Israel: Totes les línies vermelles traspassades !

 

Mentre el silenci s'estén a Rafah i per extensió a Gaza, la mort i la destrucció continua. Què millor moment per fer neteja? No troben les ostatges, però això no impedeix seguir els treballs de demolició  de edificis, especialment, hospitals, escoles i infraestructures com l'aigua potable o electricitat. De fet l'exercit israelià demostra que quan te enfront una població indefensa son uns cracs matant i assassinant nens/nes, dones i homes. A més el vell Biden és hi dona mil milions a l'Estat de Israel perquè puguin massacrar   millor a la població de Gaza. Si els territoris ocupats per Israel, de fet no és Israel, perquè ningú gossa d'entrar en aquest terreny de ningú? De fet és territori Palestí, però que Israel contra totes les Resolucions de l'ONU s'ha fet seu, amb tota la població  convertida en ostatges!

 

Israel segueix acumulant delictes del TPI

 

Camp de refugiats Nuseirat 

El bloqueig de imatges sobre el que està passant a Rafah i per extensió a Gaza, no augura gens bo. La capacitat de vulneració de tots els límits del Estat jueu tindrà que ser jutjada per el TPI. El crims de guerra s'acumula com també ho fan els mort. No hi ha on anar i malgrat això els bombardejos segueix davant de l'actitud criminal de la Comunitat Internacional. Què fàcil és atacar a Gaza i els palestins, i difícil fer-ho a Iran!

 

Ressenya: Pregària a Prosèrpina

 

Ressenya: Albert Sánchez Piñol, Pregària a Prosèrpina. La Campana. Barcelona, 2023.

Un llibre excessiu, una lluita entre el món i el submón. Humans contra tectònics.  Una història de Roma surrealista i plena de girs inesperats, sorpreses desagradables, i sobretot, la Fi del Món. Com sempre, cal llegir la contraportada del llibre per fer-se una idea del llibre. 

Esperem que Sánchez Piñol, no vulgui seguir aquest filó narratiu. Amb la Pell freda, ja va explorar la idea de l’Altre. Ací, també hi ha uns altres, però aquests sembla que no volen saber res de nosaltres i nosaltres menystenim a aquells que no son del nostres. La història situa al fill del gran Ciceró en el centre de la trama. Apareixen la figura del Marc Tul•li Ciceró (pare), Juli Cèsar i Pompeu. Una bona desfilada de personatges molts d’ells, importants en la trama d’aquesta història. Hi ha pinzellades del món romà i reflexions d’ordre polític i social. Tot això, amb una lectura entretinguda, on el jove Marc passa per un viatge iniciàtic, des de la petulància del jove patrici, fins a a un Marc què ha vist el inframón i els seus habitants, especialment, els tectònics. 

Un viatge on el seguiran, Sitir Tra, una guerra del ordre de Gea, és diuen aspes i son capaços de lluitar amb una destresa formidable. Arribaran fins a l’Àfrica  per trobar les penjades de la mantícora –animal mitològic-. Però a l’Àfrica, a prop de Cartago –tota ella destruïda- trobaran un forat des on surtiran el enemics de la humanitat. Un altre personatge important son Baltasar Palusi i el seu germà Adad, a més del esclau personal del jove Marc, anomenat Servus. En aquest forat faran presoner a un tectònic, li van dir Caput per el seu aspecte monstruós. A l’expedició hi anava un noi anomenat Qal que coneixia el terreny. A ell se'l va encomanar que portés al pare de Marc una carta per rebre ordres de què fer desprès de la troballa dels tectònics. El jove patrici Marc es comportava com un aristòcrata sense miraments els altres. Però començava a entendre que calia canviar, però quan et penses que ets l’amo del món, posar-se en la pell dels altres, costa moltíssim.

Del Forat de la Mantícora, anaven sortint petits grups de tectònics. El cas, per no allargar massa aquesta ressenya, hi ha un enfrontament en el que desapareix per el forat el jove Marc. En nom del Caput era Nestedum, i aquest si te una presència notable en la novel•la. Havia sigut alliberat per Marc abans de voler marxar del Forat.

Set anys va passar Marc dins de la profunditats terrestres. Presoner de Nestedum, va aprendre la humiliació, la tortura, la desesperació, la resignació, però el pensament de Sitir li donava un bri d’esperança.

Una esperança que finalment va poder complir al escapar-se de les presons dels tectònics. La seva sortida miraculosa va ser per el Vesuvi. Tornar a casa, quan tothom el donava per mort, va ser un miracle. Però Marc sabia que allò que va viure, no era més que un preludi terrible per els humans. Un exèrcit de tectons havien sortit del Forat de la Mantícora encapçalat per Nestedum i volia venjança. I l’objectiu era la capital del Món: Roma. I segur que a Roma estava Marc Tul•li Ciceró. Davant la pressió dels fets, el Senat de Roma aboleix l’esclavitud. La resta de la història cal llegir-la.

