Dels molts llibres que va escriure, Aprendre a conviure. Reflexions sobre civilitat". editada per la Caixa d'estalvis de Sabadell (1984), va ser durant un temps, el llibre d'ètica que feia servir per els alumnes de BUP. Era un llibre ple de sensibilitat i humanitat. Amb un llenguatge planer i sense dogmatismes. Era un llibre sense trampa ni cartró.
Al capítol La comunitat (pàg.85) diu el següent:
5. Catalunya.
b) L'idioma
"Si en tota Comunitat la llengua és matèria de civisme, en el cas concret de Catalunya ho és d'una manera especial per raons històriques, polítiques, demogrà-fiques , culturals, etc.
(...). Cap persona culta no pot discutir avui la condició d'idioma del català, i qui encara el titlla de "dialecte" ho fa per inexcusable ignorància o per irracional aversió.
(...)
És un deure cívic del catalanoparlant afavorir que qui no el parla es familiaritzi amb l'idioma propi de Catalunya, adreçant-s'hi sempre que se suposa raonablement que l'interlocutor el pot entendre, encara que no el parli. (...) El castellanoparlant té dret a no abandonar el seu idioma quan algú li parla en català, però el catalanoparlant té l'obligació de mantenir el seu; mantenir una conversa d'aquest tipus harmonitza el respecte a l'altre amb el respecte a un mateix" (pàg.93-94)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada