarrega de dir al món que Palestina seguirà en mans de Israel. I per altra banda, Israel ataca Isfahan al Iran en un atac aparentment més tàctic que estratègic. A mesura que passin les hores veurem l'abast del atac. Així que Israel pot fer front a Gaza on el passeig triomfal es total i absolut, això si, encara no han trobat els ostatges que Hamàs encara reté, malgrat que a població està sent massacrada sense que l'ONU poguí fer alguna cosa. La asimetria entre països és obscena, els bons, Israel que ha assassinat més de 34.000 palestins de la Franja de Gaza, des de el novembre passat, i per altre, Palestina, cap reconeixement de cap tipus, i com sempre Iran, una teocràcia intolerant com Aràbia Saudí, que aquest i és del bons boníssims. Bons temps per la industria d'armament i pèssim per aquells que reclamen l'alto el foc i els passadissos humanitaris per ajudar a la població de Gaza, aïllada i sotmesa al foc i a la fam.

  

 

Israel vol la destrucció de la població palestina!

 

L'ONU pensa fer alguna cosa?

Mort i destrucció a Gaza

La idea que els dos bàndols han comés crims de guerra és sobretot, per Israel un bon començament. La bogeria de Hamàs ha estat superada per la violència sense fre del Estat de Israel. Podem fer comparacions, però sempre sortirà malparat el més dèbil, i en aquest cas, no és per descomptat Israel. Gaza ha sigut destruït, ningú vol saber res, perquè Israel no vol que ningú entri en els seus territoris ocupats. Cap reconstrucció, hospitals destruïts sistemàticament, amb l'excusa que hi ha túnels on sempre s'amaguen els combatents/ terroristes, segons la perspectiva de cadascun, de Hamàs. Sense suport material, sense esperança, sense futur, i això és el resultat d'una estratègia del govern israelià de destrucció massiva de Gaza i la seva població. 

 

Silenci a Gaza i soroll a Ucraïna

A Gaza, el silenci del que passa els territoris ocupats per Israel, és fa cada vegada més ominós. El bloqueig informatiu establer per l’exercit jueu fa molt difícil saber les condicions de vida de la població arrossegada a anar al sud per les forçes d’Ocupació. Sense subministraments, sense sostre ni ajuda, sols una vegada més, Gaza és el laboratori què Israel utilitza per imposar la seva Pax Romana. Tots els mitjans al seu abast, per destruir a tota una població, això és diu, com és pot dir? Genocidi és molt a prop del que està passant a Gaza. Més de 28.000 morts, més de 10.000 menors d’edat, xifres que manifesten un odi profund del govern israelià i el seu exèrcit envers la població civil de Gaza. 

I desprès, Ucraïna, dos anys de guerra, més de 30.000 morts del bàndol ucraïnès. Una lluita desigual entre Rússia governada per un dèspota sense escrúpols i Ucraïna defensant-se sense mitjans, perquè Occident ja s’ha està cansant d’aquesta guerra. El problema serà que si Putin s’han surt d’aquesta aventura, quin serà el proper objectiu? I malgrat tot, la UE i la OTAN, no poden ni volen cap enfrontament directa amb Rússia. Això ho sap Putin, el temps juga al seu favor i contra la Ucraïna del Zelensky.

Jehovà visita Gaza

 

Jehovà està d'enhorabona amb aquestes noticies. Morts paletins, sobretot nens i nenes. Els periodistes internacional tenen prohibit entrar a Gaza. Rafah està al sud, on el govern de Israel va dir que la població tindria que anar-hi sinó volia morir per els bombardejos intel·ligents. Ara allà hi ha més de 470.000 persones  on abans vivien 200.000. Israel vol matar-los a tots. I per això la Comunitat Internacional repeteix el que li diu el govern de Israel. Gaza és un gueto on no hi ha esperança ni final feliç, però malgrat això, la UE no farà res. Tots a Rafah son terroristes i per això l'únic destí digne per ells és la mort. Més de 27.365 morts i a prop de 8000 nens i nenes morts. En cap lloc del mon això no seria tolerat, però a Gaza, sembla que tot és permès per el govern de Israel. EE.UU amb el vell Biden no vol saber res del conflicte, estan de campanya electoral. És esperpèntic que els EEUU no hi hagi cap demòcrata de menys de 83 anys per presentar-se? L'únic actor que podria fer parar-los al govern criminal de Israel s'absté de qualsevol paraula negativa. I la resta, els països àrabs, tampoc volen saber res de la sort del palestins. Què l'únic país del mon, Sud-Àfrica hagi estat capaç de presentar una demanà al TIJ per el delicte de genocidi, diu molt de com Occident ha canviat. 

  

Les matances continuen a Gaza!

 

L'article de Ruti Munder, segrestada per Hamàs, a més del seu marit, la seva filla i el seu net, a més d'assassinat el seu fill Roy. La seva declaració és un bon exercici d'història personal que és extensiva de tota una generació on el somni de la convivència entre jueus i palestins era encara possible. Ara, això ja no és possible, almenys per tota la seva generació i probablement caldrà molt de temps per esborrar el que va passar el 7 de novembre als quibuts  del costat de la Franja de Gaza.  El lloc on la tenien segrestada, en habitació d'un hospital, no deixa de ser inquietant i permet donar explicacions per justificar-ne els bombardejos del exèrcit israelià. Però el seu drama, és només un botó del desastre humanitari multiplicat per 22.438 del costat palestí. Ells no poden explicar la seva història. I de moment, amb el 85% de la població desplaçada per l'exèrcit israelià, son ara mateix ostes d'una venjança i un odi que difícilment és podrà esborrar en el temps. Mentre la Comunitat Internacional, segueix observant des de lluny el conflicte. 

