Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mort. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 d’abril del 2024

Israel i l'amic Amèrica

 



Mentre la fam segueix matant nadons i ferits, per la falta de subministrament a la Franja de Gaza, aquí la mort ha de ser silenciosa, per no ferir la pell fina dels occidentals, EE.UU fa la veu d'alerta perquè Israel estigui a l'aguait per si de cas Iran vol venjar-se. Com no tinc accés a la sala de crisi de la Casa Blanca, no puc saber si això és una manera de guanyar temps i despistar a l'opinió pública del que està passant a Gaza. On la mort, la desnutrició fan estralls i on les notícies son escasses per el bloqueig que imposa Israel els territoris ocupats i devastats.

Iran no anirà contra Israel de manera directa. Potser Hezbol·là, des del Líban pot fer alguna mena de acció més o menys destructiva. Però el que és segur és que no anirà amb tancs cap la frontera israeliana, ni avions ni res pel estil aniran fins a Tel Aviv. La brutalitat del desplegament a Gaza fa que hezbol·là s'ho pensi dues vegades. De tot això genera que la venda d'armes sigui ara mateix una negoci clamorós. Tothom vol participar-hi, Espanya també, es clar. Per altre banda, molts països han posat en marxa el servei militar. Sembla un contrasentit en l'era dels drons i tota la ferralla intel·ligent que hi ha. Si el que volen és carn de canó, llavors si que convé. La guerra d'Ucraïna demostra que sense l'equipament i armament operatiu, posar soldats sobre el terreny, és una manera de dir que no tens res a fer.   

dimecres, 1 de novembre del 2023

Tots Sants: La memòria dels morts

 


¿Dónde están Elmer, Herman, Bert, Tom y Charley,

el abúlico, el forzudo, el bufón, el borracho, el peleador?

 Todos, todos están durmiendo en la colina.

Uno se fue por una fiebre,

uno se quemó en una mina,

uno fue muerto en una pendencia,

uno murió en la cárcel,

uno se cayó del puente donde trabajaba para sus hijos

 y su mujer;

todos, todos están durmiendo en la colina....*



Edgar Lee Masters

(1868-1950)



+++++++++++++++++




Resurrecció**


 Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí

a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins?

Perdona, Déu, però em consolo

pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts,

l'anunciarà el simple cant d'un gall...


Aleshores ens quedarem encara estesos un moment...

La primera a aixecar-se

serà mare... La sentirem

encendre silenciosament el foc,

posar silenciosament l'aigua sobre el fogó

i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè.

Estarem de nou a casa.


[Resurrección

¿Que después de esta vida tengamos que despertarnos un día aquí

al estruendo terrible de trompetas y clarines?

Perdona, Dios, pero me consuelo

pensando que el principio de nuestra resurrección,

la de todos los difuntos,

la anunciará el simple canto de un gallo...


Entonces nos quedaremos aún tendidos un momento...

La primera en levantarse

será mamá... La oiremos

encender silenciosamente el fuego,

poner silenciosamente el agua sobre el fogón

y coger con sigilo del armario el molinillo de café.

Estaremos de nuevo en casa.]


Vladimir Holan (1905-1980)


+++++++++++++++++





Cementiri de Sinera***


Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l'ombra

viatgera d'un núvol

i el lent record dels dies

que són passats per sempre....


Salvador Espriu



dimarts, 1 de novembre del 2022

Tots Sants: La memòria dels morts



¿Dónde están Elmer, Herman, Bert, Tom y Charley,

el abúlico, el forzudo, el bufón, el borracho, el peleador?

 Todos, todos están durmiendo en la colina.

Uno se fue por una fiebre,

uno se quemó en una mina,

uno fue muerto en una pendencia,

uno murió en la cárcel,

uno se cayó del puente donde trabajaba para sus hijos

 y su mujer;

todos, todos están durmiendo en la colina....*


Edgar Lee Masters

(1868-1950)


+++++++++++++++++




Resurrecció**


 Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí

a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins?

Perdona, Déu, però em consolo

pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts,

l'anunciarà el simple cant d'un gall...


Aleshores ens quedarem encara estesos un moment...

La primera a aixecar-se

serà mare... La sentirem

encendre silenciosament el foc,

posar silenciosament l'aigua sobre el fogó

i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè.

Estarem de nou a casa.


[Resurrección

¿Que después de esta vida tengamos que despertarnos un día aquí

al estruendo terrible de trompetas y clarines?

Perdona, Dios, pero me consuelo

pensando que el principio de nuestra resurrección,

la de todos los difuntos,

la anunciará el simple canto de un gallo...


Entonces nos quedaremos aún tendidos un momento...

La primera en levantarse

será mamá... La oiremos

encender silenciosamente el fuego,

poner silenciosamente el agua sobre el fogón

y coger con sigilo del armario el molinillo de café.

Estaremos de nuevo en casa.]



Vladimir Holan (1905-1980)



dissabte, 25 de juny del 2022

Mort al costat del paradís


 

D'aquesta manera inhumana es van amuntegar que les autoritats marroquines van detenir desenes de migrants subsaharians davant de la barrera.





Divuit migrants morts i 76 ferits és el balanç provisional del intent desesperat per creuer la frontera espanyola a Melilla. Les morts son per les informacions que han donat per un allau humana. 133 migrants han creuat la frontera amb Melilla. Amb la seva clàssica desimboltura Pedro Sánchez a elogiat els policies marroquins, un cos policial especialment curós per actuar dins dels paràmetres dels drets humans. Segons aquests elogis Marroc i Espanya és situen al capdavanter de la  lluita per la seguretat de les nostres fronteres. Per Sánchez els mort cal situar-los al Marroc, així el govern més progressista de la història, no té res a veure amb aquest enutjos assumpte. 

El problema de fons ni és toca ni es parla, però les migrants volen venir a Europa. Malgrat la retòrica els necessitem. Europa sembla que res més te ulls per els ucraïnesos, que cal ajudar-los, però no és pot desentendre d'aquests desesperats que fugen de la pobresa i la misèria. Potser si el seu país estiguessin bé no els caldria marxar.

 
 

dilluns, 7 de març del 2022

Guerra a Ucraïna: 12º dia de Guerra

 




La Guerra sempre acaba amb imatges com aquesta. Imatge desoladora i terrible. Una maleta que no anirà a cap lloc, perquè les persones que la portaven, ara, tampoc aniran a cap lloc.  Mort, destrucció, dolor es la seva contribució al món. I malgrat això, sempre hi ha que els governants d'aquest món, volen una guerra, perquè pensen en guanyar-la. Això és el poder en estat pur. I Putin, ara mateix, es veu a sí mateix, com un líder indestructible que farà miques un país, Ucraïna, per tal de  sentir-se  una mica millor, per encarar altres reptes de futur. Fins quan?