Volen assassinar a tothom a Gaza!

 

"Imatges terrorífiques captades pel càmera d'Aljazeera a Jabaliya aquesta nit, on les IOF van colpejar el campament amb més de 100 bombes i els quadrocòpter (drons)  van disparar contra els civils que es refugiaven a les escoles properes. La seguretat és una il·lusió. Les zones humanitàries un engany." (Laila El-Haddad)

Un nou genocidi truca a les portes de Rafah

 

Israel torna a demanar a la població de Rafah que vagui a zona segura. Rafah era el lloc que Israel va dir que era un joc segur quan va destruir la ciutat de Gaza, més al nord. La destrucció de Rafah és imminent. El nombre de mort potser elevadíssima, tant la Comunitat Internacional com Hamàs no sembla amoïnar-los massa. Netanyahu sap que mentre estigui embolicat a Gaza, el seu càrrec no corre perill, per això, una campanya d'assassinats massius a Gaza és la millor carta de presentació per les properes eleccions què pugí haver a Israel.  El que passarà a Rafah no volen que ho veiem, per això tancant de Al-Jazeera a Israel. Bloqueig informatiu d'una mort massiva anunciada davant de la mirada maligna de la UE i la resta del món inclòs Hamàs. Perquè quin sentit té obtenir l'alliberament de 200 presoners de Hamàs si desprès destrueixes tot Gaza? Hi ha 35.000 mort i més de 10.000 desapareguts sota les tones de runes que l'exèrcit israelià sotmès les ciutats de Gaza. 

PD: Les comparacions son odioses, però ara mateix Gaza és una mena de Protectorat israelià que s'està preparant per la destrucció de la seva població. Aquest no calen portar cap distintiu, perquè per Israel, tots son culpables de terrorisme.   

Qui dona esperança els habitants de Gaza?

 

“El primer dels principis pedagògics és que, per educar algú, nen o adult, cal primer educar-lo [l’élever] als seus propis ulls. Això és cent cops més cert encara quan l’obstacle principal per el desenvolupament rau en unes condicions de vida humiliants [...] Res no paralitza més el pensament que el sentiment d’inferioritat imposat pels greuges quotidians de la pobresa, de la subordinació, de la dependència. La primera cosa que s’ha de fer per ells és ajudar-los a recuperar o a conservar, segons el cas, el sentiment de la seva dignitat*”. (pàg.59)

Replegament israelià de Gaza

 

L'exèrcit israelià amb un acte de bondat i generositat sense precedents abandona momentàniament Khan Yunis i es replega cap el nord. Per la fotografia que il·lustra la noticia, aquest edificis en peus, demostra la humanitat del exèrcit jueu. També hi ha preocupació perquè aquest edificis pugin ser ocupats per els comandament de Hamàs. L'exèrcit ha generat una onada d'amor entre la població palestina de Gaza. La seva humanitat en el tracta els indígenes ha sigut molt ben valorada per els supervivents. Marxen perquè ara la fam i les infeccions puguin acabar la feina que van començar el gloriós exèrcit israelià.  

Israel enfangat en la seva inhumanitat

         

     

La crònica de Marc Español, sobre Gaza permet fer-te una idea de la devastació i la destrucció que han patit la gent que viu a Gaza. Hi han un parell de fet inqüestionables:

1.- La mort de més de 33.000 palestins, dels quals 40% son infants. 

2.- La destrucció del mitjans per permetien viure a la gent, els habitatges, l'aigua, llum, gas, escoles, hospitals, mesquites, tot destruït.

3.- Hamàs no ha sigut destruït, malgrat la destrucció salvatge del exèrcit israelià.

4.- Israel, i el seu govern infame, no sap ara que fer amb tota aquesta destrucció. La fam és la conseqüència volguda per Israel, una venjança miserable i mesquina contra una població indefensa. 

5.- La constatació que la Comunitat Internacional, prefereix veure com Israel destrueix, una vegada més, totes les lleis internacional, i tota una població civil.

PD: Trobo a faltar veus com la de Yubal Noah Harari, què des de fa molt de temps no diu ni piu. 

 

Destrucció del hospital Al-Shifa: 400 morts!