Netanyahu i la neteja ètnica

 

El primer ministre Netanyahu, segueix per el seu compte el pla de destruir i sobretot matar tants palestins com poguí. De moment, està fent una bona feina. Primer mates i desprès pots preguntar-te si eren ostatges, o milicians de Hamàs disfressats d'ostatges, o simplement, civils palestins. No compten els nens i nenes que s'ha assassinat des dels bombardejos intel·ligents o per l'artilleria què llancen bombes amoroses contra els edificis i habitatges de Gaza, tot això destruït de manera sistemàtica.  El que ha estat passant, destrucció massiva d'habitatges, desallotjament massiu de la població civil de casa seva, això te un nom i és neteja  ètnica, si les víctimes fossin jueves, és parlaria de pogrom, però no és el cas. Desitjo que el responsable polític d'Israel poguí ser jutjat per els seus crims. Ah si, també els de Hamàs, però les comparacions son odioses. 

El llenguatge mentirós

 

Estranya el titulat utilitzat per l'Ara. Això que està passant a la Franja de Gaza, no és cap guerra, si s'entén que existeixen dos exèrcits  enfrontats. El què hi ha és un exèrcit equipat amb l'últim de tecnologia militar, pràcticament, tot és intel·ligent, menys, un comandament que busca venjança infinita contra els palestins. Més de 18.000 morts per part dels palestins, dona fe que això no és cap guerra. L'altra costat les víctimes van ser el 7 de octubre amb 1.147 morts a mans de Hamàs. L'atac indiscriminat contra la població civil, amb més de 6000 infants morts palestins, indica la naturalesa d'aquest enfrontament: Odi i venjança. Per Israel, tota la població de Gaza son Hamàs. 

 

Israel porta els palestins al paradís

 

Imatge de les destrosses causades pels atacs aeris israelians al camp de refugiats de Jabalia. ABED SABAH / REUTERS

Avui fa quaranta set dies des de que va començar aquesta carnisseria humana. Les xifres son esgarrifoses, sinó no fos perquè hi ha un bàndol "indigne" (palestins) i l'altra bàndol "digne" (jueus). Han mort 14.128 dels quals 5840 son nens i nenes al costat palestins. Sembla que hi ha converses per alliberar els ostatges que Hamàs reté des del 7 de novembre, quan és va començar aquesta sangria. Per part israeliana han mort  a prop de 1400 persones i a prop de 200 ostatges. Així que la proporció que aplica Israel contra els palestins és de 1:10.  

Una de les bones noticies és que l'aviació israeliana, no hi ha avions palestins, ha pogut llançar tones de bombes, però no qualsevol bomba, sinó les anomenades "Bempas*" (BAP) és a dir, Bombes d'Amor al Proïsme. Això dona un altra dimensió a aquesta guerra. Almenys els mort s'han anat al altra barri plens d'amor perquè els seus benefactors els volien al paradís. 

Hamàs ataca Israel i Netanyahu profetitza cinc mil morts palestines

La Franja de Gaza és un gueto per palestins. Un bantustan al estil que els sud-africans va fer per els habitants negres, i ara palestins. Allà aïllats de tot encerclats per colònies -il·legals- de jueus vinguts de tota reu del món,  fan sentir que el palestins fan nosa. I mentre el conflicte està en via morta,  Benjamin Netanyahu, no li interessa cap diàleg amb els palestins perquè el suport que li donen els grups ultraortodoxos  -grups beneficiaris dels assentaments a la Franja- no s'ho permeten, crea la atmosfera perfecta que aquest esclats de violència des de la Franja de Gaza. D'on surten els coets? A les cròniques periodístiques -Cristina Mas, Ara.cat- explica dos dades significatives,   ahir es commemorava el 50è aniversari del Yom Kippur del 1973. Un segona, aquest atac és per Israel una taca per els serveis de seguretat que no han sabut detectar l'abast d'aquesta incursió. El numero de morts israelians pujava a 200 i mes de 1400 ferits, unes xifres mai vistes des del 1973. Ahir almenys 232 palestins morts i més de 1700 ferits, però malauradament, aquestes xifres, especialment, de palestins aniran pujant al llarg d'aquestes properes setmanes. 

El conflicte te una dimensió internacional, Iran, Aràbia Saudí, EEUU, UE, Xina i probablement Rússia.. Hi ha un bons absoluts i els malfactors absoluts. En un context com el que pateix Palestina, l'Autoritat Palestina de Mahmud Abbas, desautoritzat especialment per Israel per subvertir el seu poder en benefici dels enemics més radicals de Hamàs, no ajuda gens. I ara què, a part de la condemna ritual de tots els bons països que donen suport al  govern de Israel. Netanyahu no pararà fins que hagin matat 5000 palestins, aquesta es la seva aposta. Arrasarà amb tot, hospitals, infraestructures, barris sencers, tot, i desprès?