Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvador Puig Antich. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvador Puig Antich. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de març del 2024

Aniversari de la mort (assassinat) de Salvador Puig Antich (1974)

 



"El mateix dia va ser executat, també al garrot vil, el  fugitiu de l’Alemanya de l’Est Georg Michael Welzel, conegut com a Heinz Ches, de trenta anys. L’obra teatral La torna, d’Els Joglars, era una sàtira que partia justament del cas de Heinz Ches*." (Ara.cat)

L'article d'en David Fernández, Puig Antich (Ara.cat, 1/3/24), explica molt bé el seus cas i el context polític i judicial en el què és va desenvolupar la seva condemna.

No puc deixar de transcriure el que diu José Ribas sobre aquells fets:

"(...) I aquest [fa referència al moviment estudiantil] va tornar a fer el ridícul. El  2 de març, el règim executà a un militant del MIL, Salvador Puig Antich, mitjançant el garrot vil. Tenia vinti-sis anys. Les últimes paraules que va escriure foren: "¡Salut i anarquia!".

La premsa de la ciutat [Barcelona] seguia a  peu clucs les consignes oficials i titlla a Puig Antich de gàngster sense contacte polític que atracava bancs i que havia matat a un policia en el moment de la seva detenció. I qualificava al seu grup com a banda de foragits. La premsa més procliu al règim el titllà d'anarquista violent. (...) Només el vespertí madrileny "Informaciones" presentà a Puig Antich com un afiliat a un grup subversiu de tendència anarquista que pretenia acabar amb l'explotació capitalista i el sistema que engendrava la repressió. L'esquerra catalana tampoc volgué qualificar-lo com un revolucionari i és mobilitzà tard i sense ganes. 

Cap comitè d'estudiants universitaris de la Universitat Central promogué una jornada de lluita per la mort de Puig Antich**. (...)" (pàg.243)

PD: No puc evitar veure en l'article de David Fernàndez una certa mitificació del cas i la descripció que fa José Ribas, d'aquell temps on les picabaralles entre grupuscles d'esquerra, entre anarquistes i comunistes i així fins l'extenuació, quant res més havia un enemic comú, Franco i el seu règim dictatorial.