El samarità que ajuda a continuar la matança de civils a Gaza

 

L'ONU torna a reflectir com el Consell de Seguretat pot fer trontollar qualsevol iniciativa, quan està en foc interessos dels països en dret de vet. EE.UU ha bloquejat una resolució, quantes s'han bloquejat quan és tracta de fer immune a Israel? La població de la Franja de Gaza, està condemnada, al arbitri d'un govern homicida, amb el vist-i-plau de EE.UU, Palestina al no ser cap Estat, és ostatge de Israel. La crisi humanitària  és de proporcions descomunals, i el pitjor és que ningú vol fer res, ningú vol enfrontar-se a un govern que estaria disposat destruir-ho tot. Si tens armes de destrucció massiva, llavors ja pots fer el que vulguis. I si a més ets dels nostres, llavors pots assassinar a tothom. S'han recordant que el govern israelià dei a la població de Gaza que anés cap el sud? Ara és el escenari de nous bombardejos intel·ligents. Qui prenen les decisions son més bàrbars que Hamàs. La inhumanitat de la destrucció del poble palestí a Gaza arribarà tard o d'hora al Tribunal Penal Internacional, 17.000 persones assassinades i més de 6000 nens i nenes s'ho mereixen. 

Assassinar contrarellotge: Israel el bon occidental

                       

No puc deixar de pensar amb la població palestina a la Franja de Gaza. Sense cap aixopluc de cap tipus, a la intempèrie d'un Estat homicidi que vol la destrucció de qualsevol mena de protesta civil. En la lògica de guerra que ens fan creure els mitjans de comunicació, perquè Hamàs no executa els ostatges? El govern israelià, sap que ningú farà res per ells, més enllà de bones paraules de promeses buides, mentre la barbàrie segueix inexorable. Les fotografies mostren què per Israel, tothom és de Hamàs.  Amb més de 17.000 morts, sembla molt factible arribar a la xifra de 20.000. Serà tot un record per l'estat israelià. 

Bèsties humanes (palestins)

 

Setge total a Gaza, tota la població es enemiga del Estat d'Israel. Tots patiran les conseqüències. "Sense electricitat, sense menjar, sense gas, tot està tancat. Lluitem contra bèsties humanes i actuem en conseqüència", diu Yoav Gallant, ministre de Defensa. Això vol dir que ells també actuaran com bèsties humanes. La Comunitat Internacional mirarà com Gaza és destruït i la seva població destruïda. Això és el que volia Hamàs, però Hamàs no és tota la població de Gaza. Ho destruiran tot, mataran sense cap mania, hi haurà crides a la calma, és faran consideracions sobre la necessitat de defensar-se del Estat d'Israel. Hi ha algun límit? Ja sabem que Hamàs imposa el terror a Gaza, com les forçes israelianes. A qui li va bé aquesta escalada? Hi ha dos segurs vencedors, Hamàs que ha fet despertar a la fera d'Israel  i Netanyahu que ara es converteix en aglutinador d'una societat dividida i què gràcies els assassinats indiscriminats de Hamàs faran constat el seu primer ministre. Veurem coses inaudites en les properes setmanes: Adéu els Drets Humans!

Shireen Abu Akleh, assassinada per forçes d'ocupació a Cisjordània

A l’Ara.cat (29/5/22) hi ha una entrevista a Shatha Hanaysha explicant l'assassinat de Shireen Abu Akleh, reportera d’Al-Jazira a Cisjordània el dia 11 de maig a mans de soldats israelians. 

"Els soldats israelians amb els seus vehicles eren dins del camp, envoltant unes cases, on buscaven joves que volien detenir. Nosaltres volíem acostar-nos-hi per fer fotos i vídeos. Portàvem posats els cascos i les armilles i carregàvem càmeres i trípodes i pensàvem que érem en un lloc segur. Com fem sempre, ens vam posar en un lloc ben visible, davant uns vehicles de l’exèrcit, perquè sabessin que érem periodistes i ens hi vam quedar uns deu minuts. Després vam començar a avançar cap a l’interior del camp. Érem quatre periodistes: la Shireen, jo, l’Ali al-Samoudi i el Mujahid al-Saadi. Més enrere venien dos càmeres. I ens van començar a disparar."

¿Creu que vostès eren l’objectiu? ¿Que els van disparar perquè eren periodistes?

— "Sí, perquè allà no hi havia ningú més: només nosaltres quatre. Es van esperar que arribéssim a una zona des d’on era molt difícil retrocedir. Quan van començar els trets, el Mujahid de seguida se’n va adonar i va cridar: “És contra nosaltres!”, va saltar darrere un petit mur i ens va dir que hi anéssim. El vam voler seguir, però el foc era tan intens que vam haver de tornar enrere. L’Ali anava el primer i li van disparar per l’esquena. La Shireen, que era la segona, em va dir: “Han ferit l’Ali”. Jo estava darrere l’arbre i esperava que la Shireen vingués al meu costat, i aleshores va caure."

L’assassinat de Shireen, mostra una vegada més, la solitud del poble palestí a mans de les tropes d’ocupació a Cisjordània i Gaza. La impunitat dels soldats és un clàssic, i on l’exèrcit per cobrir l’expedient, farà una investigació on treure tota la responsabilitat al soldats que van disparar els periodistes. Encara diran que és va suïcidar. Com és pot viure així, en l’amenaça permanent d’unes forçes d’ocupació que s’ha saben impunes i amb el silenci permanent de la Comunitat internacional, ficada amb la guerra a Ucraïna?