Jordània: Petra (III c)

 A la plaça del Tresor, hi havia massa gent, molts italians, espanyols i catalans, també hi havia anglesos, una munió de turistes. Al cap d’una estona el guia Amin ha tornat a explicar, però no l’he seguit. 

* Albert

Hem anat com tothom al “Carrer de les Façanes”, construccions que avui semblen des ubicades i perdudes en el temps. En un xiringuito hem pres un suc de magrana, estava bo, feia calor. 

He fet fotografies al Teatre , força malmès per culpa dels terratrèmols. Hem passat  a la distància per les Tombes reials. Hem seguit per el carrer de les columnates romanes, també elles han patit el pas del temps i els terratrèmols. 

Columnes romanes

Gran Temple, he pujar a dalt d’unes escales, una dona de edat imprecisa, però força gran, esperava per vendre uns souvenirs paupèrrims, a més utilitzava paraules en anglès   per vendre-ho. Per alguna raó que s’ha m’escapa el grup ha estat hipnotitzada per un grup de “nabateus” fent el ximplet. 

En el mentre estant, jo anava fent fotografies trepitjant la calçada romana,  i encaminar-me a Qasr al-Bint (El castillo de la Hija del Faraón) del segle I d.C. Estava dedicat a Duixara (Dushara) , el principal déu dels los nabateus , espòs d’ Atargatis , la deessa de la fertilitat a la que s’ adorava en el Temple dels Lleons alats . En ells s’adorà en època romana possiblement a Apol•lo y Artemisa . I en època bizantina es convertirien en esglésies.

Qasr al-Bint, te la particularitat que en la seva construcció és va fer servir fustes entre les pedres per amortir els terratrèmols. Això ho sé per National Geogràfic.  Hem parat a dinar a un restaurant . Un grup ha volgut pujar al Monestir, ens esperava 850 esglaons. En el camí hi ha el Triclini del Lleó i finalment, Ad-Deir.

 

Purgant el karma

* Luis Miguel

El premi gros de Petra. Una explanada gran, sense gaires turistes, una mica més enllà el mirador ple de gent. L’hora era poc adequada per fer una visita amb tranquil•litat (14.30h). Un edifici estilitzat, sense floritures com Al-Khazna, que no està encastat como si ho està el seu homònim. La pujada per arribar-hi es llarga, amb esglaons de tota mena, a cada revolt del camí les inevitables paradetes per els turistes per comprar alguna cosa. Hi ha  també per prendre alguna cosa, ja molt a prop d’Ad Deir.

He baixat de presa. La gent seguia pujant i també baixant. He arribat al restaurant on hi havia la resta del grup. Al cap d’una estona han arribar la resta dels que hem pujat al Monestir (Ad Deir). 

La tornada s’ha fet feixuga, per la calor, i el cansament. Hem tornat a mirar els edificis de les Tombes, i ja sabíem que no aniríem, a revolt del Carrer de les Façanes l’ombra ens esperava. 

Hem pogut anar amb una mica més de calma. L’autocar ens esperava a les 17h.   La part que surt del Siq també s’ha fet llarga, el sol no tocava tan fort, però encara feia calor. Hi havia gent que anava. 

Per fi, hem arribat al Centre de Visitants. Hem comprat aigua. Teníem set. La sort d’aquesta calor és que no hi ha humitat, no sues i això ja és molt. A l’hora hem pujat a l’autocar i en 8’ hem arribat al hotel (17.15h). Desprès hem anat a la piscina, l’aigua estava molt freda. 

Tornar a l’habitació per dutxar-se, han tingut que vindrà els del hotel perquè la dutxa estava espatllada, ho han arreglat. M’ha donat temps per escriure això, la memòria es fluixa i millor escriure quan ho tens fresc. A les 20.30h teníem sopar. El bufet lliure era excel•lent, hi havia de tot. He menjat alguns dolços, desprès de tot el dia de brega, m’ho mereixia. Hem tornat a la nostra habitació (904). Ara estic acabant d’escriure, demà no cal llevar-se d’hora, però marxen de Petra per anar al desert, a Wadi (Vall)-Rum. 

La era nabatea (siglo IV a. C. - siglo I d. C.)

El descubrimiento de Petra