Des de l’inicií de Siq hi ha 800 metres fins Al-Khazneh. Allà esperaven els dromedaris, els turistes, els noi que portaven els dromedaris, els nois que et venien allò que no necessites, uns collarets infames, hi havia un que semblava que manes per sobre de tots, jove, potser 25 anys, i aquest si què tenia look del ISIS. Tot una màfia, com a qualsevol lloc organitzat on es ven articles d’ínfima qualitat, tampoc enganyen! Hi havia un nois –les noies estan desaparegudes d’aquests escenaris-, que et feien pagar per pujar un lloc on hi estava prohibit, però els turistes necessitem , això sembla transgredir les normes i deixar-nos prendre el pel. Aquest lloc, et permetia tenir una vista aèria del “Tresor”, hi havia cua per pujar.
Amb tota aquesta gent, dromedaris, al mig de la plaça, hi havia una parada que feia de bar i tenda de souvenirs. Tot sense cap gràcia. Es clar que nosaltres el turistes som la carn de canó i deixen fer coses que a casa nostre seria impensable. Una contradicció més a sumar a les altres. Que cadascú compti les seves. A Barcelona fem broma amb els “giris”, però nosaltres ací, som els giris!
Una de les característiques d’aquest monument-Al-Khazneh- dins del Siq és que ho comences a veure per la part dreta una petita franja del edifici, i a mesura que vas cap a la plaça, l’edifici es va desplegant als teus ulls, que ja han vist el monument una pila de vegades. I malgrat tot, l’edifici es esplèndid, que per ser reconegut calia la mà de Hollywood i l’etern Indiana Jones ?. National Geogràfic també ha fet una tasca per reivindicar-hi el lloc, a més es clar, dels arqueològic que van fer les troballes a partir del segle XIX. Petra, que vol dir pedra és el regna del que van ser els seus habitants, els nabateus que si dedicaren al comerç entre el Pròxim Orient i Occident. El lloc va viure els edomites (segles XI-III a.C), la Bíblia parla d’Esau, germà de Jacob com origen del edomites, però això es controvertit.
Els Nabateus, van ser dominats per Trajà el segle II d.C. Roma va engolir la civilització nabatea que poc a poc va sent redescoberta. Allò que va ser Petra, queda la pedra erosionada que el pas del temps esborra les arestes de un poble que va ser capaç de dominar els elements en un entorn desèrtic i hostil. La natura ha deixat una paleta de colors roses, taronges, grocs, que fan de les restes d’aquestes ruïnes, un passat gloriós que en mans de la seva deessa Uzza calia alimentar amb sacrificis. El nabateus, com abans altres pobles i civilitzacions, tenen tots el mateix final, que amb el pas del temps es va oblidant i res més queda en el casos mes feliços, el monuments que la sorra ha amagat per ser descoberta molts segles desprès.
El monument es notable, ara que saben que es va construir da dalt a baix, amb una perfecció extraordinària, la pedra de gres, sembla molt mal•leable a l’aigua i a la acció del home han fet estructures inversemblants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada