Jordània: Amman-(Petita Petra) (II b)

 Hem anat des de el Mont Nebo al castell d'Al-Karak. Per arribar-hi hem tingut que fer el camí cap la carretera 35 fins a Al-Karak (1). Ens hem trobat camps sense cuidar, petits remats d’ovelles, en llocs on la pastura era pràcticament inexistent. Els beduïns son els que pasten aquest remats, entre 5 i 20 ovelles, almenys el que he vist, en tendes de campanya molt precàries. Hem arribar a Al-Karak amb un profunds valls. Hem pujat a dalt del castell per un laberint de carrers, tot fent pujada, amb cotxes mal aparcats, l’autocar ha trigat una bona estona per arribar-hi. Hem passat per un hospital, fins a l’esplanada on hem baixat. 

El castell es del temps de les Croades. El nostre guia Amin, ha parlat del llibre de Amin Maalouf –Las cruzadas vistas por los árabes, LB, Alianza Editorial-.  Com diu el seu autor a la introducció “contar la història de les croades tal i com les van veure, viure i explicar en “l’altre camp”, es a dir, al costat àrab. El seu contingut es basa, quasi exclusivament, en els testimonis dels historiadors i cronistes àrabs de l’època” (pàg.9). 

 

El castell situat a 1000 metres d’alçada, es un turó de pedra, en funcions defensives, hi havia set nivells, encara és pot imaginar els seu tràfec quotidià, amb uns gruixos de pedra que fa que afora la calor sigui sufocant, mentre a dins s’ha està fresc. Hem visitat els passadissos, les muralles els patis exteriors, la calor s’imposava. 

Al finalitzar la visita, l’autocar s’ha vist engolit en el caos del trànsit, baixant per un carrer estret i ple de parades i gent comprant –estem al Ramadà-, i això vol dir que hi havia més activitat de la habitual per aquestes hores (14.30h).  Hem pogut apreciar la gent corrent, en vel amb totes les dones, petites botigues venen quasi de tot el necessari per la vida quotidiana. Hi havia mercat i tothom volia veure i remenar-hi tot. Fruita, espècies, roba –en general molt tronada-, l’autocar ha tingut que anar amb molt de compta, perquè era baixada, i això ha permès contemplar com viu la gent de fora de la gran ciutat d’Amman.

Desprès de sortit de la ciutat de Al-Karak, hem posat camí cap a la Petita Petra, hem circulat per la via 50 i dirigir-nos cap al sud per la via 15 que arriba fins a Áqaba. Un passatge lunar, ens ha acompanyat durant el viatge. Molt a prop de les 15.15h hem parat a un restaurant ple d’altres turistes i allà hem pogut dinar. I si hi havia autocars, però el tòpics que s'ha de menjar be, millor per un altre dia. Bufet lliure, hi havia poca cosa, almenys del que estàs acostumat. Moltes salses, verdures, pollastre. Ací, l’aigua sempre es paga apart, no va inclòs en el preu del menú. 

Hem continuat la ruta, amb el desert a tocar. Finalment, hem fet drecera, i el paisatge ha canviat radicalment, de desert a un paisatge on el color verd s’imposava. Però això ha estat un miratge, però hem tornat a ficar-nos per camins molt estrets per connectar amb una carretera secundaria fins arribar a la “Petita Petra”. Hem baixat per la carretera 35 hi hem pres un desviament que portava cap el Siq Al Barid Temple (Petita Petra).

Hem aparcat el lloc on paren tots els autocars, per poguer entrar al Siq (gorga), en mig d’un paisatge lunar, amb la natura poc amable amb el home, la pedra –calcària- esmicolant-se amb el temps, ha donat al paisatge un disseny surrealista, l’home també ha treballat aquestes pedres. Els edificis desgastats per l’erosió del aigua i el temps, dona al conjunt una sensació inquietant. Sembla que tenia diverses funcions, com ciutat satèl•lit de Petra i com a lloc de descans de les caravanes. Com a lloc turístic, hi havia una tenda per comprar-hi souvenirs i venedors ambulants, nens inclosos.

* Luis Miguel

Desprès hem pres camí cap el hotel Old Village, a Wadi Musa, a uns 14km des de la Petita Petra. L’hotel situat a un turó, l’autocar s’ha tingut que enfilar per arribar-hi. El lloc es molt bonic on les habitacions son cases tots de pedra ocre que connecta amb l’entorn. Nosaltres estàvem a dalt de tot (900). Piscina, jardí, tot molt cuidat en comparació amb l’entorn. Hem sopat com prínceps, tot molt bo i abundós. Què fan amb tant de menjar que sobra? Es evident que dona molta feina a molt a gent, però no queda clar si podem viure dignament.  

* Lola

Estic escrivint això a les 22.24h i demà ens espera una llarga jornada de turista. Un grup a anat a Petra ha veure-la amb llums d’espelmes. Nosaltres no hem anat. El guia Amin, ha sigut molt explícit, no fer cas a nens, nois i venedors, perquè porten dos anys sense turisme!. Bon consell.  Demà ho comprovarem. A les 7.30h estarem en marxa.

Jordània: Amman-(Petita Petra) (II a)

 Amman-Madaba-Mont Nebo (I)

A les 6.30h començava el dia amb una trucada telefònica del hotel perquè no fos cas que t’ha adormissis. Un toc imperatiu: Aixeca’t! I com bons minyons ens hem aixecat. Dutxa, vestir-se i anar a esmorzar. Un esmorzar molt discret, res a veure amb altres hotels. A les 8h el nostre guia per Jordània ens esperava al vestíbul del Hotel Seven Roses. 

Amin, el nostre guia, té una cara amable, de cabells blancs, pentinat cap el darrera, un aspecte de bon jan, quasi sempre amb la seva camisa de feina, amb butxaques per ficar-hi des de un bolígraf fins a unes entrades per entrar a qualsevol monument. Amin va estar a Espanya (Madrid) al inici de la Transició, el seu castellà es força bo, però no sempre es fàcil de seguir. Al no vocalitzar massa clarament, fa que les seves explicacions si son molt llargues costa de seguir-hi.

En el trajecte hem pogut veure les cases, moltes força ben fetes, amb pedra blanca, sòlides, i al costat, els plàstics escampats per els terrenys col•lindants, sense urbanitzar, i en molts lloc, al costat de tendes de campanya fetes amb el que han trobat i petits remats d’ovelles o cabres. Sembla que l’ urbanització escampades per tots els turons, tenen com a tret característic, un disseny dels carrer en vertical, i no horitzontal. Les pujades son dignes de l'Angliru, amb unes pendents surrealistes. Per la autovia que hem passat per sortir d’Amman, hi ha zones residencials, universitats, no té el aspecte caòtic del Cairo. 

Hem anat a Madaba. La visita, malgrat tot, te’l pots estalviar, però com tot està dins d’un paquet fixa no pots escapar d’anar-hi. L’església de St. Georges, té el mapa mosaic més antic què es conserva  de la zona bíblica mapa geogràfic de Palestina-Israel, Jordània, Líban, Sinaí i Egipte(1). 

                             

L’església es petita, atapeïda de imatges molt naïf, i al terra el mosaic. Per algú –com jo- no és fàcil apreciar totes les virtuts d’aquest mosaic, cal un expert, el nostre guia Amin, ja va explicar tot el necessari, però tot així, no resulta fàcil recordar-ho. Amb un espai molt reduït i molta gent, és fa difícil apreciar aquest mosaic. El fet de no tenir perspectiva amb alçada costa de veure tot el conjunt. 

Com vivim en un mon on tot té equivalència econòmica, ja ho deia Marx, cal passar per uns carrers, que casualment, estan plens de tendes per comprar souvenirs. Mentre nosaltres baixaven altres turistes pujaven, eren italians,  han fet el mateix circuit que nosaltres. 

Desprès de Madaba, hem anat a un dels plats forts del dia, el Mont Nebo, Memorial de Moisès. Un lloc, on la Bíblia ens diu que Moisès va poguer contemplar la Terra Promesa, però que Déu, li va negar-hi la entrada. A Deuteronomi (34,1-4)  ho explica. La versemblança d’aquest fet sempre es discutible, la tradició s’ha fet forta, i per això, el Mont Nebo segueix sent un referent simbòlic de les inescrutables intencions de Déu.

