Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Low Cost. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Low Cost. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de setembre del 2022

Dia 1: Barcelona-Zagreb (1)

 Barcelona-Zagreb




A un lloc poc habitual l’autocar ha vingut a recollir-nos a l’hora indicada. Sortida al aeroport amb tothom –aquesta vegada pocs-, amb poc transit i bon humor. A l’aeroport de Barcelona, hi havia força gent. Per un moment hem pensat a facturar-ho nosaltres mateixos, però finalment, hem decidit fer cua a Vueling,  hem estat una bona estona per facturar les maletes.

Següent parada del turista, control de persones, no m’han fet treure les sabates, jo no soc cap agent 007! Hem anat al sector D porta 8, per embarcar. Hem tingut temps per berenar. L’embarcament s’ha fet amb retard –un clàssic-, la puntualitat passa sempre a segon terme.

L’anècdota de la jornada, ha sigut la pèrdua del mòbil per part d'una companya al aeroport i la posterior recuperació miraculosa al últim minut. Hi ha bona gent com diu Quim Masferrer (El foraster). 

A prop d’una hora de retard, hem pogut sortir. Res de begudes gratis dins l’avió, res de wifi, això és low cost!. Un servei de segona en un mon que presumeix ser de primera. L’única cosa inclosa al bitllet era que el trajecte  és fa volant!




Hem arribar a Zagreb a les 10:20h (la franja horària es la mateixa que a Barcelona). Control de passaport –DNI-, i anar a buscar les maletes. Tot força ràpid. L’avió a recuperat temps gràcies a les corrents d’aire -els hi surt de gratis!-. A la sortida esperava la nostra guia Rosa Mª M, protagonista d’aquest viatge. Al carrer feia fred, una sensació estranya després de tants mesos de colors tropicals. Havia plogut, el terra estava moll. 




Des de l’aeroport Franjo Tuđman, hem agafat l'autocar - el xofer és diu Leo-, molt gran i còmode, però sense wifi, hi hem anat a Zagreb (14 km). Poc transit i poca llum. No hi havia massa ambient per els carrers que hem passat. Hem arribat al nostre hotel Academia, no està al centre històric, malgrat que no està massa lluny i a les 23:30h ens han donat de sopar. Discret: sopa, carn i dolços. 



*Albert


Si tens insomni sempre pots tocar una peça per intentar a dormir-te




Hotel Academia

A prop de les 12:50h estàvem a l'habitació, força gran i funcional, podries estat a qualsevol lloc del mon, i no sabries on és, cap pista que et digui que és Zagreb. Demà donarem un passeig  per la ciutat-capital de Croàcia-.



dijous, 3 de gener del 2019

Nubes (borrascosas) en el horizonte

“Ara, l'any 2019, comencem a intuir amb una certa estupefacció que la situació –la depauperació de la classe mitjana– no és episòdica, sinó estructural.

[Ahora, el año 2019, comenzamos a intuir con una cierta estupefacción que la situación -la depauperación de la clase media- no es episódica, sino estructural ]

Volar a Londres per 30 euros, posem per cas, té un cost col•lectiu enorme. La paradoxa resulta impressionant: aquestes ofertes impossibles ens han portat a la ruïna.”

[Volar a Londres por 30€, ponggamos por caso, tiene un coste colectivo enorme. La paradoja resulta impresionante: estas ofertas imppsibles nos han llevado a la ruina".]

(Què ens passa? Un 2019 obscur, Ferran Sáez Mateu, Ara.cat)


El artículo  de Ferran Sáez Mateu, es un demoledor grito de alerta de lo que nos viene encima. Dos fragmentos que resumen lo que nos está pasando. La depauperación de la clase media, no es un síntoma coyuntural como querían que nos imaginásemos, sino una realidad que se ha hecho estructural. ¡Nada hay inamovible! Incluso las conquistas sociales de la etapa del Estado del bienestar, son ahora una sombra del pasado. Seguimos jugando como si estuviésemos a cubierto de la desgracia y la precariedad, pero desde la década de los ochenta, nada es igual, y lo peor, es que nada va a continuar siéndolo.



El ejemplo que nos pone es paradigmático del mundo low cost en el que estamos instalados. ¿Cómo pueden salir los números? ¿Dónde está la trampa? Ahora podemos viajar gracias a la precarización del trabajo. El sueño liberal se hace carne. El individuo egoísta puede viajar porque los restantes individuos, van a tener que trabajar en condiciones de precariedad nunca visto, -incluido ese pasajero que piensa que es un chollo viajar por 30€-  en las sociedades occidentales. Sólo a guisa de ejemplo, los salarios de los pilotos, de los auxiliares de vuelo, toda la cadena de trabajadores de los aeropuertos, el precio del combustible, y todos los servicios anejos, tiene que bajar sus salarios para poder mantener la ficción. Una ficción muy cara socialmente. Sin embargo, para el liberalismo, no hay sociedad que valga, sólo individuos interesados en su propio bienestar que tiene que competir con el resto. No hay ciudadanos, hay consumidores. 



¿Quién es el ganador de esos viajes? El modelo de Ryanair es el compendio de la lucha por la supervivencia. ¿Quién sale perdiendo? El consumidor imagina que no -el egoísta racional-, pero el ciudadano si sale muy mal parado. Porque el modelo Ryanair es la reducción de costes. Es decir, la precarización. Los Estados ya siguen ese modelo.