Barça-Reial Societat: Ficar gols ho és tot!

 

Barça-Reial Societat (2-0)

El Barça ha guanyat un partit dolent on destaquen dos jugadors: Lamine Yamal, autor del primer gol i Raphinha autor del segon gol aquest de penal desprès que el VAR ho hagi assenyalat 3' desprès de la jugada. Un Barça que no arriba a l'àrea, moltes passades dolentes sense masses idees i la sort de tenir un jugador com Yamal. Podria dir més coses, però hi ha poc a dir, la Reial podia haver empatat el partit, però al 67' Brais ha perdonat tirant la pilota molt a prop del pal de Ter Stegen. 

Raphinha ha xutat al pal, a porta, és un jugadors molt incisiu, però no acaba de ficar la pilota dins la xarxa rival. Amb 10 gols, sembla molt poc bagatge per les ocasions que genera. Gündogan ha estat molt imprecís en les passades. Pedri, lent massa. Un resultat molt generós per els mèrits d'un i altre. 

Els futbolistes no tenen respecta a la ciutadania

La FIFA vol diners, i Qatar s'ha ofert per pagar una festa obscena amb la aquiescència de les federacions nacionals i la complicitat dels estaments futbolístics, jugadors inclosos. Tot es qüestió de molts diners, malgrat els milers de morts que ha suposat la construcció d'estadis ultramoderns a ma d'obra ratllant la servitud. La paraula política i esport son incompatibles diuen les mandataris esportius. Però Qatar ha fet una aposta publicitària per blanquejar-se, tampoc li cal, tothom mira a un altra lloc. Desprès del Mundial, veurem com la FIFA vol respecta per els futbolistes, però cap consideració per aquells que han construït les estadis. Així és la lògica d'aquest món.

 

Inspiració humorística

 

[El text parla de la mania humana per prohibir, suprimir o reprimir la lectura. La nòmina és massa llarga.]

"(...). Són els Vidal Marín, Francisco Pérez Cuesta, Agustín Rubín de Ceballos, inquisidors que, per fer-ho més gros, tenen nom d'àrbitres de primera divisió de la Lliga de futbol de l'estat espanyol*." (pàg.237)

Alabès-Barça: Una victòria pírrica

 

I

La primera part del Alabès-Barça mereix un zero per part del Barça. Cap oportunitat, cap jugada amb cara i ulls, res de res. Una davantera amb un Ferran Torres, que no es capaç de fer res de bo, no m'ha estranya que el deixessin marxar, sense cap sentit ofensiu, imprecís i prescindible. Un altra que passa una mala ratxa es Adbe. No li surt res de bo. També imprecís i perfectament prescindible. Una davantera indigna per una Barça previsible, inofensiu en atac i ges engrescador per l'aficionat que veu partir darrere partit com van poguer deixar escapar a Messi. Al últim instant de la primera part, el Alabès hauria pogut marcar un gol, però Pere Pons molt innocent li ha donat la pilota a Ter Stegen. A la segona part, caldria canviïs per activar un centre que no es capaç de donar pilotes els davanters.

II

La segona part ha començat una mica millor, però a cada minut que passava el Barça anava diluint-se. Bona part de la segona ha començat a semblar-se a la primera. Tothom esperava canvis, però aquest han tardat moltíssim a produir-se. Abde ha marxat i el seu lloc la ocupat Nico. Ferran Torres ha semblat un jugador de futbolí. Cap moviment, sempre immòbil.  L'únic davanter  Luuk de Jong que ha tingut una clara oportunitat de gol, ha estat substituït per Jutglà.  Joselu al minut 77 ha tingut la millor oportunitat del Alabès, però per sort del Barça a sortit fora. El futbol té això, un equip està a punt de marcar el gol, i al minut següent, es l'altra que marca, i al minut 87 De Jong marca a una assistència del jugador de futbolí Ferran Torres. Així es el futbol. 

Linares-Barça B: Salvats per la campana

 

El Linares de la  Primera RFEF ha sigut capaç de fer patir a un Barça B que a la primera part va ser un equip sense instint golejador. Un equip en que tornava Alves tot cor, amb Jutglà i Ilias, amb Riqui Puig al centre que va ser substituït a la segona part. Una primera part amb  pèrdues continues de pilotes, sense un davanter centre com Luuk De Jong, i on el gol del Linares, un equip que va jugar amb el Barça B de igual a igual. En aquestes eliminatòries de Copa , l'únic que s'ha d'evitat es fer el ridícul, i el Barça  ho va fer a la primera part. A la porteria jugava Neto.

 

A la segona part, el tècnic va fer entrar a Dembélé per Ilias i Frenkie de Jong per un Riqui Puig molt imprecís. A la defensa Araujo va ser canviat per molèsties físiques per Piqué. Aquest canvis va fer el miracle de posar-hi una revolució més en el joc, i fruit d'aquest va arribar l'empat per obra de Dembélé. Un gol que salvava de moment un honor ferit. En una jugada excel·lent va arribar el gol de la victòria de la mà de Ferran Jutglà. Però una vegada aconseguida l'objectiu, de posar-s'ha per davant, el Linares va treure les ganes i en un parell de jugades va estar a punt de empatar. Un Barça B entrava en aquelles fases de desconnexió que dona oxigen els rivals. Uns deu minuts finals on el gol del Linares va planar per el camp, fins que l'àrbitre va xiular el final del partit.  

