Obiturari: Kelvin Kiptpum (1999-11-2-2024)

 

En un altre lloc, ja vaig dir que fer aquestes marques son purament estratosfèriques per els comuns dels mortals. Per fer-se una idea del què significa, s'ha de pensar que caminant la mitja és de 12 minuts per kilòmetre, corrent a nivell de mitges maratons populars, es de 6 minuts, sols a partir de 5.30 es baixa de las dues hores en mitges maratons. En el seu cas, la mitjana era de 2.52 i 21 km/h. La mort prematura de Kelvin Kiptum, destinat a marcar una època a la marató, per exemple, baixar de les dues hores. Un accident de cotxes, a desfet la vida d'un gegant del esport.  

Obituari: Carme Valero (1955-2024)

 

"Et poses faldilla i vas a córrer tu"

Ha mort un autèntic mite del atletisme. Malauradament, va viure en un temps on les dones eren invisibles i va tindrà que lluitar no contra el cronòmetre i les seves rivals, sinó sobretot, contra els prejudicis d'una societat masclistes que imposava a les dones uns valors franquistes. Fer esport estava mal vist, per dones. Recordo haver-la vist a les pistes d'atletisme de Sabadell. Els campionats i a la TV1 guanyant curses. Encara l'atletisme africà no existia. Si encara avui amb el cas Hermoso hem vist el que hem vist, imaginin el que passava en aquelles temps. El seu nom sempre estarà associat a unes heroïnes que va obrir forat en un món d'homes.    

"El 1976, guanyaria el seu primer Mundial de cros per davant de la soviètica Tatiana Kazankina. "A la xerrada prèvia, els entrenadors de la Federació no ens van dir res a les dones. Jo vaig queixar-me i l'home va respondre que féssim el que poguéssim, que no seria gaire, ja que les dones érem unes culones i unes 'pechugonas'. Quan al final de la cursa ja anava primera i el vaig veure, vaig dir-li en passar pel seu costat que mires bé, que una culona i pechugona estava per ser campiona mundial. Es va disculpar", recordaria." (Ara.cat, 2/1/24)

La Mitja de Granollers

 

Els cracks

Una cursa atípica per culpa de la pandèmia, amb molta calor, massa, molta gent, un recorregut inèdit, al costat del riu, molt més planer que el clàssic, i sobretot molt bon ambient, amb els voluntaris el peu del canó. Grups musicals -cada vegada ho fan millor-, animació i com feia una calor -jo no puc amb la calor-, pocs espais d'avituallament. Val la pena vindrà a la cursa, veurà els cracks que ja tornant mentre la resta encara ens queda una estona per arribar al kilòmetre 10. Els primers, eren tres, semblaven que estava fent ja el esprint final! He vist a Reyes Esteve, un campioníssim. Els ritmes d'aquests super atletes és estratosfèric.