Recomanacions musicals

 

Nit de Reis

Amos Oz, Contra el fanatismo. Contemporánea. Debolsillo. Barcelona, 2005. Tres artículos que componen este libro. El primer artículo se titula Sobre la naturaleza del fanatismo (p.9-43)

“¿Cómo curar a un fanático? Perseguir a un puñado de fanáticos por las montañas de Afganistán es una cosa. Luchar contra el fanatismo, otra muy distinta”(pág.11). Lo sucedido el 11-S no fue una lucha entre ricos y pobres. “No. Es una batalla entre fanáticos que creen que el fin, cualquier fin, justifica los medios. Se trata de una lucha entre los que piensan que la justicia, se entienda lo que se entienda por dichas palabras, es más importante que la vida, y aquellos que, como nosotros, pensamos que la vida tiene prioridad sobre muchos otros valores, convicciones o credos.” (pág.12) La actual crisis  del mundo, en Oriente Próximo, o en Israel/Palestina, no es una consecuencia de los valores del islam. (…) Se debe a la vieja lucha contra fanatismo y pragmatismo. Entre fanatismo y pluralismo. Entre fanatismo y tolerancia” (pág.12). El fanatismo es más viejo que el islam, que el cristianismo, que el judaísmo. (…) Más viejo que cualquier ideología o credo del mundo.  (…) Desgraciadamente, el fanatismo es un componente siempre presente en la naturaleza humana, un gen del mal, por llamarlo de alguna manera” (pág.13) 

(…) “En otras palabras, traidor, a ojos del fanático, es cualquiera que cambia. Y es dura la elección entre convertirse e n un fanático o convertirse en un traidor” (pág.20) 

 

La semilla del fanatismo se halla por doquier. Surge cuando  queremos cambiar al otro. Empieza en casa. Este fanatismo tiene graduaciones queremos cambiarlo a imagen de nuestros deseos. Ser fanático requiere de un clima adecuado para que esa raíz se desarrolle. Los ingredientes empiezan con la “conformidad y uniformidad, la urgencia por “pertenecer a” y el deseo de hacer que todos los demás “pertenezcan a, puede constituir perfectamente las formas de fanatismo más ampliamente difundidas, aunque no las más peligrosas” (pág.24-5)

“Creo que la esencia del fanatismo reside en el deseo de obligar a los demás a cambiar”. El sueño de cambiar a los demás para satisfacernos genera inevitablemente el conflicto, un conflicto que puede acabar en tragedia. Aceptar la diferencia es empezar a delimitar el fanatismo. Sin embargo, nadie quiere escuchar a nadie. Todos queremos tener razón en todo, es otra forma de fanatismo.  

“Volvamos ahora al sombrío papel de los fanáticos y el fanatismo en el conflicto entre Israel y Palestina. (…) En esencia, la batalla entre judíos israelíes y árabes palestinos no es una guerra religiosa. (…) Fundamentalmente, no es más que un conflicto territorial sobre la dolorosa cuestión: “¿De quién es la tierra?” (pág.31) Amos Oz pensaba que la cuestión era resoluble (2001)

Utilizando la frase de John Donne “Ningún hombre es una isla”, Amos Oz amplia la metáfora con la idea de “península”. “Una mitad conectada a la familia, a los amigos, a la cultura, a la tradición, al país, a la nación, al sexo y al lenguaje y a muchos otros vínculos. Y la otra mitad deseando que le dejen sola contemplando el océano. Pienso que deberían dejar ser penínsulas” (pág.39). (…) Ninguno de los dos bandos es una isla ni puede mezclarse por completo con el otro. Esas dos penínsulas deberían estar relacionadas y, a la vez, dejadas a su aire. Sé que es un mensaje poco usual en días de violencia, ira, venganza, fundamentalismo, fanatismo y racismo, campando a sus anchas en Oriente Próximo y en otras partes” (pág.40) 

“Por lo que se refiere al sentido del humor, imaginar al otro, reconocer la península que hay en cada uno de nosotros, puede constituir al menos una defensa parcial contra el gen fanático que todos llevamos dentro*” (pág.41)

Las Palmas-Barça (1-2): Victoria in extremis

 

