Mort i silenci a Gaza

 

Athletic-Barça: Un empat dolorós

 

Athletic  i Barça han ofert un partit on les defenses han guanyat els davanters. Cap oportunitat realment clara i sobretot, un joc lent imprecís fins a la sacietat han fet que el partit fos lamentable. L'Athletic tenia motius per no arriscar, desprès de la victòria en Copa del Rei, i el Barça no vol aquesta Lliga. Sense convicció, sense idees, sense remat, així és impossible fer mal al rival.  Lamin Yamal quant ha sortit ha fer una mica e futbol, però la resta no acompanya. L'equip transmet impotència i sobretot, orgull, avui han perdut un altra possibilitat per  apropar-se al etern rival. Les lesions de Pedri i de Jong, son la nota negativa d'una nit negativa.

 

Marató Vies Verdes (21km)

 

La mitja marató de les Vies Verdes, potser no es la més  anomenada, ni venen els cracks de Kenia, però el seu recorregut és formidable, la seva organització és excel·lent i el traçat ple de interès. A més fins a les 9h que començava, havia plogut i el cel estava dubtós entre si ho deixava estar o seguia plovent, va optar per la primera opció. Un camí tou, però transitable, va permetre córrer a una temperatura ideal -almenys per mi- d'uns 10-12º. El meu temps va ser 2:04: 22, un crono prou bo per mi. 

Recomanacions musicals

 

Aniversari de la mort (assassinat) de Salvador Puig Antich (1974)

 

"El mateix dia va ser executat, també al garrot vil, el  fugitiu de l’Alemanya de l’Est Georg Michael Welzel, conegut com a Heinz Ches, de trenta anys. L’obra teatral La torna, d’Els Joglars, era una sàtira que partia justament del cas de Heinz Ches*." (Ara.cat)

L'article d'en David Fernández, Puig Antich (Ara.cat, 1/3/24), explica molt bé el seus cas i el context polític i judicial en el què és va desenvolupar la seva condemna.

No puc deixar de transcriure el que diu José Ribas sobre aquells fets:

"(...) I aquest [fa referència al moviment estudiantil] va tornar a fer el ridícul. El  2 de març, el règim executà a un militant del MIL, Salvador Puig Antich, mitjançant el garrot vil. Tenia vinti-sis anys. Les últimes paraules que va escriure foren: "¡Salut i anarquia!".

La premsa de la ciutat [Barcelona] seguia a  peu clucs les consignes oficials i titlla a Puig Antich de gàngster sense contacte polític que atracava bancs i que havia matat a un policia en el moment de la seva detenció. I qualificava al seu grup com a banda de foragits. La premsa més procliu al règim el titllà d'anarquista violent. (...) Només el vespertí madrileny "Informaciones" presentà a Puig Antich com un afiliat a un grup subversiu de tendència anarquista que pretenia acabar amb l'explotació capitalista i el sistema que engendrava la repressió. L'esquerra catalana tampoc volgué qualificar-lo com un revolucionari i és mobilitzà tard i sense ganes. 

Cap comitè d'estudiants universitaris de la Universitat Central promogué una jornada de lluita per la mort de Puig Antich**. (...)" (pàg.243)

PD: No puc evitar veure en l'article de David Fernàndez una certa mitificació del cas i la descripció que fa José Ribas, d'aquell temps on les picabaralles entre grupuscles d'esquerra, entre anarquistes i comunistes i així fins l'extenuació, quant res més havia un enemic comú, Franco i el seu règim dictatorial.

Art i musica: David Cox (1783-1859)

 

David Cox

La fam com estratègia de guerra

 

Israel vol fer morir de fam a tots els nens/nes de la Franja de Gaza. Pel que sembla els de Hamàs, prefereixen que surtin de les presons israelianes dos cents milicians a costa de veure morir a miles de infants, mentre Israel segueix la seva venjança i la ONU o el TIJ canten en el desert. Mentre els ambaixadors acreditats a Israel segueix molt preocupats els esdeveniments i els seus govern no tenen res a dir.

¡Deixen de comprar productes d'Israel, com no pensava comprar Pegasus, a un altre nivell, al Mercadona hi ha per exemple alvocats!