Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Israel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Israel. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de març del 2024

Israel : Crims de guerra, avalat per els amics dels Drets Humans (o no)

 


"L'exèrcit israelià ha assaltat aquesta matinada l'Hospital Al-Shifa a la ciutat de Gaza, el principal complex mèdic de la Franja. Sota la cobertura d'un intens bombardeig aeri, tancs israelians han envoltat el recinte i han disparat contra diversos edificis, inclosa la zona de quiròfans, les urgències i l'entrada principal, i han provocat un nombre per ara indeterminat de morts i ferits pel llançament de míssils i atacs amb drons i franctiradors." (Ara.cat, 18/3/24)

Aquest hospital , ja ha sigut objectiu militar israelià. Sembla que no acaben de trobar el que busquen, més enllà de mort i ferits. Per Israel i el seu exèrcit, no hi ha cap convenció de Guerra que impedeixi atacar hospitals. Llegint la crònica, sembla que  l'Hospital Al-Shifa sigui el quarter general de Hamàs. Però l'únic que fan es assassinar més palestins. Les xifres des morts son ara mateix de "31.726 palestins morts i 73.792 ferits en les operacions militars israelianes des del 7 d'octubre.".
No troben els caps de Hamàs, ni els ostatges. De fet Hamàs, podia haver ofert per internet les execucions dels ostatges. No podem veure l'assassinat dels civils palestins, perquè hi ha un bloqueig informatiu de dimensions descomunals. No he vist cap país de la UE que hagi trencar relacions diplomàtiques. Cap ambaixador ha tornat el seu país d'origen, cap expulsió de diplomàtics israelians. Tothom pot contemplar amb estupor com totes les lleis, Israel se les passa per el tal·lit.

dijous, 14 de març del 2024

Cinisme i obscenitat de Israel

 


"Dimecres Israel va anunciar que volia "inundar" la Franja amb ajuda humanitària des de diversos punts d'entrada. Ho va dir dimecres al vespre el portaveu militar del país, Daniel Hagari, a un grup de periodistes estrangers, segons informa Reuters." (Ara.cat, 14/3/24)

La utilització de la fam com arma de guerra, és avui un fet homologable perquè Israel ho està portant a terme, mentre la Comunitat Internacional és felicita de la magnanimitat del govern israelià per permetre l'ajuda . Més de 31.000 mort, dins uns territoris ocupats per Israel. Destruït Gaza, sense res, parlar de inundar d'ajuda és d'un cinisme miserable superlatiu. Propaganda de guerra és el que fa servir Daniel Hagari per rentar-se la cara esquitxada de tanta sang.




dissabte, 9 de març del 2024

Grossman i els seus dubtes existencials

 


Avui, al Ara.cat, (8/3/24) apareix un article de David Grossman, Israel està caient en un abisme. Un article extens, emotiu, amb molts dubtes i una sensació de neguit existencial.  Hi ha una frase prou ambigua quant diu: “¿Els països amb interessos en el conflicte no veuen que els israelians i els palestins ja no són capaços de salvar-se a si mateixos?”. Què vol dir això? 

L’ inici del seu article explica el què representa el 7 d’octubre del 2023: “Com durant diverses hores els terroristes de Hamàs van envair llars d'israelians, van assassinar unes 1.200 persones, van violar i segrestar, saquejar i incendiar. Durant aquestes hores terribles, abans que les forces de defensa d'Israel sortissin del seu estat de commoció, els israelians van tenir una perspectiva dura i concreta del que podria passar si el seu país no només patís un cop dur, sinó si realment deixés d'existir. Si ja no hi hagués Israel.”

Grossman parla del altre costat, els palestins: “segons dades del ministeri de Salut gazià, dirigit per Hamàs, des del 7 d'octubre a la franja de Gaza han mort més de 30.000 palestins. Entre ells, molts nens, dones i civils, molts dels quals no pertanyien a Hamàs ni van participar al cicle de la guerra. “No implicats”, els anomena Israel en conflictès, l'idioma amb què els països en guerra s'enganyen a si mateixos per no afrontar les repercussions dels seus actes.”