 

Per fi! L'exèrcit hebreu ha sigut capaç, en una demostració de extraordinari mèrit, destruir l'hospital Al-Shifa. L'exèrcit està exultant, el primer ministre  Netanyahu s'ha felicitat per aquest nou èxit sense precedents, poguer ensorrar un edifici on tot Hamàs si trobava. Quantes vegades hem sentit la mateixa cantarella? Quantes vegades havien entrat dins l'hospital? Ara, que tot està ensorrat, i les imatges son aterridores, què faran els malats? Perquè en un hospital hi ha malalts, de les ferides què causa el exèrcit israelià. Per descomptat, a Netanyahu li importa un rave el destí dels malats -dones, nens i homes-, millor si moren. La consigna és mort a tothom! I mentre la Comunitat Internacional, segueix el seu radiant camí perquè tot això s'ha acabi de la millor manera possible, sembla que el doctor Pangloss s'hagi reencarnat en Biden, Macron,  von der Leyen o Pedro Sánchez. 

PD: Acabat d'escriure això la nova noticia sobre els cooperants!

Israel : Crims de guerra, avalat per els amics dels Drets Humans (o no)

 

"L'exèrcit israelià ha assaltat aquesta matinada l'Hospital Al-Shifa a la ciutat de Gaza, el principal complex mèdic de la Franja. Sota la cobertura d'un intens bombardeig aeri, tancs israelians han envoltat el recinte i han disparat contra diversos edificis, inclosa la zona de quiròfans, les urgències i l'entrada principal, i han provocat un nombre per ara indeterminat de morts i ferits pel llançament de míssils i atacs amb drons i franctiradors." (Ara.cat, 18/3/24)

Aquest hospital , ja ha sigut objectiu militar israelià. Sembla que no acaben de trobar el que busquen, més enllà de mort i ferits. Per Israel i el seu exèrcit, no hi ha cap convenció de Guerra que impedeixi atacar hospitals. Llegint la crònica, sembla que  l'Hospital Al-Shifa sigui el quarter general de Hamàs. Però l'únic que fan es assassinar més palestins. Les xifres des morts son ara mateix de "31.726 palestins morts i 73.792 ferits en les operacions militars israelianes des del 7 d'octubre.".

No troben els caps de Hamàs, ni els ostatges. De fet Hamàs, podia haver ofert per internet les execucions dels ostatges. No podem veure l'assassinat dels civils palestins, perquè hi ha un bloqueig informatiu de dimensions descomunals. No he vist cap país de la UE que hagi trencar relacions diplomàtiques. Cap ambaixador ha tornat el seu país d'origen, cap expulsió de diplomàtics israelians. Tothom pot contemplar amb estupor com totes les lleis, Israel se les passa per el tal·lit.

La vinyeta d'en Ferreres

 

La xifra de 18.200 morts dona l'abast de la matança d'un govern -israelià- que ha perdut la idea de límit. La seva particular manera de traslladar la responsabilitat a tothom menys els que ho poden aturar és d'un cinisme esgarrifós. Assassinar a dones i nens, i per descomptat tots els terroristes de Hamàs, fa que la victòria d'Israel contra les forçes del mal sigui una gesta digna dels Macabeus. Mort i destrucció és el que estan conreant amb una determinació suïcida. Miles de orfes que passaran si viuen en la impotència i ràbia envers d'un enemic implacable que vol donar lliçons de humanitat. Què passarà quant arriben els 20.000 morts? Sense sanitat, sense ajuda exterior, sense possibilitat de fugir, l'únic que els espera és la desesperació d'una franja de territori condemnada al caos i l'abandonament per part de tothom. Egipte és l'altre còmplice d'aquesta matança, perquè en la seva inacció barrant el pas al seu territori,  agreuja el dolor de la població que veu que no pot anar enlloc. No vol refugiats, simplement no els vol, com Israel.

 

Assassinar contrarellotge: Israel el bon occidental

                       

No puc deixar de pensar amb la població palestina a la Franja de Gaza. Sense cap aixopluc de cap tipus, a la intempèrie d'un Estat homicidi que vol la destrucció de qualsevol mena de protesta civil. En la lògica de guerra que ens fan creure els mitjans de comunicació, perquè Hamàs no executa els ostatges? El govern israelià, sap que ningú farà res per ells, més enllà de bones paraules de promeses buides, mentre la barbàrie segueix inexorable. Les fotografies mostren què per Israel, tothom és de Hamàs.  Amb més de 17.000 morts, sembla molt factible arribar a la xifra de 20.000. Serà tot un record per l'estat israelià.