Però més enllà del referent simbòlic, hi ha la penjada dels homes, i com s’ha construït al llarg dels segles. Des de els romans –mil•liari romà, dues columnes-, també apareixen restes arqueològics de l’era bizantina (s.VI), especialment, els mosaics, en molt bo estat de conservació. Al cim hi ha una escultura de Giovani Fantoni, la Serp, un avatar de la serp de bronze creada per Moisès en el desert. També hi ha un monument commemoratiu a la visita del Papa Juan Pau II al 2000. El Papa Juan Pau II va plantar una olivera. També hi ha una pedra utilitzada com a porta fortificada al antic poble de Faisaliyah. Hi ha una gran pedra on marca el lloc on estàs.

Malgrat la seva posició estratègica que permet una visió panoràmica, de Terra Santa, tot estava envaït per la pols, que feia que la visibilitat fos nul•la més enllà de molt pocs kilomètres. Si es veia la profunditat de la vall, però no podies veure res. Tot plegat una mica frustrant perquè una vegada que hi ets, no pots veure res. 

Hem anat al nou edifici on si troben les murals i mosaics bizantins de l’època de Justinià I (482-565). En aquell moment, hi havia un acte religiós. Aquest espai, inclou la Capella de Theotokos, el Baptisteri de Diakonikon, Narthex. Els mosaics son molt bonics, hi ha representació de caça, i estructures geomètriques.

La calor començava anotar-se (27º), com som turistes ens han fet anar a una tenda que venien “objectes d’artesania” fetes amb mosaics. Tot una mica dubtós sobre el origen d’aquest objectes. A fora del local, a l’esplanada on els autocars paraven, hi havia una mena d’exposició d’art “conceptual” o “art povera” (art pobre). Almenys ací no enganyaven a ningú. 

Jordània: Barcelona-Amman (I)

 Dia 1

Des de la habitual lloc per agafar l’autocar hem anat al aeroport de Barcelona. El nom del aeroport –Josep Tarradellas- no va ser un homenatge al President a l’exili des de 1939, va ser una imposició d’AENA i per extensió del govern de Madrid. La Generalitat no va poder dir res. Així, que quasi tothom segueix anomenant l’aeroport de Barcelona, tal qual!

Ja m’he ficat en política i encara no ens hem enlairat. Hi havia molta gent (13h). Les persones que porten Plans de Viatge, ja ens esperaven al aeroport. Sempre eficients i amables per gestionar aquesta com altres sortides. Hem anat al mostrador de Royal Jordanian. Anaven lents, perquè només hi ha dos mostradors no és pot anar molt ràpid. Desprès del control de passatges i equipatges. Aquesta vegada no m’he tingut que treure les sabates. El cinturó el portava a la motxilla.

Porta 80, es a dir, força lluny, anaven amb una mica de retard- estaven netegen-, inclús els pilots també netejaven els vidres de la cabina, hi ha fotografia, hem entrat al avió (16h). El vol dura unes 4h 15’, i ha una hora més a Amman.  Durant el trajecte, tenia el seient 17A, tenia a la vista l’ala del avió un 343, atapeït de turistes. Com tens temps de mirar el mòbil, llegir, xerrar amb el veí, jo en mirava el que deia l’ala “DO NOT WALK OUTSIDE THIS AREA” (NO CAMINIS FORA D'AQUESTA ZONA) una estranya manera de dir les coses. Era una invitació a fer el ximplet? Com Royal Jordanian es la companyia oficial, ens han donat una mena de berenar/ sopar, hi havia dos opcions: dolent o dolent (beaf/chiken), però el beaf (carn de vedella o bou) era al estil mexica! Això no t’ho diuen, ho descobreixes quan és massa tard. 

Hem arribat a l’hora a Amman, hi havia algú esperant la nostra arribada, és diu Junior, ens ha rebut i ha tramitat els visats, a l’hora punta (22h) quant tots els turistes arribàvem des de diferents destinacions. S’ha fet esperar una eternitat, teníem les maletes i moltes ganes d’arribar al hotel.

* Luis Miguel

Els del hotel, han preparat un “lunch box” sense ànima, i per suposat sense cap inspiració culinària. L’aire condicionat l’hem tingut que parar, feia massa fred. A casa son les 0:24h.  Demà toca llevar-se a les 6.30h. a les 8h sortirem cap a Petra.