Croàcia: Zagreb-Opatija (2.2)

  Dia 2

Zagreb-Opatija

Hem arriba a la Plaça de San Marc, també estava tancada al públic per poder passejar, unes tanques impedien l’accés del públic. També és feien obres, però la causa va ser que hi va haver un crim passional, d’un militar que feia guàrdia i per això, amb aquesta excusa molt minse, de moment, no hi possibilitat de apropar-se’n més. La nostre guia, què no té una pensió digne, ha de treballar, ens explica què l’edifici que es troba cantoner amb l’església de San Marc, i on hi havia les oficines del govern, a la Guerra (1991-1995) va esclatar un bomba que va ferir a una secretària del llavors President TuÐman, què feia molt poc que havia estat al despatx. Allà és troba el Parlament (Sabor) i el Tribunal Constitucional. 

Hem baixat per Kamenica ulica, per passar per la Porta de Pedra  construïda al segle XIII i van adquirir la seva forma actual el 1760. Hi ha a l’entrada l’estàtua de Dora Krupić, personatge principal de la novel•la "L'or de l'orfebre" (escrita per August Šenoa, escriptor croat), a Zagreb, Croàcia, feta per l'escultor Ivo Kerdić. Dins de la porta de Pedra hi ha un hi ha una capella amb un quadre de la Mare de Déu de la Porta de Pedra , la protectora de la ciutat, segons el quadre que va sobreviure intacte al gran incendi de 1731. Hi ha una bona col•lecció de plaques fets en pedra per a la Mare de Déu dels creients agraïts. Un lloc que s’ha fet típic i tòpic.  Travessat la porta de Pedra, arribem amb un jardí on si troba l’estàtua de Sant Jordi medita’n, mentre el drac, sembla més bé adormit. La nostre guia, Dorotea, explica  l'escultura- Andreas Kompatscher (1864-1939) va ser un escultor italià Arthur Winder (1873- ?) va ser un escultor austríac -no he sapigut trobar la data de la seva mort-. 

Ruđer Bošković

Hem baixat per el carrer Radiċeva i hem pogut entrar a una antic refugi que s’utilitzava a la Guerra Iugoslàvia. L'únic dels túnels que no és secret i del que coneix la seva història és el túnel de Gric. Un túnel en el subsòl de Zagreb a sota del històric barri de Gric o també conegut com Gradec. Es va construir el 1943 en temps de la Segona Guerra Mundial per utilitzar-lo com a refugi antiaeri. També es va utilitzar com a refugi durant la Guerra de la Independència de Croàcia (1991-1995). El 2016, el túnel va ser remodelat i obert al públic. Actualment, s'organitzen esdeveniments culturals i és tota una atracció turística que acull des d'un museu fins a un ascensor per facilitar l'accés.

Ací, la Dorotea ens va explicar les seves experiències personals. El seu marit està dins el engranatges militars, li va avisar del que s’estava preparant i li va dir que marxes cap a Suiza on tenia família. La Dorotea li va explicar a les filles que si li preguntaven on anaven, per sortir de la ciutat tenen que dir que anaven a veure a la tieta, i una de les filles li va dir amb sorpresa que no tenien tieta. Per fortuna no li van aturar i van poder arribar a lloc segur. Més tard ens va explicar la història del seu avi i com va marxar a Sud-americà i va acabar al Perú i és va convertir en una persona rica, gràcies a què va trobar mines de plata. Malauradament, la seva fortuna va acabar repartint entre els fills. L’arribada del comunisme també va afectar la fortuna de la família, per això, ara la Dorotea te que treballar. Tot això ho explicava amb sentiment i dolor, aquestes històries personals, van ser el millor de tota la seva explicació sobre la seva ciutat, Zagreb.

Dražen Petrović

Hem arribat un altra vegada per la plaça Bana Josipa Jelaciċa. Allà la nostre guia Dorotea s’ha acomiadat, cal dir que la van interrompre la seva història familiar una mica massa bruscament, però era tard i la nostre estimada guia tenia per estona. El cas, és que hem passat per la TRG Petra Preradoviċa, la plaça on hi ha el mercat Dolac, Les parades multicolors, plegaven, ja eren a prop de les  13.30h. Encara hi havia llocs amb fruita, però tothom començava a recollir. Per tots els carrers que hem passat, hi havia tendes de tota mena, en especial, per turistes. Molt a prop tornàvem estar a la Catedral de Zagreb. Enfront de la Catedral hi ha diferents restaurants, nosaltres hem agafat –la nostra guia- el  Kaptolska Klet, un restaurant molt acollidor i un menjar força bo. Jo he menjat salmó.

