Vila-real-Barça: Unes defenses de mantega

 Vila-real-Barça (3-4)

Un partit descontrolat a les defenses, especialment a la primera part on el Barça ha marcat dos gols i el Vila-real ha sigut capaç d’empatar gràcies a les inconsistències de la defensa que torna a ser el forat negre del equip. Avui Ter Stegen no ha pogut fer res per taponar els forats que deixa una defensa sense ordre ni posicionament. 

Sort de Lamine Yamal que ha jugat un molt bon partit, malgrat la seva joventut. Gavi i De Jong han fet els gols, però el Vila-real a igualat el marcador al 25’ i el 39’. 

A la segona part, el partit ha començat amb el gol del Vila-real per part de Baena (50’). El Barça perdia perquè la defensa deixava sol a Ter Stegen. Però a partir d’ací el Barça ha dominat el joc i la possessió i amb els canvis els gols ha arribar de la mà de Ferran Torres (69'), i Lewandowski (71'). És podia haver marcat més gols però ha faltat ser més generós amb els companys Ansu Fati i també Lewandowski. Al Barça no pot encaixar tants gols, perquè no tothom juga com el Vila-real. Caldrà seguir ajustant els marcatges amb defensa, perquè son molt lents. Oriol Romeu, no ha jugat un bon partit, potser no acaba de sentir-se còmode en el seu lloc, a estat imprecís i lent. Sergi Roberto, tampoc ha estat afortunat. Cal ser més exigent, amb tots.

PD: El futbol professional masculí passa moltíssim de les jugadores "professionals" femenines. I si, sembla un problema de testosterona i cultura masclista.

Vila-real-Barça: Jugant amb joc

 

Mal partit del Barça al camp del Vila-real. La primera part han jugat més i millor, però a la segona part malgrat les oportunitats, a acabat demanant el temps. En general tots han estat grisosos i sense massa idees. L'únic bo és el resultat. Això demostra que la Lliga Santander és molt fluixa. Un gol al 17' amb una combinació genial entre Lewandowski i Pedri que permet al segon un gran gol, davant d'un Reina que s'ho mirava sense poder fer res. Moltes faltes, sobretot a la segona part, i el Vila-real també ha tingut les seves oportunitats. Resumint, tres punt que suma el Barça, una segona part molt desafortunada i alguns jugadors que no estan afortunats (Raphinha, Kessie).  

Barça-Vila-real: Jugar a futbol dura 90'!!!

 

No vaig veure la primera part, però si els gols. Robert Lewandowski s'ha convertit en el rei del Barça. La seva capacitat per el gol és formidable. Ell va obrir la llauna i va marcar dos gols enormes, especialment, el primer. El gol d'Ansu Fati va ser d'oportunisme i benvolgut a la tasca de fer gols. Què passa quant ten vas al vestuari amb 3-0?

A la sortida de la segona part, el partit va patir una aturada mental. Ningú volia jugar al futbol. L'actitud del Vila-real va ser sorprenent. Semblava que ja li estava be el 3-0. I el Barça va caure en paràlisi mental. Pedri, juga caminant, mentre Gavi corre 11km. Els canvis per fer descansar a   Lewandowski, i també a Ansu Fati, va permetre veure a Dembélé i Raphinha, jugar sense convicció. Raphinha va fallar un gol a porta buida. Tothom caminant i passant l'estona davant del públic que ell si compleix. Aquesta falta de respecte envers els aficionats és lamentable i impropi de jugadors i entrenadors que permeten aquesta passivitat incomprensible. No val dir que el diumenge han de tornar a jugar, això és una excusa de mal pagador.

Barça-Vila-real: El Camp Nou, zona catastròfica

La Lliga s'ha acabat i el Barça ha quedat segon. Això demostra el nivell de tot plegat. Avui el Barça ha projectat el què ha sigut al llarg d'aquesta temporada. Fa molts partits que el Barça ha dimitit del joc. I el pitjor és que ha contagiat a tots els jugadors que han anat baixant el seu nivell. Molta possessió estèril, poca capacitat per rematar en perill i un excés malaltís per fer centrades a l'àrea rival sense cap sentit, però que és repeteix d'una manera obsessiva, especialment, Alba. 

El partit amb el Vila-real, ha sigut una copia d'altres partits jugats a hores que fa que molta gent es quedi a casa. L'entrenador del Barça, Xavi Hernández, no ha sapigut imposar el estil de joc que volia els seus jugadors. Perdre un partit no es dramàtic, si a una final, però el pitjor es perdre i no tenir esmà per fer alguna cosa per intentar guanyar el partit, tenir fe en l'equip. L'equip està esgotat mental i físicament. Amb l'economia sota mínims,  no està clar qui vindrà o marxaren. El problema no son els noms, sinó quina classe de jocs vol el Barça. Sembla que es descarta els jugadors de la Masia. 

Si, el Camp Nou, s'ha convertit en zona catastròfica per les il·lusions de molts barcelonistes que veuen com és juga cada vegada pitjor i sense esmà, i sense rumb. Fins quant aquest panorama?