Una primera part indigna del Barça on l'equip s'ha esborrat del terreny de joc i un equip Las Palmas que podia haver sentenciat el partit, però que res més ha obtingut un gol. Totes les línies del Barça han fet aigües. La segona part ha sigut una mica millor perquè Las Palmas ha volgut especular amb el marcador i perquè els seus jugadors estaven molt cansats desprès del esforç fet a la primera. Al 56' Ferran Torres ha marcat el gol del empat. Semblava que la remuntada estava molt a prop, però les deficiències tècniques  en les passades ha fet que l'equip local comencés a aspirar alguna cosa més que l'empat. Hi ha tingut les seves oportunitats. Els canvis del Barça sobretot Fermín han fet el joc una mica millor.   João Félix i Lamine Yamal entren en el lloc de Lewandowski i Raphinha. El polonès ha estat tan gris com la resta del equip. Quant semblava que el partit podia acabar amb empat, un penal molt innocent de  Sinkgraven (90'), ha permès marcar a Gündogan que no ha fallat. Ha debutat Vitor Roque, podia haver marcat un gol, però la seva rematada ha estat molt deficient. El Barça s'emporta els tres punt, jugant malament. Xavi tindria que ensenyar els vídeos del Girona per marcar com s'ha de jugar. 

Les matances continuen a Gaza!

 

L'article de Ruti Munder, segrestada per Hamàs, a més del seu marit, la seva filla i el seu net, a més d'assassinat el seu fill Roy. La seva declaració és un bon exercici d'història personal que és extensiva de tota una generació on el somni de la convivència entre jueus i palestins era encara possible. Ara, això ja no és possible, almenys per tota la seva generació i probablement caldrà molt de temps per esborrar el que va passar el 7 de novembre als quibuts  del costat de la Franja de Gaza.  El lloc on la tenien segrestada, en habitació d'un hospital, no deixa de ser inquietant i permet donar explicacions per justificar-ne els bombardejos del exèrcit israelià. Però el seu drama, és només un botó del desastre humanitari multiplicat per 22.438 del costat palestí. Ells no poden explicar la seva història. I de moment, amb el 85% de la població desplaçada per l'exèrcit israelià, son ara mateix ostes d'una venjança i un odi que difícilment és podrà esborrar en el temps. Mentre la Comunitat Internacional, segueix observant des de lluny el conflicte. 

Israel mata el número 2 de Hamàs desprès d'assassinar a 22.185 palestins!

 

Israel aconsegueix un èxit internacional en la seva lluita contra el mal. Assassinar a 22.185 i ferir a 57.035 palestins, per poder dir que ha assassinat a Beirut, compta, no a la Franja de Gaza, el número 2,  Saleh al-Arouri -deu ser la seva particular llista-, per el que és veu a la fotografia segur que no ha mort sol.  On està el número 1 de la llista? A El Cairo? Com 22.185 son una carnisseria sense solta ni volta, sempre és bo deixar anar noticies que demonitzin  l'enemic. Això ja s'ha fet amb èxit amb altres situacions. Desprès es descobreix les falsedats, però el que queda son els titulars. Per descomptat, les atrocitats comeses per Hamàs no poden disculpar-se o ser minimitzades, però el que és segur, és que la violència del exèrcit d'Israel, no te cap justificació més enllà de la destrucció dels palestins.

Obituari: Carme Valero (1955-2024)

 

"Et poses faldilla i vas a córrer tu"

Ha mort un autèntic mite del atletisme. Malauradament, va viure en un temps on les dones eren invisibles i va tindrà que lluitar no contra el cronòmetre i les seves rivals, sinó sobretot, contra els prejudicis d'una societat masclistes que imposava a les dones uns valors franquistes. Fer esport estava mal vist, per dones. Recordo haver-la vist a les pistes d'atletisme de Sabadell. Els campionats i a la TV1 guanyant curses. Encara l'atletisme africà no existia. Si encara avui amb el cas Hermoso hem vist el que hem vist, imaginin el que passava en aquelles temps. El seu nom sempre estarà associat a unes heroïnes que va obrir forat en un món d'homes.    

"El 1976, guanyaria el seu primer Mundial de cros per davant de la soviètica Tatiana Kazankina. "A la xerrada prèvia, els entrenadors de la Federació no ens van dir res a les dones. Jo vaig queixar-me i l'home va respondre que féssim el que poguéssim, que no seria gaire, ja que les dones érem unes culones i unes 'pechugonas'. Quan al final de la cursa ja anava primera i el vaig veure, vaig dir-li en passar pel seu costat que mires bé, que una culona i pechugona estava per ser campiona mundial. Es va disculpar", recordaria." (Ara.cat, 2/1/24)

Recomanacions musicals