Sembla que Grossman, no acaba de creuràs les xifres de mort del costat palestins. Dir que han mort molts nens, dones i civils, és quedar-se molt curt. No tothom és de Hamàs. Cal recordar que Hamàs va ser encoratjat dins del Estat israelià per afeblir a l’Autoritat Palestina.   

“Tota la sang va a la ferida” (Gershom Scholem). Gairebé cinc mesos després de la matança, així és com se sent Israel. La por, la commoció, la ira, el dolor i la humiliació i la venjança, les energies mentals de tota una nació: tot això ha fluït sense parar cap a aquesta ferida, cap a l'abisme en què encara seguim caient.” Això és també la resposta israeliana contra els palestins. No hi ha aturador, malgrat algunes veus. Perquè aquesta ferida té a veure amb la sensació de pèrdua. Una pèrdua se seguretat existencial. Malgrat la seva fortalesa militar, incomparable els seus veïns, Grossman cau en una mena d’auto compassió, què vist des de fora, sembla ridícul. Pensa que el món odia a Israel, ho diu així: “  El que també ha quedat clar és com està de profundament arrelat l'odi a aquesta nació.”

Més enllà de la retòrica d’Iran, Hamàs, Hezbol•là, no crec que tothom volguí la seva desaparició, perquè això és impossible. I el poble d’Israel, ja farà l’impossible per impedir-ho.  La destrucció de Gaza, te a veure amb l’ocupació de territoris per part del govern de Benjamin Netanyahu i la seva coalició d’extrema dreta política i religiosa. La polarització de la que parla Grossman ha generat per obra d’Hamàs un replegament de la societat israeliana, cap a una fortalesa i no una llar. Existeix un antisemitisme? Es clar que si existeix. Però això sempre ha estat latent. Però no crec pas que sigui majoritari, més enllà dels grups extremistes. Avui Israel, no és pas un estat paria, ni res per l’estil. Es una societat molt complexa per la seva diversitat d’estils de vida. El 7 d’octubre, Hamàs va atacar una festa rave on els joves israelians ballaven i s’ho passaven be. Dubto molt que Hamàs permetés res semblant al altra costat del mur dels territoris ocupats. 

Grossman vol treure un missatge d’esperança per solucionar aquest conflicte etern. Acaba amb aquestes paraules d’un desideràtum: “Que tràgic que seria que això passi –si és que passa– no des de l'esperança i l'entusiasme sinó des de l'esgotament i la desesperació. D'altra banda, aquest és l'estat mental que sovint porta els enemics a reconciliar-se, i avui dia és l'únic que podem esperar. I ens conformarem amb això. Sembla que hàgim hagut de travessar el mateix infern per arribar al lloc des d'on poder veure, els dies excepcionalment lluminosos, els llunyans límits del cel.”

Grossman és massa parcial, i això és molt normal i comprensible. Però el que està passant a Gaza és massa esgarrifós per no incidir-hi, perquè quina mena de generació sortirà a Gaza, desprès de la destrucció de la seva població? Quins sentiments pot albergar els nens sense pare i mare que malviuran si arriben quant siguin adolescents? Quanta ràbia i odi envers l’enemic, sinó hi ha cap esperança per una vida millor?


divendres, 1 de març del 2024

La fam com estratègia de guerra

 






Israel vol fer morir de fam a tots els nens/nes de la Franja de Gaza. Pel que sembla els de Hamàs, prefereixen que surtin de les presons israelianes dos cents milicians a costa de veure morir a miles de infants, mentre Israel segueix la seva venjança i la ONU o el TIJ canten en el desert. Mentre els ambaixadors acreditats a Israel segueix molt preocupats els esdeveniments i els seus govern no tenen res a dir.

¡Deixen de comprar productes d'Israel, com no pensava comprar Pegasus, a un altre nivell, al Mercadona hi ha per exemple alvocats!  

dimarts, 13 de febrer del 2024

Netanyahu vol portar els palestins a Venus!

