dilluns, 6 de febrer del 2023

Obituari: Josep Maria Espinàs

 



(1927-2023)


Dels molts llibres que va escriure, Aprendre a conviure. Reflexions sobre civilitat". editada per la Caixa d'estalvis de Sabadell (1984), va ser durant un temps, el llibre d'ètica que feia servir per els alumnes de BUP.  Era un llibre ple de sensibilitat i humanitat. Amb un llenguatge planer i sense dogmatismes. Era un llibre sense trampa ni cartró. 

Al capítol La comunitat (pàg.85) diu el següent:

5. Catalunya.

b) L'idioma

"Si en tota Comunitat la llengua és matèria de civisme, en el cas concret de Catalunya ho és d'una manera especial per raons històriques, polítiques, demogrà-fiques , culturals, etc.

(...). Cap persona culta no pot discutir avui la condició d'idioma del català, i qui encara el titlla de "dialecte" ho fa per inexcusable ignorància o per irracional aversió.

(...)

És un deure cívic del catalanoparlant afavorir que qui no el parla es familiaritzi amb l'idioma propi de Catalunya, adreçant-s'hi sempre que se suposa raonablement que l'interlocutor el pot entendre, encara que no el parli. (...) El castellanoparlant té dret a no abandonar el seu idioma quan algú li parla en català, però el catalanoparlant té l'obligació de mantenir el seu; mantenir una conversa d'aquest tipus harmonitza el respecte a l'altre amb el respecte a un mateix" (pàg.93-94)






Reseña: El naufragio de la civilización (XII)

 III El año del gran vuelco





“El drama que los árabes de hoy llaman sencillamente “sesenta y siete” fue, pues, un giro decisivo en el camino del quebranto y de la perdición”. (pág.159)

Al decir del Maalouf, ese giro no fue sólo por un acontecimiento, sino que utiliza la palabra “síndrome” (pág.159) para remarcar la idea de acontecimientos que en paralelo se iban a sumar a ese “gran vuelco”.

Ese “gran vuelco”, también fui testigo, junto con toda una generación que había llegado a los veinte años en 1979. Los acontecimientos “causaron en el mundo entero algo así como un “vuelco” duradero de las ideas y de las posturas”. (pág.161)

Utiliza la palabra Zeitgeist, para referirse al espíritu de la época. Tal concepto, implica que “Todos cuantos viven en la misma época se influyen mutuamente de diferentes formas y habitualmente no son conscientes de ello.”(pág.161). Marx lo llamará superestructura –ámbito de la cultura, sea filosofía, arte, literatura, moda, o cualquier forma en la que se expresa un momento de la historia-. Así, “las ideas de la calse dominante son las ideas dominantes en cada época, o dicho en otro términos, la clase que ejerce el poder material dominante en la sociedad es también su poder espiritual dominante” (K.Marx, La ideología alemana) 

La revelación que tiene Maalouf es que entrabamos en “una era eminentemente paradójica en que nuestra visión del  mundo iba a transformarse e incluso iba a dar un vuelco total. En adelante, “iba a ser el conservadurismo el que se proclamara revolucionario, mientras que los seguidores del “progresismo” y de la izquierda no iban a tener ya más objetivo que la conservación de los conseguido” (pág.162)

Entre los acontecimientos que ayudan a entender lo que sucede en nuestro hoy, destacan dos por las consecuencias de largo alcance que han tenido y que el tiempo pasado 1979, permiten ahora valorar y calibrar. Dos revoluciones de signo aparentemente diferente, pero que expresan ese conservadurismo del que hablaba Maalouf, a saber, la revolución Iraní, del ayatolá Jomeini en febrero de 1979 y la revolución conservadora en el Reino Unido de la mano de Margaret Thatcher en mayo de ese mismo año.

Como los procesos históricos siempre son múltiples, el desarrollo de la tecnología de las comunicaciones –ordenador, internet, redes de comunicación- así como el advenimiento de los gigantes asiáticos, China e India, dieron aún más complejidad a un mundo cambiante. Esas confluencias, allanaron aún más, los vertiginosos acontecimientos que llevaron al derrumbe del bloque soviético (1989).

