Desprès de dinar (13.30h) hem anat a Jerash. Hem agafat la via 35 des de Anjara per anar al Castell, i ara hem anat per la via 20. Un camí ple de contrastos, pobles on els tallers mecànics semblaven que tractessin ferralla, tot molt brut. Tendes tancades –divendres-, a l’hora de mes calor (14.30h) hem arribat a destí. Hem tingut que passar per un ampli espai de botigues per turistes, tot plegat morralla feta amb molta probabilitat a la Xina. Tot car o sense cap gràcia.
Agafar les entrades i començar a veure un espectacle formidable. del imperi, podies sentir-te com a casa (Roma). L’itinerari* seguit per el nostre guia ha estat el següent:
1.- L’Arc de Triomf.
L’Arc de Triomf d’Adrià. Impressiona la seva solidesa, elegant, intimida avui, devia ser en el seu moment, 129 d.C. una obra viva, la va inaugura, Adrià en la seva visita. Un arc i tres bovades de suports constitueixen una entrada imperial. L’Arc està feta de pedra de color ocre. Les columnes a la seva base hi ha fulles d’acant. Els dos arcs menors tenen fornícules on hi havia estàtues. Tot plegat combina la glòria de Roma i la del seu Emperador. L’arquitectura romana va imitar a la grega a escala global, a qualsevol lloc.
%20copia.jpg)
El nostre guia Amin, ha començat a explicar al costat del Arc de Triomf, uns venedors joves, s’han fet inoportuns venen mocadors estil palestí, la kufiyya. És fa difícil seguir la explicacions, mentre uns venedors intenten si o si vendre allò que no necessites. Prefereixo anant fent fotografies, les explicacions, afortunada-ment, son fàcils de trobar.
2.- L’hipòdrom.
Construït entre els segles I i III d.C, podia allotjar fins a 15.000 persones. La construcció estava fora de la ciutat, però molt a prop de les muralles. É l’edifici més gran de tota l’àrea arqueològica de Jerash, les seves mides son 245 de llarg i 51 de amplada. Les excavacions han anat trobant les restes de les quadres per a cavalls i camells. Sota les grades hi havia magatzems i tendes. La seva grandària dona peu a pensar que allà s’estaven les caravanes abans d’entrar a la ciutat. S’han trobat també tombes excavades en la roca, pertanyien a l’època romana bizantina.
3.- Fòrum.
La gran plaça ovalada, és el cor de la vida social i política de la ciutat. Aquest complex urbanístic, fou construït a mitjans del segle I d.C. La seva forma el•líptica, encara està circumdada per 56 columnes jòniques originals, a la part superior si troben una interrompuda fila d’arquitravats tripartits. Al nord de la columnata s’obre al Camí Principal, el Cardo Màxim, amb una sèrie de columnes corínties. La seva posició descentrades és deu a la necessitat de servir tant a les activitats mercantils com a activitats de caire cultural i religiós amb relació amb el Temple de Zeus.
4.- El Cardo Màxim.
%20copia.jpg)
El Cardo Màxim és l’arteria principal de la ciutat de Jerash. S’estén uns 800 metres de sud-oest a nord-est, é a dir, des de el Fòrum fins a la Porta Nord i fou traçat entre el 39 i el 67 d.C. Estava flanquejades per columnes d’estil jònic, però a la segona meitat del segle II algunes columnes varen ser substituïdes per columnes d’estil corinti. Encara queden en peus unes cinc-centes. El Cardo, també anomenat carrer Columnata, estava travessada per dos decumanus al nord i al sud, que formaven dos entrecreuaments, evidenciades cada una amb un tetràpilon, un arc quadrifont. Hi ha dos al sud i al nord.
5.- El Macellum.
Seguint el Cardo Màxim, és troba el Macellum, el mercat de la carn. Es tracta d’un ampli espai delimitat per columnes i caracteritzat per la presència d’una tina central, que amb la part superior s’ha perdut.
6.- La Catedral.
Abans de Catedral es trobava el Temple de Dionís, erigit en el segle II d.C. Amb els materials del Temple es va utilitzar per construir la Catedral de la ciutat, en la segona meitat del segle IV. Malauradament, queda molt poc d’aquesta construcció del període bizantí. Darrera de la catedral si trobava la església de San Teodor (segle V).
7.- Les fonts de les nimfes.