 






En un mon global, Israel te el poder de la vida i la mort de tota la Franja de Gaza i els seus habitants captius, condemnats a viure entre les muralles externes imposades per Israel i les internes per Hamàs. Ningú vol els palestins, ni a casa seva!

Més de 28.000 morts palestins dels quals més de 8000 nens i nenes  i a prop de 65.000 ferits i el món s'ho mira en indiferència. TOTS SON CULPABLES! S'ha dictaminat. Ells son víctimes indignes. 




Israel allibera a dos ostatges retinguts per Hamàs des de el 7 d'octubre. Una bona noticia per ells i els seus familiars, una victòria pírrica per el govern extremista de Netanyahu. Com no hi ha possibilitat de informar sobre el terreny, els periodistes estranger no poden accedir-hi a Gaza por ordre del govern israelià, tota les notícies son filtrades per ells. Mentre Netanyahu somia en traslladar a tots els palestins de Gaza al desert egipci. Llàstima que el govern despòtic d'Egipte no els vol ni en pintura. Seguiran morint palestins -assassinats-, si tinguéssim de creure la propaganda israeliana, encara queden 38 divisions del exèrcit de Hamàs! Això voldria dir, que bona part dels 28.000 morts palestins a mans del exèrcit israelià, son dany molt col·laterals. Transcric les paraules de cinisme de Netanyahu que fa oposicions per ingressar amb honors al TIJ. "En una entrevista a la cadena nord-americana Fox News, el primer ministre israelià ha declarat que "queda molt de lloc" al nord de Rafah i que "és allà" on els dirigiran, sense especificar en quin lloc dins de Gaza podrien ser evacuats els palestins que ara s'han refugiat a Rafah."(Ara.cat, 12/2/24)


diumenge, 4 de febrer del 2024

Jehovà visita Gaza

 



Jehovà està d'enhorabona amb aquestes noticies. Morts paletins, sobretot nens i nenes. Els periodistes internacional tenen prohibit entrar a Gaza. Rafah està al sud, on el govern de Israel va dir que la població tindria que anar-hi sinó volia morir per els bombardejos intel·ligents. Ara allà hi ha més de 470.000 persones  on abans vivien 200.000. Israel vol matar-los a tots. I per això la Comunitat Internacional repeteix el que li diu el govern de Israel. Gaza és un gueto on no hi ha esperança ni final feliç, però malgrat això, la UE no farà res. Tots a Rafah son terroristes i per això l'únic destí digne per ells és la mort. Més de 27.365 morts i a prop de 8000 nens i nenes morts. En cap lloc del mon això no seria tolerat, però a Gaza, sembla que tot és permès per el govern de Israel. EE.UU amb el vell Biden no vol saber res del conflicte, estan de campanya electoral. És esperpèntic que els EEUU no hi hagi cap demòcrata de menys de 83 anys per presentar-se? L'únic actor que podria fer parar-los al govern criminal de Israel s'absté de qualsevol paraula negativa. I la resta, els països àrabs, tampoc volen saber res de la sort del palestins. Què l'únic país del mon, Sud-Àfrica hagi estat capaç de presentar una demanà al TIJ per el delicte de genocidi, diu molt de com Occident ha canviat. 
  

divendres, 12 de gener del 2024

L'Haia, Sana'a, Gaza: Un món global

 


Tants països al món, hi ha tingut que ser Sud-àfrica qui faci la denuncia contra Israel al TIJ. Sembla clar que la UE mirarà a un altra lloc el que faci Israel, ni 23.000 palestins morts son suficients per fer una demanda com la fet Sud-àfrica. Nosaltres que tot el dia anem parlant de drets humans. Hi ha dues mesures per mesurar qualsevol qüestió: víctimes dignes e indignes. Els palestins entrar en la segona categoria, també les kurds, i tots aquells que no tenen estats per defensar-se. Una derivada del conflicte, està suposant el boqueix del vaixells per el mar Roig, per part de la guerrilla  houthis (Iemen) teledirigida per l’Iran. “Màxima tensió a l'Orient Mitjà: els Estats Units i el Regne Unit ataquen els houthis del Iemen «  (Ara.cat, 12/1/2024). El titular sembla una mica excessiu, perquè els houthis no poden competir amb els desplegament militar d’EE.UU i Anglaterra. 



