Amman-Madaba-Mont Nebo (I)
A les 6.30h començava el dia amb una trucada telefònica del hotel perquè no fos cas que t’ha adormissis. Un toc imperatiu: Aixeca’t! I com bons minyons ens hem aixecat. Dutxa, vestir-se i anar a esmorzar. Un esmorzar molt discret, res a veure amb altres hotels. A les 8h el nostre guia per Jordània ens esperava al vestíbul del Hotel Seven Roses.
Amin, el nostre guia, té una cara amable, de cabells blancs, pentinat cap el darrera, un aspecte de bon jan, quasi sempre amb la seva camisa de feina, amb butxaques per ficar-hi des de un bolígraf fins a unes entrades per entrar a qualsevol monument. Amin va estar a Espanya (Madrid) al inici de la Transició, el seu castellà es força bo, però no sempre es fàcil de seguir. Al no vocalitzar massa clarament, fa que les seves explicacions si son molt llargues costa de seguir-hi.
En el trajecte hem pogut veure les cases, moltes força ben fetes, amb pedra blanca, sòlides, i al costat, els plàstics escampats per els terrenys col•lindants, sense urbanitzar, i en molts lloc, al costat de tendes de campanya fetes amb el que han trobat i petits remats d’ovelles o cabres. Sembla que l’ urbanització escampades per tots els turons, tenen com a tret característic, un disseny dels carrer en vertical, i no horitzontal. Les pujades son dignes de l'Angliru, amb unes pendents surrealistes. Per la autovia que hem passat per sortir d’Amman, hi ha zones residencials, universitats, no té el aspecte caòtic del Cairo.
L’església es petita, atapeïda de imatges molt naïf, i al terra el mosaic. Per algú –com jo- no és fàcil apreciar totes les virtuts d’aquest mosaic, cal un expert, el nostre guia Amin, ja va explicar tot el necessari, però tot així, no resulta fàcil recordar-ho. Amb un espai molt reduït i molta gent, és fa difícil apreciar aquest mosaic. El fet de no tenir perspectiva amb alçada costa de veure tot el conjunt.
Com vivim en un mon on tot té equivalència econòmica, ja ho deia Marx, cal passar per uns carrers, que casualment, estan plens de tendes per comprar souvenirs. Mentre nosaltres baixaven altres turistes pujaven, eren italians, han fet el mateix circuit que nosaltres.
Desprès de Madaba, hem anat a un dels plats forts del dia, el Mont Nebo, Memorial de Moisès. Un lloc, on la Bíblia ens diu que Moisès va poguer contemplar la Terra Promesa, però que Déu, li va negar-hi la entrada. A Deuteronomi (34,1-4) ho explica. La versemblança d’aquest fet sempre es discutible, la tradició s’ha fet forta, i per això, el Mont Nebo segueix sent un referent simbòlic de les inescrutables intencions de Déu.
Malgrat la seva posició estratègica que permet una visió panoràmica, de Terra Santa, tot estava envaït per la pols, que feia que la visibilitat fos nul•la més enllà de molt pocs kilomètres. Si es veia la profunditat de la vall, però no podies veure res. Tot plegat una mica frustrant perquè una vegada que hi ets, no pots veure res.
Hem anat al nou edifici on si troben les murals i mosaics bizantins de l’època de Justinià I (482-565). En aquell moment, hi havia un acte religiós. Aquest espai, inclou la Capella de Theotokos, el Baptisteri de Diakonikon, Narthex. Els mosaics son molt bonics, hi ha representació de caça, i estructures geomètriques.
La calor començava anotar-se (27º), com som turistes ens han fet anar a una tenda que venien “objectes d’artesania” fetes amb mosaics. Tot una mica dubtós sobre el origen d’aquest objectes. A fora del local, a l’esplanada on els autocars paraven, hi havia una mena d’exposició d’art “conceptual” o “art povera” (art pobre). Almenys ací no enganyaven a ningú.
(1)
El descobriment en una església del segle VI i la publicació del Mapa mosaic de les terres bíbliques el 1896/7, va portar a Madaba, en el temps un petit poble polsós a l'altiplà de Moab al sud d'Amman, a la fama internacional.
Un esdeveniment centenari que encara no ha esgotat ni l'interès ni el potencial historicogeogràfic.
El Mapa és un veritable mapa geogràfic de Palestina-Israel, Jordània, Líban, Sinaí i Egipte. Tots els altres mapes que han sobreviscut des de l'antiguitat només es poden classificar com a esbossos per comparació. El Mapa va ser descobert i valorat per primera vegada no per erudits professionals, sinó pels paletes i treballadors que, el 1896, estaven construint la nova església ortodoxa grega sobre les ruïnes d'una església bizantina a la part nord de Madaba.
Va ser només Abuna Kleofas Kikilides qui es va adonar del veritable significat, per a la història de la regió, que tenia el Mapa, visitant Madaba al desembre de 1896. Un frare franciscà nascut a Constantinoble, el p. Girolamo Golubovich, va ajudar a Abuna Kleofas a imprimir un fullet en grec sobre el Mapa a la Impremta Franciscana de Jerusalem al març de 1897. Immediatament després, la Revue Biblique va publicar un extens i detallat estudi historicogeogràfic del Mapa realitzat pels pares dominics M. - J. Lagrange i H. Vincent després de visitar ells mateixos el monument. Alhora, el pare J. Germer-Durand dels Pares Asuncionistes va publicar un àlbum fotogràfic amb les seves pròpies imatges del Mapa. A París, C. Clermont-Ganneau, un conegut erudit orientalista, va anunciar el descobriment a l'Académie des Sciences et Belles Lettres.
La fama del Mapa de Madaba estava més que merescuda tot i que només havia sobreviscut una quarta part del mosaic original. La representació del territori està realitzada amb un realisme pictòric que és fàcilment reconeixible. El patró es mou al voltant dels eixos centrals formats pel riu Jordà i la conca del Mar Mort amb l'altiplà muntanyós a l'est del mar. El mapa arriba al seu àpex figuratiu pictòric amb la representació de Jerusalem, que en cert sentit és el centre ideal de tota la composició amb un clar sentit teològic que fa de la ciutat el centre i el cor de l'ecumene. Els gairebé 150 topònims que acompanyen les localitats representades al Mapa en fan un document històric de primera importància per a la geografia historicobíblica.
http://198.62.75.1/www1/ofm/fai/FAImadpr.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada