Qui dona esperança els habitants de Gaza?

 

“El primer dels principis pedagògics és que, per educar algú, nen o adult, cal primer educar-lo [l’élever] als seus propis ulls. Això és cent cops més cert encara quan l’obstacle principal per el desenvolupament rau en unes condicions de vida humiliants [...] Res no paralitza més el pensament que el sentiment d’inferioritat imposat pels greuges quotidians de la pobresa, de la subordinació, de la dependència. La primera cosa que s’ha de fer per ells és ajudar-los a recuperar o a conservar, segons el cas, el sentiment de la seva dignitat*”. (pàg.59)

La Franja de Gaza: Gueto.23

 

 

"L'ONG Save the Children ha calculat que a Gaza han mort més nens aquests dos mesos que en totes les guerres juntes que hi ha hagut al món els últims tres anys." (Ara.cat, Carme Colomina,  Netanyahu i l’estratègia de la desproporció, 5/12/2023) 

No hi ha món civilitzat, sinó la xifra de 6000 assassinats de nens i nenes a Gaza, no seria minimitzada ni és miraria a un altre banda. La matança té sabor bíblic. Tenen avions intel·ligents, tancs intel·ligents, excavadores intel·ligents,    visors nocturns intel·ligents, bales amoroses que destrueixen el cos dels infants, una guerra invisible perquè el mal que s'ha està fent és de proporcions gegantines. Tecnologia intel·ligent al servei d'una inhumanitat que caldria retrocedir fins a la Segona Guerra Mundial (1939-1945). El govern israelià sembla somniar a reconstruir Gaza com una mena de gueto de Varsòvia. Víctimes a Gaza: 15.899 morts i 42.000 ferits. Aquest mort no podran ressuscitar els israelianes: 1.147 morts en l'atac del 7 d'octubre i 404 soldats morts en la guerra a Gaza. 8.730 ferits. Això no és cap guerra, és la venjança de la impotència.