Les companyies navilieres, no volen donar la volta per Àfrica, masses despeses. Ningú vol perdre diners. El petroli i les mercaderies tenen que circular malgrat el món s’esfondri. Els houthis per enfrontar-se a Occident, entren directament al grup des indignes. Els houthis els importa un rave el comerç internacional. El Iemen, és ara mateix un escenari con Àrabia Sudita i l’Iran han posat les seves grapes per jugar la seva particular guerra de influència. Els houthis, controlen bona part del Iemen, inclosa la seva capital Sana’a.

dijous, 11 de gener del 2024

Gaza en el purgatori


La imatge és equívoca, no estan rescatant supervivents entre les runes, esperen que hagin morts tots. En el món de internet i el mòbil, el que passa a la Franja de Gaza és que hi ha silenci. El ministre Benny Gantz, membre del gabinet de guerra d'Israel, ha assegurat que Hamàs ja no controla bona part de la Franja. Què vol dir això? Desprès de 23.000 morts i la destrucció sistemàtica de Gaza, encara controla alguna part de la Franja? Si fos així, seria una victòria per Hamàs. El govern més extremista del últims vint anys a Israel, ja ha dit que no pensa reconstruir Gaza. Però tothom sap que una bona part del territori serà ocupat per Israel per donar sortida a la immigració israeliana vinguda de tot el món. El problema humanitari és on va i que faran els 2 milions d'habitants? El desastre humanitari s'ha està amagant a la opinió pública. El que està passant i el que ha passat no pot quedar impune, perquè llavors amb quin argument moral demanaren comptes a Putin i la resta de botxins que campen per aquest món inhòspit? 


PD: Probablement, Israel contava amb l'escenificació de la mort d'ostatges via internet. Però no estat així. La imatge del ostes sense camisa i amb mocadors blancs abans de ser assassinats a mans del exèrcit de Israel va deixar clar les intencions del govern de Israel. 

 

dijous, 4 de gener del 2024

Les matances continuen a Gaza!

 








L'article de Ruti Munder, segrestada per Hamàs, a més del seu marit, la seva filla i el seu net, a més d'assassinat el seu fill Roy. La seva declaració és un bon exercici d'història personal que és extensiva de tota una generació on el somni de la convivència entre jueus i palestins era encara possible. Ara, això ja no és possible, almenys per tota la seva generació i probablement caldrà molt de temps per esborrar el que va passar el 7 de novembre als quibuts  del costat de la Franja de Gaza.  El lloc on la tenien segrestada, en habitació d'un hospital, no deixa de ser inquietant i permet donar explicacions per justificar-ne els bombardejos del exèrcit israelià. Però el seu drama, és només un botó del desastre humanitari multiplicat per 22.438 del costat palestí. Ells no poden explicar la seva història. I de moment, amb el 85% de la població desplaçada per l'exèrcit israelià, son ara mateix ostes d'una venjança i un odi que difícilment és podrà esborrar en el temps. Mentre la Comunitat Internacional, segueix observant des de lluny el conflicte. 


dimarts, 2 de gener del 2024

Israel mata el número 2 de Hamàs desprès d'assassinar a 22.185 palestins!

 



Israel aconsegueix un èxit internacional en la seva lluita contra el mal. Assassinar a 22.185 i ferir a 57.035 palestins, per poder dir que ha assassinat a Beirut, compta, no a la Franja de Gaza, el número 2,  Saleh al-Arouri -deu ser la seva particular llista-, per el que és veu a la fotografia segur que no ha mort sol.  On està el número 1 de la llista? A El Cairo? Com 22.185 son una carnisseria sense solta ni volta, sempre és bo deixar anar noticies que demonitzin  l'enemic. Això ja s'ha fet amb èxit amb altres situacions. Desprès es descobreix les falsedats, però el que queda son els titulars. Per descomptat, les atrocitats comeses per Hamàs no poden disculpar-se o ser minimitzades, però el que és segur, és que la violència del exèrcit d'Israel, no te cap justificació més enllà de la destrucció dels palestins.