La revolución iraní, fue un rechazo profundo a la penetración del mundo Occidental. Su posiciona-miento contra todos los valores Occidentales –papel de la mujer, igualdad, libertad de expresión y de conciencia, derechos humanos-, fueron impugnados de forma radical por el nuevo régimen de los ayatolas. Más que revolución fue una contrarrevolución contra Occidente.

En la revolución política de Margaret Thatcher, suponía un rechazo frontal contra el Estado del Bienestar y el papel activo del Estado como garante de una mínima redistribución de la riqueza. De ahí el desmantela-miento sistemático de ese Estado que tanto había costado de instaurar. La clase obrera fue sepultada, a favor de la nueva clase emergente, los empresarios, los creadores de riqueza, y sobre todos, se rompía un contrato social implícito que había surgido de la Guerra Fría. El banderín de enganche para esa nueva oleada de neoliberalismo fue la idea que cualquiera podía ser “empresario de su vida”. Se reivindicaba la libertad –imaginaria- del individuo frente al pesado e inútil Estado que frenaba la creatividad individual.


diumenge, 5 de febrer del 2023

Barça-Sevilla: Una nit plàcida (per fi!)

 


Una primera part amb passades sense cap profunditat i un Sevilla que volia arribar els 45' empatant a cero i això ho ha aconseguit. El 5' Busquets s'ha tingut que retirar del camp. La substituït per  Kessie. Lewandowski podia haver marcat gol, però el seu xut ha sortit fora. Molta possessió però gens efectivitat. Raphinha,ha estat malament, sense capacitat per desbordar l'àrea del Sevilla molt ven organitzat, deixant fer al Barça.

La segona part ha canviat el decorat. Un gran gol d'Alba (63') a passada boníssima de Kessie ha obert la tranquil·litat per fer un joc més fluid i el Sevilla ha volgut canviar el seu esquema i això li ha costat el partit.   Raphinha ha donat la passada de gol perquè Gavi (70') pogués empenya la pilota dins de la porteria de Bono. Raphinha ha marcat el 3-0 al 78' a passada d'Alba. Desprès canvis, per omplir temps, amb un Sevilla sense idees ni encert. Amb l'ensopegada del R.Madrid, son ara a 8 punts de marge que el Barça pot anant gestionant.



Mitja Marató de Granollers: Nou record de la prova!

 


Nou Record de la Prova




La Mitja no defrauda mai. Una hora de sortida una mica estranya 10.45 (massa tard), força gent per el temps en  què estem i moltes ganes de passar-s'ho be corrent. Quant el nostre fragment de les dues hores passava per el quilòmetre 4,5 en Hagos Gebrehivet ja enfilava el últim tram de carrera,  és formidable veure aquests super-cracks del atletisme mundial. Com sempre hi havia molt ambient al carrer, musica i espectacle. Res més per això val la pena anar-hi a la cursa.


M'han adono que cada any hi ha més dones corrent, és un signe del temps, i constatar-ho es de justícia. El fet que al dorsal posa el teu nom ajuda al públic molt entusiasta a animar-te per el nom. Grups de timbalers per donar ànims els corredors, tot ple de festivitat i alegria. El recorregut s'ha modificat una mica, deixan-t'ho un pel més suau. Ni havia tant grups musicals com l'any passat, però tot i així, ambient excepcional. En definitiva, una cursa molt dura, a la tornada no paro d'escoltar gent que et va cridant "ara tot es baixada", però no ho es, hi ha alguna pujada poc amable. I si, els últims quilòmetres fa baixada, però jo ja no tinc massa esma. Un reconeixement a tots el voluntaris d'aquesta cursa excepcional. Gràcies a tots.

Recomanacions musicals

 


Tema extraordinari ple de energia i força






dissabte, 4 de febrer del 2023

Núria Graham i les seves sortides

 



No sé qui és Núria Graham, vull dir com a persona, malgrat les seves explicacions, que m'han deixat més aviat indiferent. Però, amb l'entrevista l'Ara, surt amb una expressió força divertida i que trenca de manera brutal un relat una mica naïf i generacionalment sense cap interès. Però la seva musica ja és un altra cosa. De vagades  masses artistes parlant amb un esperit new- age que potser val per addictes, però son pedants i una mica cursis, però al món cal de tots els colors. Ara, deixo de dir-ne de coents, i sobretot, escoltin-la, per valorar el seu talent, que el té i molt!

 

Art i musica: Edvard Munch

 



(1863-1944)