Desprès hem sortit cap el hotel Academia per recollir les maletes i anar a Opatija –per autopista, totes de peatge-, des de Zagreb hem pres la E65 fins a Rijeka i Opatija. Un trajecte de 176 km. S’havia anant enfosquin el dia. Un desviament, portava per carreteres estretes fins al nostre hotel Bristol, molt anglès. 

Hem sopat (19:30) de manera discreta. I cap a les 21 hem sortit a donar un volt per el passeig marítim on hi ha una col•lecció de plaques commemoratives de estrelles croates –passeig de les estrelles-. No podia faltar el nom de Nikola Tesla. A la tornada hem passejar per uns jardins Villa Angiolina (Opatiji Museum), s’estava rehabilitant. 

*Albert

Miroslaw Krleza

Esgotats, hem pogut per fi descansar d’un dia maratonià com correspon a la vida del turista de masses. Demà tenim altres reptes, un d’ells espectacular anar a Pula i contemplar l’Amfiteatre.

PD: A Opatija, abans Abbazia, el polític Francesc  Cambó tenia un residencia d'estiu i aprofitava les seves estades per navegar amb el Catalònia per el Adriàtic. La residència és deia Villa Irenea. Allà és treballava en l'obra de Josep Pla, Història de la Segona República Espanyola. "Cambó i Pla es van veure per última vegada el 13 d'agost de 1938 a la Villa Irenea, a Abbazia, i ja no van tornar a coincidir personalment mai més*".

Croàcia:Zagreb-Opatija (2.1)

  Dia 2

Zagreb-Opatija

He dormit força be. El matalàs era dur, un llit enorme amb un cobrellit blanc per tapar-te. Feia temps que no sentia l’escalfor, amb el temps que hem tingut que suportar.  

Ara mateix estic al Hotel Bristol –Opatija-. Son les 19:19h, veiem des de l’habitació a la planta 5ª, el mar Adriàtic. D’ací una estona anem a sopar (19:30h). Desprès anirem a passejar-nos  por aquesta ciutat, model Niça o qualsevol ciutat de la Rivière. Antic lloc d’esplendor (s.XIX i començament del XX) encara aguanta.

Avui ens hem passejat per Zagreb, capital de Croàcia on viuen a prop d’un milió de persones 809.268  (2020) , dels quatre que viuen a Croàcia. És, dons, un país amb molt poca població. Zagreb concentra bona part de la industria i és centre de les institucions polítiques.

Hem tingut per fer el recorregut, un reforç molt especial, la guia de Zagreb, és diu Dorotea, una senyora d’un 72 anys, amb una història familiar i personal de pel•lícula, i que de tant en tant, apareixia l’ombra de la Guerra Civil a Iugoslàvia (1991-2001). Amb la nostre guia, hem sortit del Hotel Academia per fer el tour-turístic per Zagreb. Hem anat per un carrer ple de cafeteries i restaurants, aquella hora havia gent prenen el cafè. Hem pujat per unes escales que et conduïen a uns jardins, on hi havia uns grafítics força bons. Bona part d’edificis estaven sent restaurats –terratrèmol del desembre de 2020). Hem sortit al carrer (ulica) Kaptor, un carrer ample, sembla una avinguda i a prop de cent metres si troba la Catedral. També en fase de restauració d’una de les torres que va caure pel terratrèmol.  El seu costat si troba La font de la Madonna amb àngels, construïda por l’ arquitecte Herman Bollé. La torre plena de simbolisme, amb els quatre àngels que representen la fe, l’esperança, la innocència i la humilitat, és projecte cap el cel com si estiguis esperant la vinguda del Altíssim. En aquell lloc, s’han trobat els companys amb una coneguda, que jo desconec, i per això, amb simplement ho anoto al diari.

La nostra guia a pujat a la font, ha explicat les meravelles del origen del croat. Ací, apareixen noms com glagolític i ciríl•lic. La nostre guia estava encantada d’explicar els entrellats d’ambdues formes. Cal dir que malgrat el que poguí semblar, el croat i el serbi, son la mateixa llengua, hi ha petites diferències, però això no té passa importància. En canvi, la grafia si son diferents, perquè també han tingut històries diferents.  Croates i serbis , "malgrat parlar la mateixa llengua, estan separats per la religió i l'alfabet, els serbis amb el cristianisme ortodox i l'alfabet ciríl·lic, i els croates, catòlics i amb l'escriptura llatina*" (pág.109).