dijous, 28 de desembre del 2023

Israel amplia territori a l'antiga Franja de Gaza

 








Israel s'annexiona una bona part de la Franja de Gaza. El govern de la dreta extrema de Netanyahu vol nous assentaments, per el colons, que voten els partits de coalició de Netanyahu, oferint nous horitzons. I aquesta invasió és una excusa perfecta  per fer-ho realitat. A Israel el dret internacional, com la resta de països grans, se'l passen pel forro. El nombre de mort és absolutament una matança sense precedents a prop e 16.000 persones. I no totes poden ser milicians de Hamàs com Israel vol fer-nos creure, sense massa convicció, perquè les proves ho desmenteixen. Que Israel deixi sense feina a 100.000 palestins sense feina, explica l'abast de la venjança per els fets del 7 de novembre. Més de 8.000 nens i nenes morts, però la Comunitat Internacional, encara no sap que fer. Egipte, tanca portes els palestins. Estan sols davant d'un exèrcit que té com objectiu la població civil. Estem davant de crims de guerra contra la població palestina, però el món no vol saber res d'ells, son uns autèntics paries, com els kurds i tants altres pobles d'aquest mon deshumanitzat.


dimarts, 19 de desembre del 2023

Netanyahu i la neteja ètnica

 





El primer ministre Netanyahu, segueix per el seu compte el pla de destruir i sobretot matar tants palestins com poguí. De moment, està fent una bona feina. Primer mates i desprès pots preguntar-te si eren ostatges, o milicians de Hamàs disfressats d'ostatges, o simplement, civils palestins. No compten els nens i nenes que s'ha assassinat des dels bombardejos intel·ligents o per l'artilleria què llancen bombes amoroses contra els edificis i habitatges de Gaza, tot això destruït de manera sistemàtica.  El que ha estat passant, destrucció massiva d'habitatges, desallotjament massiu de la població civil de casa seva, això te un nom i és neteja  ètnica, si les víctimes fossin jueves, és parlaria de pogrom, però no és el cas. Desitjo que el responsable polític d'Israel poguí ser jutjat per els seus crims. Ah si, també els de Hamàs, però les comparacions son odioses. 

divendres, 15 de desembre del 2023

No queden llàgrimes per els soldats

 


Cadascú mira per si mateix. La mort de 116 soldats israelians, posa en estat d'alerta al exèrcit i el seu govern. Com la vida dels bons val més que els indignes (palestins), els familiars demanen més bombardejos perquè morin tots els indignes que encara viuen. És el que te fer el servei militar els territoris ocupats, on els ull dels vigilants miren en fàstic i rancúnia a la població indígena i indigna. Cap possibilitat d'empatia per cap bàndol. Tirar pedres contra l'exèrcit d'ocupació és per els soldats sinònim de disparar a matar. Desprès de més de 18000 morts, del costat palestí, no queda masses llàgrimes per ells. 

dimecres, 13 de desembre del 2023

El llenguatge mentirós

 



Estranya el titulat utilitzat per l'Ara. Això que està passant a la Franja de Gaza, no és cap guerra, si s'entén que existeixen dos exèrcits  enfrontats. El què hi ha és un exèrcit equipat amb l'últim de tecnologia militar, pràcticament, tot és intel·ligent, menys, un comandament que busca venjança infinita contra els palestins. Més de 18.000 morts per part dels palestins, dona fe que això no és cap guerra. L'altra costat les víctimes van ser el 7 de octubre amb 1.147 morts a mans de Hamàs. L'atac indiscriminat contra la població civil, amb més de 6000 infants morts palestins, indica la naturalesa d'aquest enfrontament: Odi i venjança. Per Israel, tota la població de Gaza son Hamàs. 
 

dilluns, 11 de desembre del 2023

La vinyeta d'en Ferreres

 





