La UE vol taula amb Xina i EEUU

L'article de Carme Colomina, Xi Jinping a París (Ara.cat, 7/5/24) explica perquè Xina vol una "col·laboració estratègica" amb la UE. Amb motiu dels joc olímpics a París, aquest estiu, és vol una mena de treva entre la UE i Xina. Segons la UE, la Xina fa competència deslleial mitjançant la subvenció de "cotxes elèctrics, acer, turbines eòliques, panells solars i dispositius mèdics" que "inunden el mercat europeu". Xina i EE.UU porten la seva lluita per la hegemonia mundial en tots els fronts. Mentre la UE, se sent exclosa, malgrat ser primer soci comercial tant de la Xina com els EE.UU. La UE vol tenir vot i veu, però les diferències dins de la UE i la falta de capacitat militar, impedeixen que això sigui possible a curt i mig termini. Cal recordar que Xi Jinping s'havia oblidat de la UE, perquè durant cinc anys no ha tingut temps per anar-hi, mentre tenia tot els temps per la Rússia de Putin.  

 

PSG-Barça: París es vesteix de blaugrana!

 

PSG-Barça (2-3)

El Barça ha guanyat a París, en un partit on ha estat més inspirat de cara al gol. Un Raphinha incisiu ha marcat dos gols (37' i 62') i ha fet anar de corcoll a la defensa del PSG. Un Lewandowski descarregant i donant sortida els seus companys ha jugat un excel·lent partit, això sí, sense el premi del gol. La dinàmica del partit ha estat una repetició tant en la primera part com a la segona. Un PSG dominador, a la segona part en 5' s'havia posat per davant del partit. Però a mesura que anava transcorrent el temps, el Barça anava agafant el control i el perill a la porteria de Donnarumma, que no ha estat el millor del seu equip.

Com sempre passa en aquests partits, l'estrella del PSG,   Mbappé, no ha pogut brillar com ell hauria volgut, en canvi Dembélé (49'), ha obert la porteria blaugrana amb xut impossible per Ter Stegen i un parell de minuts desprès Vitinha (51') capgirava l'eliminatòria amb un 2-1. El Barça ha sapigut redreçar aquesta situació, i ha anat recuperant la pilota i el joc. Raphinha donava l'empat de la tranquil·litat anímica i Andreas Christensen (77') que feia uns minuts que havia sortit al camp per De Jong, ha establer de cap al llançament d'un córner el definitiu 2-3. El Barça s'ha defensat bé, també ha tingut un pel de sort. Però, el resultat és magnífic i ara cal què a Montjuïc certifiqui la victòria en aquesta eliminatòria.  De moment, no costa gens somiar.

Mayo del 68

Ara diumenge (22 d'abril del 2018)

La fotografía es digna de mención. Traje comodísimo para manifestarse delante de la policía. No se aprecia en ella si está tirando piedras o no. Era la revolución del mayo del 1968 (París). Hubo cambios, y quienes se manifestaban eran las clases medias y altas. En España estábamos de lleno en plena dictadura. Hoy 2018, cualquiera que se manifestará tirando piedras se le consideraría un terrorista, especialmente si es independentista. Sí, los tiempos han cambiado, pero no queda claro hacia dónde vamos y lo que nos espera. El mayo del 68, había la ilusión de ser protagonistas del cambio social y político, pero en la actualidad, parece que vivimos en una auténtica jaula de hierro (M.Weber). Cierto, que Byung-Chul Han, nos diría que vivimos tiempos depresivos, la jaula se habría transformado en una jaula terapéutica, donde aliviar la sensación de vacío que nos atenaza. 

El eclipse de las víctimas

París-Noviembre