Psicòpates al poder

 

Les eleccions a Rússia tenen la virtualitat d'expressar sense cap possibilitat de equivocar-se, que amb Putin, la raó de la força, està al seu servei.  No tinc cap dubte que desprès d'aquest mandat, haurà d'altres. El missatge de la por va encaminada cap a una UE sense visibilitat, gràcies a  Ursula von der Leyen. Una UE dividida, com sempre, més pendent del subministrament de gas o petroli què de qualsevol altre qüestió menor, per exemple, Ucraïna, Gaza, o els drets humans.  Putin parla sense manies de guerra nuclear. Diu Carme Colomina en el seu article Putin, Trump i un món desencadenat (Ara.cat, 19/3/24), "No són “homes forts”, com els vam anomenar durant els anys d’aquesta epidèmia generalitzada de lideratges abraçats a les derives autoritàries, la retòrica divisiva i la persecució de la contestació. Són governants perillosos." Amb personatges com aquests, no m'estranya que von der Leyen, volguí fer-se fonedissa, com la resta dels països d'Europa. 

  

L'hivern democràtic a Rússia

 

Barcelona

La mort del opositor Aleksei Navalni en un presó al cercle polar àrtic, dona la dimensió del que passava a la Rússia de Putin, un nou Stalin post democràtic.   Qualsevol intent de trencar la dictadura personal de Putin, és eliminat sense contemplacions. Com diu Llibert Ferri: "Si fossin parlamentàries, la Duma s’ompliria de putinistes, de comunistes-nacionalistes i d’ultres. I la ideologia i els valors predominants a l’hemicicle no serien gaire diferents dels dels plens del comitè central del PCUS." (Ara.cat, 17/2/24). Avui mateix, la viuda de Navalni, Iúlia Navalnaia ha fet oficialment el pas endavant per agafar el relleu del seu difunt marit i fins ara principal opositor de Rússia, Aleksei Navalni." (Ara.cat, 19/2/24).

En un estat policial, amb la guerra contra Ucraïna, com a ciment social, el deliri de poder de Putin és la constatació que la Rússia s'ha fet un gir cap a un règim autocràtic, on Putin esborra qualsevol divisió de poders. I malgrat tot, la UE segueix comprant petroli i gas per financiar-li la guerra contra Ucraïna, que rep ajuts, cada vegada menys substancials de la pròpia UE.  

En quin món vivim!

 

Els desheretats de la terra a casa seva

Veient les notícies no hi ha cap de bona. Putin és passeja per els EUA i Aràbia Saudí com si fos l’home providencial que ens traurà del desastre del canvi climàtic. Israel, reconeix que ha matat 16.000 palestins, segons ells, 5000 de Hamàs. La guerra a Ucraïna segueix el seu curs. Rússia te les de guanyar per esgotament de la població ucraïnesa. El dèspota rus, li importa un rave si moren miles de joves russos en un guerra absurda de desgast. A casa, en un altre nivell, l’educació toca fons, o potser encara pot anar més a baix. Sembla que el Departament, no culpa els nois/noies immigrants del desastre en les proves PISA. Tothom ho arregla donant les culpes els immigrants, sembla que l’extrema dreta guanya adeptes en tots els estaments socials. Cal senyalar el més dèbil. Així som els essers humans, mesquins i covards. Cert, també hi ha molta gent, que fa possible que el món no vagi encara pitjor.

Retrat d'un món sense ànima (I)

Putin & Kim Jong-un

En un món tan complex i sense engrunes de humanitat, podem veure a dos mandataris que viuen al límit de la supervivència dels seus països. Un autòcrata, Putin, aïllat del món exterior, i l'altre, un tirà que ofega a un país com Corea del Nord. Els dos màxims mandataris, no parlen de pau, o cooperació per fer que els seu ciutadans puguin viure millor, no, parlen de com poden mantenir-se ells en el poder, és venen armes, un per seguir destruint Ucraïna -Putin-, l'altre, Kim Jong-un, per esclafar encara més , si això és possible, a la seva població que viu en la pobresa i la ignorància d'un règim, aquest si, totalitari.  Segur, que en el seus respectius països, la propaganda, parlarà de la extraordinària sort que tenen de tenir dos àngels que es preocupen per el benestar   del seu poble. Amen!   

Putin, el nou Stalin.2

El autoritarisme s'imposa a Rússia. Poder executiu, legislatiu i judicial van de la mà.  No hi ha separació de poders i tot el poder per Putin en el Stalin postmodern. Per això és coherent amb la prohibició  de Memorial. La societat russa mai ha tingut llibertat per crear les bases d'una societat oberta i plural. La perestroika va acabar en el vell sistema, però no va tenir temps per construir-ne una de nou. I la inèrcia del sistema va començar a imposar-se un altra cop, de la mà de qui van estar al poder. Una cleptocràcia va ocupar tots el càrrecs sense la participació de la ciutadania. El enfonsament del sistema, la destrucció del teixit industrial, especialment, el del sector serveis, va portar a la pobresa a milions de ciutadans desesperats. Va emergí un capitalisme sense rostre humà. La llei de la selva. La societat civil sense capacitat per influir va deixar que els antics beneficiaris del poder soviètic, es transformessin en prínceps de la democràcia. Una democràcia en el que hi ha eleccions i partits "opositors", però en el tot ja està dat i beneit.