Tot el complex de la Catedral i annex, no és podien visitar perquè unes tanques d’obres ho impedia, per seguretat Així, podíem veure l’antic rellotger de la Catedral, però no apropar-nos.

Desprès hem baixat cap a la plaça (TRG) Bana Josipa Jelaċica. El dia era radiant, hi havia moltes famílies passejant per la plaça amb els nens. La plaça és enorme, plena d’edificis clàssics i moderns. La plaça la presideix l'estàtua eqüestre de Josip Jelačić de Bužim- l’escultor: Anton Dominik Fernkorn-. A la cantonada de l’estatua si troba un edifici Art Deco –Palata Feodora Poppovica- al ulica (carrer) Splavnica. El sol escalfava tant els de la ciutat com els turistes. Hi havia també obres de rehabilitació al antic Banc de Zagreb.

Hem passat per l’Oktogon unes galeries plenes de tendes i una cúpula octogonal que dona nom en vidrieres modernistes. Hem anat resseguint la avinguda amb tramvies que circulen per la ciutat i hem arriba a una plaça plena de gent i cafeteries a la Trg Petra Preradovića, també en obres. 

Hem anat cap el funicular que et porta a la Torre Lotrščak  ara reconvertida en museu. El lloc, pleníssim de gent, és a dir, de turistes, permet tenir una panoràmica de la ciutat de Zagreb.  Hem anat per el carrer que et porta cap el Parlament. Passes en primer lloc per l’església de Santa Katarina (s.XVII),la façana fou restaurada per Herman Bollé, que ja l’hem mencionat.  Hi ha el museu d’Art Naïf, i en un edifici governamental, hi ha una placa commemorativa de Nikola Tesla. El nom del carrer és  Ćirilometodska (Ciríl i Metodi). La nostre guia, havia fet una glosa extraordinària de la llengua croata i va arribar a un punt que semblava que era la llengua dels deus. 

Dia 1: Barcelona-Zagreb (1)

 Barcelona-Zagreb

A un lloc poc habitual l’autocar ha vingut a recollir-nos a l’hora indicada. Sortida al aeroport amb tothom –aquesta vegada pocs-, amb poc transit i bon humor. A l’aeroport de Barcelona, hi havia força gent. Per un moment hem pensat a facturar-ho nosaltres mateixos, però finalment, hem decidit fer cua a Vueling,  hem estat una bona estona per facturar les maletes.

Següent parada del turista, control de persones, no m’han fet treure les sabates, jo no soc cap agent 007! Hem anat al sector D porta 8, per embarcar. Hem tingut temps per berenar. L’embarcament s’ha fet amb retard –un clàssic-, la puntualitat passa sempre a segon terme.

L’anècdota de la jornada, ha sigut la pèrdua del mòbil per part d'una companya al aeroport i la posterior recuperació miraculosa al últim minut. Hi ha bona gent com diu Quim Masferrer (El foraster). 

A prop d’una hora de retard, hem pogut sortir. Res de begudes gratis dins l’avió, res de wifi, això és low cost!. Un servei de segona en un mon que presumeix ser de primera. L’única cosa inclosa al bitllet era que el trajecte  és fa volant!

Hem arribar a Zagreb a les 10:20h (la franja horària es la mateixa que a Barcelona). Control de passaport –DNI-, i anar a buscar les maletes. Tot força ràpid. L’avió a recuperat temps gràcies a les corrents d’aire -els hi surt de gratis!-. A la sortida esperava la nostra guia Rosa Mª M, protagonista d’aquest viatge. Al carrer feia fred, una sensació estranya després de tants mesos de colors tropicals. Havia plogut, el terra estava moll. 

Des de l’aeroport Franjo Tuđman, hem agafat l'autocar - el xofer és diu Leo-, molt gran i còmode, però sense wifi, hi hem anat a Zagreb (14 km). Poc transit i poca llum. No hi havia massa ambient per els carrers que hem passat. Hem arribat al nostre hotel Academia, no està al centre històric, malgrat que no està massa lluny i a les 23:30h ens han donat de sopar. Discret: sopa, carn i dolços. 

*Albert

Si tens insomni sempre pots tocar una peça per intentar a dormir-te

Hotel Academia

A prop de les 12:50h estàvem a l'habitació, força gran i funcional, podries estat a qualsevol lloc del mon, i no sabries on és, cap pista que et digui que és Zagreb. Demà donarem un passeig  per la ciutat-capital de Croàcia-.