Zombis-1-R.Madrid-2

 

Ahir el Barça-Madrid va està decebedor per els barcelonistes. Un equip sense ànima, perdedors des del principi al final. Un equip, que té sort de jugar a una lliga molt discreta, on sempre manen els mateixos, i sense sensació d'equip. Hi ha nous jugadors, molt joves, però falta conjunt, estratègies per capgirar un partit. Un entrenador qüestionat des de la pròpia directiva, què va tenir que suportar uns energúmens quant va sortir del camp. 

L'entrenador té que saber administrar el que hi ha. Te que manar i dirigir els seus. No pot esbroncar els de sempre, i deixar que Piqué jugui de davanter centre  perquè altra dia va marcar un gol. Jugadors que es fa difícil entendre perquè jugant. No ha de ser fàcil gestionar un vestidor amb tants egos, però per això està l'entrenador. Per posar-hi ordre i ganes de mossegar, per exemple, Gavi. Ansu no va estar fi, encara li tremolen les cames desprès de firmar el nou contracte. Sembla absurd aquestes clàusules delirants, quant tothom sap, què si un jugador vol marxar, acaba  marxant.

Un Busquests omnipresent al centre no ho pot fer tot, perquè hi ha jugadors que juguen sense saber què ha de fer. Una defensa que sempre fa aigües per tota arreu. Ara no tenim Messi per arreglar-ho, ni Suárez, per cert, perquè va marxar? Un Madrid, sense massa personalitat, va ser capaç de guanyar sense la sensació de haver fet res del altra món, davant del etern rival. Ni l'excusa del àrbitre pot ajudar.

L'era post Messi, és això, un conjunt de jugadors, què saben que l'entrenador està a la corda fluixa, i la falta de lideratge per imprimir caràcter a un equip zombi.

PD: Ansu Fati, es un bon jugador, almenys fins ara, però malauradament, no és Messi, perquè d'aquests jugadors son l'excepció, i el Barça ha pogut gaudir del seus joc i els seus gols.

 

Declaraciones....españolísimas

El panorama anda revuelto. Rajoy se dedica a viajar y hacer amigos. Quiere que el BCE compre deuda (española). Mientras en el día a día las cosas no van bien. La pobreza empieza hacerse evidente. Los comedores sociales reunen a grupos cada vez más numeroso que se agolpa para poder tener un plato caliente al día. La exclusión social se hace más horizontal, extendiéndose a amplias capas de la sociedad. Desgraciadamente, no se ve el final del túnel.

Por eso llama la atención las declaraciones de Esperanza Aguirre, Presidenta de la Comunidad de Madrid. Las declaraciones son un ejercicio de españolismo trasnochado. Quiere que cuando el himno nacional se escuche en el estadio del Vicente Calderón con la llega del Príncipe Felipe se haga el silencio y se aplauda a rabiar. Si no se hace así, lo que debe hacerse es cerrar inmediatamente el estadio, para escarmiento de los separatistas. Las antiespañas en acción. Las declaraciones se insertan en un contexto que dice poco de la Presidente, en cuestiones de gestión económica. La culpa es suya, pero ahora quiere despistar. Y nada como hacer demagogia contra los independentistas y separatistas, no hay rojos. Las aficiones del Barça y del Atlétic de Bilbao, se enfrentan en la final de Copa. Decía el ahora ministro I.Wert que tenemos un desarrollo raquítico en el ámbito simbólico constitucional. Las declaraciones de la Sra. Aguirre no ayudan a fortalecerla, es más, apetece abuchear a todos los dirigentes que estarán en el palco. Es cierto que si la final hubiese sido con el R.Madrid habría seguramente más autoridades.

Si somos demócratas lo sensato es aceptar la discrepancia. Que se amenace con el Código penal, parece fuera de lugar. Los himnos, cualesquiera, no pueden ser impuestos desde arriba. Tienen que ser aceptados porque la gente se identifique con ellos. Desgraciadamente, hay un abismo en ese terreno, habría que hacer pedagogía política, queda mucho terreno por hacer, pero declaraciones como las que comentamos ayudan a exacerbar los ánimos. No deja de ser inquietante que se haya permitido una manifestaciones ese mismo día de la ultraderecha. Algo así como un acto de desagravio porque las fuerzas españolistas no están en esa final. Me gustaría ver a la Sra. Presidenta enarbolando banderas al viento que los jóvenes que se identifican con España, nada menos.

Estampas veraniegas

La imagen de arriba, me interesa por la presencia inquietante de esa persona que parece que mira más allá del remolino que se formó en los últimos minutos del Barça-Madrid. Unos multimillonarios enzarzados en una pelea callejera resultaba chocante. Pero ese señor parece estar en otras cuestiones de mayor calado.

Está como ajeno al tumulto, como si fuese una presencia invisible. Todos comentan los sucedido a su alrededor. Si tuviésemos que buscar testigos presenciales, él parece el más adecuado. Sin embargo,está mirando más allá.

Seguramente, estaría pensando en lo que ha sucedido hoy en las bolsa europeas. Europa se ha reducido a Alemania y Francia, pero esto no basta. Mientras las bolsas se hunden -un poco más-, en España nos ha visitado Benedicto XVI. Visita pastoral, pero que se traduce en una visita de Estado. Al parecer en España se está jugando el ser o no ser del catolicismo. Al menos si hemos de creer a la cúpula eclesiástica española que critica al gobierno, pero que acepta sin empacho las subvenciones de la que goza la Iglesia católica.

Hace bien, ese señor de la fotografía en ir más allá de la bronca futbolística. Estamos inmersos en cuestiones de mayor calado que unos millonarios tengan ganas de bronca. ¡ Recuerden que estamos de vacaciones!