El Barça li costa molt retrobar-se desprès de les aturades per partits de les seleccions nacionals. Adéu a Gavi, un jugador que li fa falta al Barça per la seva energia i ganes, i això a la primera part, hi ha faltat. Canvis a totes les línies, no és l'ideal per crear un equip. Desencert general del Barça, sense cap profunditat, més enllà de Lamine Yamal, que fa fet l'efecte de saber que volia fer amb la pilota, malgrat que massa sovint perd de vista el joc general, però és massa jove per demanar-hi més. Un Ferran Torres insofrible, enganxat amb Balde, fent-se nosa tots dos. Cap profunditat, sense intensitat, el gol del Rayo, un gol increïble, que Unai López (39') fica a la porteria des de 25m, un d'aquells gols que difícilment tornarà a repetir. Merescuda victòria parcial del Rayo, que ha sapigut ser més incisiu i amb moltes més ganes que el Barça.
A la segona part, s'ha canviat el decorat, amb els canvis, s'ha jugat millor, amb una mica més esma i ganes. Els canvis: Oriol Romeu (Gündogan, 55'), Pedri (Fermin, 75'), Ferran Torres (João Félix , 55'), Yamal (Raphinha, 75'). S'ha millorat el joc ofensiu del Barça, El gol del empat ha sigut obra de Lejeune en pròpia porta (83'), malgrat que Lewandowski estava a sobre de la jugada. Pèrdues de pilota, moltes faltes per part del Rayo. I el partit no ha donat per més. Tothom sap com juga el Barça, així que tothom fa el que dona resultat, però el Barça, malgrat això, segueix jugant previsible, lent sense ganes, i així és molt difícil guanyar.