La xifra de 18.200 morts dona l'abast de la matança d'un govern -israelià- que ha perdut la idea de límit. La seva particular manera de traslladar la responsabilitat a tothom menys els que ho poden aturar és d'un cinisme esgarrifós. Assassinar a dones i nens, i per descomptat tots els terroristes de Hamàs, fa que la victòria d'Israel contra les forçes del mal sigui una gesta digna dels Macabeus. Mort i destrucció és el que estan conreant amb una determinació suïcida. Miles de orfes que passaran si viuen en la impotència i ràbia envers d'un enemic implacable que vol donar lliçons de humanitat. Què passarà quant arriben els 20.000 morts? Sense sanitat, sense ajuda exterior, sense possibilitat de fugir, l'únic que els espera és la desesperació d'una franja de territori condemnada al caos i l'abandonament per part de tothom. Egipte és l'altre còmplice d'aquesta matança, perquè en la seva inacció barrant el pas al seu territori,  agreuja el dolor de la població que veu que no pot anar enlloc. No vol refugiats, simplement no els vol, com Israel.
 



dissabte, 9 de desembre del 2023

El samarità que ajuda a continuar la matança de civils a Gaza

 



L'ONU torna a reflectir com el Consell de Seguretat pot fer trontollar qualsevol iniciativa, quan està en foc interessos dels països en dret de vet. EE.UU ha bloquejat una resolució, quantes s'han bloquejat quan és tracta de fer immune a Israel? La població de la Franja de Gaza, està condemnada, al arbitri d'un govern homicida, amb el vist-i-plau de EE.UU, Palestina al no ser cap Estat, és ostatge de Israel. La crisi humanitària  és de proporcions descomunals, i el pitjor és que ningú vol fer res, ningú vol enfrontar-se a un govern que estaria disposat destruir-ho tot. Si tens armes de destrucció massiva, llavors ja pots fer el que vulguis. I si a més ets dels nostres, llavors pots assassinar a tothom. S'han recordant que el govern israelià dei a la població de Gaza que anés cap el sud? Ara és el escenari de nous bombardejos intel·ligents. Qui prenen les decisions son més bàrbars que Hamàs. La inhumanitat de la destrucció del poble palestí a Gaza arribarà tard o d'hora al Tribunal Penal Internacional, 17.000 persones assassinades i més de 6000 nens i nenes s'ho mereixen. 

divendres, 8 de desembre del 2023

Assassinar contrarellotge: Israel el bon occidental

                       






No puc deixar de pensar amb la població palestina a la Franja de Gaza. Sense cap aixopluc de cap tipus, a la intempèrie d'un Estat homicidi que vol la destrucció de qualsevol mena de protesta civil. En la lògica de guerra que ens fan creure els mitjans de comunicació, perquè Hamàs no executa els ostatges? El govern israelià, sap que ningú farà res per ells, més enllà de bones paraules de promeses buides, mentre la barbàrie segueix inexorable. Les fotografies mostren què per Israel, tothom és de Hamàs.  Amb més de 17.000 morts, sembla molt factible arribar a la xifra de 20.000. Serà tot un record per l'estat israelià. 



dilluns, 4 de desembre del 2023

El TPI té que aturar la massacre d'infants a Gaza

 



Israel s'ha està acarnissant amb els infants palestins. Les xifres ballen, però la magnitud de la massacre de nens i nenes és un crim contra la humanitat. Més de 6000 nens i nenes han mort per els atacs israelians a Gaza, no ho diu Hamàs, sinó l'onegé Save the Children. En unes declaracions, buides diu la vicepresidenta nord-americana Harris: "han perdut la vida massa civils palestins", això ho va dir Pedro Sánchez, ara veurem que diu l'ambaixada israeliana a Washington. Els bombardejos segueixen, ja no hi ha sud segur, els palestins de la Franja de Gaza  no tenen cap lloc per amagar-se. Això és una cacera brutal, i fa molt de temps, que no hi ha excuses per dir que s'ha estant defensant. El govern Netanyahu, és responsable de crims contra la humanitat. Què pensa fer el TPI (Cort Penal Internacional)?