Aniversari per recordar

 

Aniversari del assassinat de Lluís Companys (1940)

Escoltar les paraules de la presidenta de Societat Civil Catalana dient: "que "fa 45 anys que ens sentim orfes". "Aquells republicans –comunistes, catalanistes, socialistes o anarquistes, alçats tots contra la glàndula nacionalista imperial– a qui no van dedicar ni un sol mot i que, per cert –i mai em cansaré de repetir-ho–, no van ser oficialment reconeguts com a morts al Registre Civil fins a l’agost de l’any 2019. Després d'haver estat enlloc durant 74 anys." Pot ser que aquesta presidenta de SCC s'ho faci mirar perquè l'odi i la venjança que traspua contra els altres espanyols -catalans inclosos- expressa perquè la extrema dreta no va guanyar les eleccions. Res més cal memòria.

Aniversari de la II República: 90 anys

Ara que tothom sembla monàrquic, especialment, les institucions de l'Estat central, avui fa noranta anys que és va proclamar la II República. Va ser un moment d'alegria, perquè desprès va haver una Guerra Civil, la van guanyar l'altra Espanya. Aquesta monarquía -Felip VI- és hereva directa dels desitjos d'un dictador. He vist que el PSOE fa reivindicacions de la República, però això és així, perquè estem en temps de campanya electoral.

 

Fa tres anys: Covid-19

 

16*

"Ahora que parece que todo ha pasado, o casi, es cuando tengo miedo, cuando solo me siento seguro de verdad quedándome en mi casa, sentado en esta silla de jardín, a la caída de la noche, (...). Ahora hemos aprendido muchas palabras específicas. Al principio, en vísperas del confinamiento, el miedo me lo vedaba la pura inconsciencia, la parte que me correspondía de la ceguera colectiva. Después, ya encerrados, en ningún momento me sentí de verdad vulnerable. No tenía contacto físico con casi nadie.A las tiendas entraba con mascarilla y con guantes y en la puerta había siempre alguien que echaba gel hidroalcohólico en las manos. En el interior del supermercado el control estricto de la gente que entraba permitía mantener la distancia. (...) Si veia a alguien acercarse al fondo de la calle uno de los dos cambiaba de acera.

Pero anoche doblé una esquina y me vi de golpe en medio de un grupo de gente joven que ocupaba la acera e invadía la calzada, sin mascarillas, sin precaución ninguna, bebiendo y dejando por el suelo un rastro de botellas vacías, vasos de plástico, bolsas de plástico con comida. Había un ensañamiento nervioso en las carcajadas, en la alegría de pisar ruidosamente un vaso de plástico o de tirar una botella contra una pared." (pág.31-2)

Thriller fa quaranta anys!

 

Michael Joseph Jackson

30-11-1982

Recomanacions estivals

 

Tete Montoliu (1933-1997)

Núria Feliu (1940-22-7-2022)

Tete Montoliu va néixer en el país equivocat. Aquella Espanya revengista i negra, no era el lloc perquè un músic com Montoliu pogués fer història. Va ser un dels grans del jazz a Espanya i Europa,  amb Pedro Iturralde. A la postguerra no s'escoltava jazz. La seva figura va anant pujant amb col·laboracions dels grans del jazz. A la Barcelona underground i també a Madrid va instal·lar-se amb la voluntat de viure de la música. La nòmina de musics que varen tocar amb ell és amplia i d'un nivell extraordinari. Més citat que no escoltat, avui fa vint-i-cinc anys que ens va deixar. No va veure la llum -era cec de naixement-, però la seva música és llum per les oïdes.

Aniversari: 20 anys del 11-S

2011-2021

 

La República no està morta!

 

Avui fa noranta anys de la proclamació de la República. La resta és història, una història plena de furor i guerra. D’una dictadura interminable (1939-1975) i una Transició què va blanquejar a tota l’etapa anterior. La Constitució del 1978, el cop d’Estat del 1981 què va canviar el rumb, escorant-se a la dreta. ETA i el terrorisme i la resposta del Estat amb el GAL. Els anys de creixement gràcies al totxo i a l’economia d’amics, ens va fer pensar què vivíem en el millors dels móns possibles. Però la crisi de 2007 ho va canviar tot. Les manifestacions multitudinàries del 11-S a Catalunya, demanant, més autogovern, una Monarquia en decadència, una corrupció sistèmica dins dels partits, especialment greu al PP, una STC sobre l’Estatut de Catalunya, què va impugnar a tota la ciutadania què havia votat en referèndum, va donar el tret de sortida cap d’independentisme. L’1 d’octubre de 2017 és va poder visualitzar els límits del Estat espanyol, amb la repressió inaudita de les forces expedicionàries a Catalunya. Va ser el punt de no retorn, almenys, a una part molt important de ciutadans. El Rei Felip VI, va aparèixer com la figura  d’aquesta repressió. El judici espectacle contra el representants polítics, i unes condemnes retorçant les lleis, per condemnar-los com a càstig  exemplar. Fins ara mateix, en què els nostres representants polítics, estan a la presó o al exili. La venjança segueix. Però la ferida és tan profunda, què de moment no hi ha remei.

Aniversaris: Carol King (8), Roberta Flack(9)

 

Aniversari: Al Kooper