Barça-Reial Societat: Ficar gols ho és tot!

 

Barça-Reial Societat (2-0)

El Barça ha guanyat un partit dolent on destaquen dos jugadors: Lamine Yamal, autor del primer gol i Raphinha autor del segon gol aquest de penal desprès que el VAR ho hagi assenyalat 3' desprès de la jugada. Un Barça que no arriba a l'àrea, moltes passades dolentes sense masses idees i la sort de tenir un jugador com Yamal. Podria dir més coses, però hi ha poc a dir, la Reial podia haver empatat el partit, però al 67' Brais ha perdonat tirant la pilota molt a prop del pal de Ter Stegen. 

Raphinha ha xutat al pal, a porta, és un jugadors molt incisiu, però no acaba de ficar la pilota dins la xarxa rival. Amb 10 gols, sembla molt poc bagatge per les ocasions que genera. Gündogan ha estat molt imprecís en les passades. Pedri, lent massa. Un resultat molt generós per els mèrits d'un i altre. 

Una tard al Circ (i II)

 

Un numero molt celebrat va ser el saltimbanqui i malabarista que jugava amb joc. Quan entra a escena, sembla literalment Dwayne Johnson. La diferencia és que aquest no era actor, i una mica més baix. Veure fer malabarismes passant-li el joc per el cos, dona una mica d'angúnia. 

Una actuació ben lluïda va ser protagonitzada per una equilibrista, també asiàtica, que va fer equilibris acrobàtics fent posicions  inversemblants de coordinació i força. [No he sabut trobar la imatge] 

Les dues cantants representen segons wikicirc: “Forces oposades però complementàries, les Cantants de Blanco i Negro són models de resiliència. La Cantant de Negro encarna el compromís, la tenacitat i el poder indomable de l´esperança. La Cantant de Blanco és ingènua, però sàvia davant de l'adversitat. Juntes, es converteixen en una força inspiradora i imparable en aquest regne que anhela llum i esperança.” Potser massa literatura. Les seves veus era molt eficaces i competents. 

Un dels moments més atractius –de fet tots son atractius- va ser l’actuació amb cèrcols. Una ballarina de faccions asiàtica va fer una exhibició espectacular  amb els cèrcols, amb una capacitat extraordinària per moure simultàniament, els cèrcols, amb els peus, els malucs, en una demostració de tècnica, força i agilitat sorprenent. De fet, el paper de les dones al circ és molt notable.

A la segona part, l’espectacle va arribar al seu clímax, com correspon a la tradició del circ i el encara més difícil –com si els números vistos fossin d’allò més fàcils!-. El amics pallassos i la colla “aristocràtica” què els acompanya van fer de les seves, per el divertiment dels més petits. Com el riure és contagiós, és inevitable que tothom acabés rient. Així que Alegria no és pas un mal títol !

Un altra dels moment espectaculars va ser les acrobàcies entre un atleta de la gimnàstica, va fer un parell de “cristos” impressionants, amb un cos esculpit a base d’hora d’entrenament. Aquest si que no podía dir que amb sis mesos de gimnàs ja pots fer. I la ballarina, lleugera com una ploma desplaçant-se amb les cordes per tot l’escenari mentre la cantat negra cantava Alegria. 

Desprès els àngels –segons el què diu a la wikicirc : “Amb les seves distintives estrelles daurades que llueixen al seu plexe solar, els Àngels encarnen el vent intangible del canvi, les transformacions internes impulsades per l'anhel d'un món millor. Imbuïts d'humanitat, aquests éssers del més enllà porten als seus cossos les cicatrius de la seva vida terrenal. Amb la seva presència, els Àngels generen una energia celestial que eleva l'ànima.” Les seves acrobàcies a les cames elàstiques son un prodigi de control extraordinari, perquè amb la força dels seus salts, sinó controles els moviments, pots sortir disparat cap el públic. També el Sr. Fleur va participar amb aquest salts.

La traca final son els trapezistes. Hi havia una bona colla. Una xarxa protectora donava el toc d’atenció sobre la perillositat del exercici.