Davant del edifici de la Catedral si troba, conservada parcialment, la Font dedicada a les nimfes aquàtiques. Font ornamental del final del segle II d.C. La Font que tenia uns vint metre de llarg i en els seus orígens estava precedida por un pòrtic, està delimitada per una paret còncava decorada amb dos ordres de fornícules. Ací estava col•locada les estàtues des de on brollava l’aigua, aquesta sortia per una piscina envoltada per escultures que representaven caps de lleó, donant un efecte escenogràfic.
8.- El Temple d'Àrtemis**.
Artemisa era la deessa patrona de la ciutat i era la interpretació hel•lenística d'una deïtat local probablement adorada abans de l'arribada dels colons grecs, els qui en canvi van importar a la ciutat el culte de Zeus Olimp. Tenim evidència d’un santuari més antic d´Artemisa a partir d’algunes inscripcions. La construcció d'un nou santuari més ampli es va iniciar després de la revolta de Bar Kokhba (136 dC); el propileu es va completar l'any 150 dC. C. durant el regnat de l'emperador Antoní Pío , mentre que el temple mai es va acabar.
El pòrtic al voltant de la cella –cambra petita- es va dissenyar amb sis per onze columnes, de les quals només queden en peus onze columnes al pronaos, de 13,20 m d'alçada. Els capitells corintis estan molt ben conservats i porten la firma d'Hygeinos, el contractista encarregat de tallar les bases, fusts i capitells de les columnes. El pòrtic i la cella es troben en un podi construït per un sistema de voltes paral•leles envoltades per un passadís, tots dos accessibles per dues escales separades des de la cella. Dues escales més condueixen al sostre del temple, una terrassa plana probablement utilitzada pels adoradors per als rituals.
Davant dels esglaons del temple, a 18 m d’alçada s'ha identificat la base emmotllada de l'altar sota les estructures deixades per l'ocupació bizantina i islàmica primerenca de la terrassa. L'altar té planta quadrada de 12 m de costat i fou construït al nord de l'eix central del temple. A partir dels escassos espolis reutilitzats en edificis posteriors, es va reconstruir com una estructura en forma de torre amb una base llisa i mitges columnes a la meitat superior.
A finals del segle IV els cultes pagans van ser prohibits pels edictes dels emperadors. El temple d'Artemisa va ser desposseït per complet del revestiment de marbre de la cella i la cornisa de la porta va ser desmantellada i reemplaçada per brancals llises. La cella es va pavimentar amb un pis de mosaic policromat i es va convertir en una sala de recepció pública. Al segle VI, el sostre de la cella es va esfondrar i tot l'edifici es va transformar en una fortalesa residencial privada al bell mig d'un ampli barri artesanal que ocupava la terrassa superior del santuari. Les estructures del temple van resistir el terratrèmol l' any 749 . Des de principis del segle IX, la residència va ser abandonada progressivament i la cella es va omplir de sediments de sorra i abocadors. Un nou terratrèmol, entre els segles XII i XIII, va enderrocar la meitat superior dels murs del temple i la caiguda va omplir tota l'àrea, dins i al voltant de la cel•la. Tot i això, les voltes del podi van continuar sent accessibles des de l'exterior i van continuar sent freqüentades fins a l'actualitat per pastors, ocupants il•legals i cercadors de tresors.
9.- Teatre Nord.
Es va inaugurar el 165 d.C. i més tard ampliat al segle III. No tant gran com el Teatre Sud, era un edifici cobert, on es feien representacions de lectura de poemes i teatre, així com per reunions cíviques. En les 14 files de seients més baixos, si pot llegir inscripcions gregues, com les que senyalen les phylai, les zones destinades els diversos grups que s’asseien regularment durant les votacions dels consells de la comunitat ciutadana. Els seients superiors s’afegiren més tard obtenint així una capacitat d’unes 1600 places.
10.- Dins del complex arqueològic de Jerash, s’han trobat fins onze esglésies bizantines, de moment. Algunes amb magnífics mosaics que les decoraven i que encara estan al seu lloc, altres han anat a parar els museus d’Amman i de Jerash, altres han sigut coberts de nou, per evitar danys.
%20copia.jpg)
%20copia.jpg)
En la part oest, apareixen les esglésies bizantines de SS. Cosme i Damià, de S. Joan Baptista i de Sant Jordi. La seva creació és remunta a la primera meitat del segle VI. Foren construïdes sota el mandant de Justinià i son els edificis millor preservats d’aquesta època. Segons la costum de l’època, cada església podia celebrar solament una missa al dia. Per aquest motiu, les tres esglésies foren construïdes una al costat del altres per poder celebrar així tres misses en el mateix dia.
