Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monarquia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monarquia. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de setembre del 2023

Imatges Apocaliptiques (II)

 




La imatge deixa veure el desastre del terratrèmol del Marroc. Habitatges construïts a qualsevol lloc, ha generat que el terratrèmol d'escala 6,8 que ha generat de moment 3000 morts i més de 5674 ferits. Ací, el rei del Marroc,  Mohamed VI, li ha costat molt fer-se visible, potser, perquè com diu la Najat El Hachmi, en el seu article Esperant un bocí de civilització (Ara.cat. 13/9/23) -
Hassan II va dir dels rifenys que érem uns insectes-. Potser allò que va dir el seu pare, ara ell, no ho pensa, però si, en tot cas, el desastre del Marroc amaga la deixadesa del monarca i els seus governants. Hi ha víctimes de primera i de segona, al Marroc s'ha els ha assignat com de primera, mentre a Líbia, son de segona. Tant un com altres, poden esperar poc dels governs respectius. Encara no he vist a Borrell en cap d'aquests escenaris apocalíptics.    

diumenge, 7 de maig del 2023

Coronació tronada

 



En plena globalització, la imatge de dos personatges que han sortit fins ad nauseam en el mitjans roses, ara es converteixen en heralds d'una legitimitat tronada i caduca. Semblen que vagin a un festival de disfresses, coronats per la gracia de déu. Però tot plegat, és un vestigi del passat, que no vol preguntar a les generacions actuals si encara té sentit. 

Marx ja va deixar clar el significat de la monarquia:

“ La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis [natura: biologia]. El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la manera com determina la qualitat del bestiar*. pàg.346) ”

dilluns, 12 de setembre del 2022

La monarquia com a casta eterna: Carles III

 


El text de Marx, a propòsit de la crítica a Hegel de la seva visió de l'Estat, planteja probablement una de les crítiques més punyents de totes les que s'ha pogut dir sobre la monarquia. Marx revela la mistificació de l'Estat i despulla la presumpta legitimitat de la monarquia:

[El texto de Marx, a propósito de la crítica a Hegel de su visión del Estado, plantea probablemente, una de las críticas más aceradas de cuantas se ha podido decir acerca de la monarquía. Marx desvela la mistificación del Estado y desnuda la presunta legitimidad de la monarquía]:


“ La sobirania, la dignitat del monarca, seria fruit del naixement. El cos del monarca en determinaria la dignitat. A la més alta cúspide de l'Estat decidiria, per tant, en comptes de la raó la simple physis [natura: biologia]. El naixement determinaria la qualitat del monarca, a la manera com determina la qualitat del bestiar*. pàg.346) ”

  [ “ La soberanía, la dignidad del monarca, sería fruto del nacimiento. El cuerpo del monarca determinaría su dignidad. En la más alta cúspide del Estado decidiría, por tanto, en vez de la razón la simple physis [naturaleza: biología]. El nacimiento determinaría la cualidad del monarca, a la manera como determina la calidad del ganado*. pág.346) ” ]


dijous, 31 de desembre del 2020

2020: fi d' etapa

 A falta de dues hores per acabar aquest interminable 2020, voldria felicitar a tothom perquè el 2021 sigui millor. Masses coses han passat aquest any que sempre estarà associat a la pandemia del Covid-19.  El Covid i el estat d’alarma, retallades de llibertats a canvi de un bé, la salut que ha començat a cotitzar a l’alça. Més de 47.000 morts a Espanya.




Les Autoritats, han sigut incapaces de gestionar de forma coherent la pandemia. Quadrar el cercle viciós de salut i economia ha estat una missió impossible. I per acabar-ho de arreglar, la falta de ajudes a la població més afectada, ha generat un pou de misèria i ressentiment que ja veurem com s’ha arregla.

En aquestes situacions límits, molta gent a fet el possible perquè les conseqüències siguin menys greu, per exemple, el personal sanitari, mal pagat i menyspreada, ha posat el llistó molt alt. No és suficient els aplaudiments. Cal que a les nomines dels sector sanitari hi hagi el agraïment de tota la societat. Les residències de gent gran han patit els estralls de la pandemia. Caldrà revisar a fons la seva problemàtica, perquè el que ha passat clama al cel.

Tota la gent ha patit els embats d’una pandemia global i el sistema econòmic, ha trontollar d’una manera imprevisible. Caldria repensar aquest sistema que crea unes desigualtats sense precedents. Xina ha sortir més enfortir que els EEUU. El adéu de Trump es una bona noticia. Països com Espanya, no tenen res a dir al concert internacional, i sort en tenim de pertanyé a la UE. Les vacunes son la bona noticia d’aquest quart trimestre ple d’ensurts. A Espanya ja veurem quan finalitzarà la vacunació de la gent amb més riscos (la gent gran i els sector sanitari). Serà llarg i tediós.

El PSOE i Podem, segueixen governant, malgrat els entrebancs d’una dreta i extrema dreta que no deixa treva a les seves ànsies de poder mal dissimulades. L’artilleria mediàtica segueix els seu joc brut. Les instàncies judicials segueixen la seva venjança contra el independentisme. El pitjor és que el govern “més progressista de la història” no és capaç de posar punt final al problema català, o almenys mitigar-ho. La por els poders fàctics els té paralitzats. A Catalunya, la governança, després de la destitució del President Torra, sembla que carregar-se la voluntat de la ciutadania no sigui cap problema, segueix el desgavell habitual entre els dos socis què estén condemnats a entendres, ERC i Junts per Catalunya. Queda clar una cosa, la independència, s’ha allunyat per molt de temps. Cal en tendra que ampliar la base requereix temps i molta paciència. La gent ho entén. Però a canvi, vol una gestió més eficaç del que hem tingut. L’exemple de les ajudes els autònoms, és un tast, de què les coses és podem fer millor.



L’actual autonomia i el seu permanent dèficit fiscal, fa què les aspiracions d’anar més allà, estiguin llastrades. No hi ha marge de maniobra. Això vol dir, que s’ha de repensar com fer què els recursos que necessita la societat catalana, tota la societat, és puguin obtenir d’uns governs què tenen la mala costum de no fer el que diu que faran.



Per si tot això no fos suficient, està la monarquia i els estirabots del rei emèrit a Abu-Dhabi, i els milions d’euros que volten a reu del món, segons determinades fonts. Una monarquia, què en Felip VI, no despertà cap entusiasme, més enllà de la dreta nostàlgica què entén que és la millor garantia que rés es pugui moure. Exemplaritat i ètica son paraules buides què aquesta monarquia caduca i tronada no entén ni compren.