*

Els salts acrobàtics  des d’una alçada molt considerable va fer embadalir el públic. I com demana el guió, en un dels salts, un d’ells no va agafar a temps el receptor i va caure a la xarxa protectora. Els ai, ah, oh,  van es campar-se per tota la carpa. Veure’l caure a la xarxa protectora va ser balsàmic per a tothom. Aplaudiments, i som-hi! Tornar a pujar, els salts, les piruetes i salts mortals, era el pa nostre de cada dia. L’impossible és fàcil per ells. Elegància, elasticitat, coordinació, força, tot un desplegament de les possibilitats del cos humà. Tots els trapezistes han fet les seves piruetes i cap a tornar a caure. Un final de traca i mocador. Aplaudiments per un grup d’artistes de primera que fa que els 100’ passin volant. Jo encara m’han recordo de Paulo, pura nostàlgia.

El comiat

La tornada va ser ràpida perquè van agafar el tren sense esperar. Quan van arribar a Sabadell, hi havia a la taquilla del bitllets una noia que ens va atendre molt professional i cordialment, i això cal remarcar-ho. El que ens havia passat no érem els únics. Ja ens avisaran. Espere-m'ho!

PD: Renfe ha tornat els diners!!!

 Recomanació: Si poden anar al Circ du Soleil, també els altres, vaguin si us plau!

Una tarda al Circ (I)

 

Ahir vàrem manar al Circ du Soleil. L’espectacle és diu Alegria. Per arribar-hi amb transport públic, cal temps i paciència. Anar agafar RENFE. Trobar una màquina expedidora de bitlles, resar perquè no s’ha espatlli, en el nostre cas, és va espatllar. El tren anava força ple per ser 14h. Vam poguer asseure’ns, davant havia uns nois sud-americans. Venien de jugar un partit de beisbol. Amb els mòbils, no ells, sinó tothom al tren. Arribar a Plaça de Catalunya i agafar el metro L1. Cap a Bellvitge i des de allà caminant en 12’ estàvem a les portes d’entrada. Abans d’entrar en pres un cafè en un pàdel-cafeteria. Molts dels que van anar entrant, també els van veure al circ.

Entrar a les 16h, l’espectacle començava a les 17h. Una entrada on una pila de treballadors –subcontractats- controlaven l’accés, inclòs, inspecció de bosses i una mena de escorcoll amb un aparell que no sé exactament que podía detectar.  Hem anat voltant, i dins de la enorme carpa hi havia una la primera fila del negoci, crispetes i begudes, també samarretes per comprar. La alçada de la carpa era molt gran unes pantalles feien propaganda de la companyia. La gent anava fent cua per poder entrar-hi. Hi havia un mapa de la distribució dels seients. Nosaltres també hem mirat on tocava, malgrat que ja ho sabíem. Teníem una posició perfecta. 

Nosaltres també hem comprat crispetes, no eren les del Mercadona, però ja feien el pes. Entrar per la porta 1, massa estreta i amb una pujada d’escales notable. Veure tot els muntatge escenogràfic dona idea del que vol dir el Circ du Soleil. Recordava la primera vegada que vaig anar al Circ amb el meu fill, era petit. Un circ casolà, on tothom feia de tot, cobraven les entrades, feien d’acomodadors i per suposat actuaven. Allà regnava Paulo. No era espectacular, però si tenia gràcia i màgia, segurament, per els més petits devia fer una experiència notable. Del circ personalíssim, a una multinacional del espectacle. 

Què dir del espectacle? La resposta és una colossal màquina de dir Ohhhh! Hi ha dos parts, amb 20’ de descans, no per nosaltres, sinó per els artistes. Una primera part on les còmics juguen el paper de fil conductor dels diferents números, amb la música i les cançons –no sempre era capaç de escoltar el que deien-. 

Un dels números principals va ser els acròbates. Les seves piruetes, salts sorprenents, et deixen bocabadat. Semblaven gimnastes amb roba informal. Els pals, no sé si de bambú, feien les diferents combinacions per fer el més difícil. 

El personatge central és el bufó Sr.Fleur. Una mica des ubicat, un personatge entre malenconiós i histriònic, feia de mestre de cerimònia amb tota la resta d’artistes. Especialment, la colla dels còmics  i els dos personatges entranyables, que fan els números més còmics i que feien riure els més petits. Amb la imatge, un torb de confeti inunda l’escenari introduint-hi dins del muntatge. Un encert!

A la fotografia és veu el moment del torb de confeti que va ampliar l’espectacle a tots els espectadors.

Volen assassinar a tothom a Gaza!

 

"Imatges terrorífiques captades pel càmera d'Aljazeera a Jabaliya aquesta nit, on les IOF van colpejar el campament amb més de 100 bombes i els quadrocòpter (drons)  van disparar contra els civils que es refugiaven a les escoles properes. La seguretat és una il·lusió. Les zones humanitàries un engany." (Laila El-Haddad)