11.- Teatre Sud.
Dels tres teatres de Jerash, el Teatre Sud, és el millor conservat. Erigit durant el regnat de Domicià (segle I d.C), el complex podia acollir a 3000 persones. Hi ha trenta i dos ordres de seients, molts del quals conserven encara els números grecs. L’escenari s’articula en dos plans, decorats amb fornícules, nínxols i esveltes columnes que son sostingudes sobre pedestals. Orientada del tal manera perquè no molestes el sol els espectadors, te a més una acústica excel•lent. Avui s’utilitza per fer esdeveniments culturals.
%20copia.jpg)
12.- Temple de Zeus.
Construït al cim d'una alçada al sud de la ciutat, el temple de Zeus dominava tot Jerash. Amb el seu recinte sagrat, havia de formar un imponent conjunt arquitectònic darrere del fòrum i del Cardo. Aquest temple romà es va construir en un lloc molt més antic que data dels segles I i II d.C. En el seu estat actual, el Temple de Zeus es va erigir l'any 162 d.C sobre les restes d'un santuari dedicat a Tiberi que data del 22-42 d.C. El recinte sagrat, o tèmenos -El concepte de tèmenos va sorgir en les cultures clàssics mediterrànies com un espai reservat per a l'adoració dels déus-, que voreja l'extrem sud del fòrum incloïa un pati de 100 m per 50 m, envoltat de galeries de voltes accessibles per unes escales, el nombre de les quals va augmentar al llarg dels segles. El mateix temple s'aixeca sobre una plataforma rectangular de 41 m per 28 m. També rectangular, la cella estava envoltada per columnes corínties de 15 m d'alçada. A l'exterior, els murs de la cella estan buits amb nínxols semicirculars que albergaven estàtues de Zeus i figures vinculades al seu culte.
Les gegantins blocs de pedra que es veuen en el interior del àrea del temple, antigament formaven part de les muralles i fan palès la violència dels terratrèmols que en el segles VII i IX varen danyar la major part del edificis de la ciutat.
Una calor sufocant a anat acompanyar-nos durant tot el trajecte. L’última part, des de el Teatre Nord passant per les esglésies bizantines amb direcció cap el Teatre Sud, bufava un ventet reparador que feia una mica més suportable la calor. Uns venedors motoritzat venien aigua els pobres turistes delerosos per l’aigua fresca.
Tota una ciutat de l’antiguitat exposada els elements, els arqueòlegs i finalment els turistes. Els pas del temps et permet adonar-te que res dura eternament. Però veient aquestes ruïnes, la memòria dels que varen construir i viure en aquesta ciutat, encara volten per les pedres que van tocar i cisellar, almenys imaginativament. Els turistes som els avatars d’aquella gent que visqué i morir en aquelles terres.
Ales 16.30h hem marxat de l’antiga Geresa romana, ens emportem la seva calor, però també el que devia ser allò el segle I i posteriors, hi ha una mena de continuïtat entre una ciutat romana al mig d’una província siriana (segles I i posteriors) i nosaltres al segle XXI. Potser la continuïtat es més imaginaria que no pas altre cosa, però que encara vulguem veure el passat, ni que sigui les seves pedres, diu que el llegat romà perdura ni que sigui com a turistes.
A la sortida del recinte tens que tornar a passar per les tendes de souvenirs. Hem estat a punt de picar, però les samarretes ens la venien a preu d’Armani, ho hem deixat corre, i tot per no preguntar el principi de tot el seu preu. Tots el venedors deuen pensar –no sense fonament- que som milionaris, perquè nosaltres hem vingut de vacances i ells no s’ho poden permetre.
L’autocar a recorregut el camí de tornada cap a Amman, i hem arribat al hotel a les 18.15h. A les 20.30h toca sopar. He començat a escriure abans d’anar a la dutxa, llàstima que al hotel no hi hagi piscina perquè avui hauria estat genial.
**https://hmong.es/wiki/Temple_of_Artemis_(Jerash)
https://viatorimperi.es/jerash/
https://antikforever.com/Syrie-Palestine/decapole/
jerash.htm
https://www.worldhistory.org/Jerash/
https://vicioviajero.blogspot.com/2019/04/guia-completa-de-jerash.html
https://www.monumentaorientalia.org/giordania_pubblicazioni-en/
https://www.lesclesdumoyenorient.com/Jerash.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada