Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris piano. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris piano. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de maig del 2023

Pon un piano en tu vida/ Posa un piano a la teva vida (II)

 



II

Mozart i Beethoven pagaven el lloguer composant variacions senzilles de melodies de opera populars. El compositor vienès Josef Gelinek, una "fàbrica de variacions de piano al por major composta per un sol home", acumulà un patrimoni de 42.000 gulden (110.000 francs) a partir de les vendes de exportació a tota Europa, com és pot llegir en l'obra de Orlando Figes. "Czerny fou encara més laboriós. En 1848, el seu editor en anglès, Robert Coks & Co., publicà una llista de totes les obres impreses d'aquest autor fins aquell moment. De les 798 opus publicats fins al moment, 304 estaven basades en melodies d'unes 87 operes" (pàg.124)

Al darrera d'aquesta activitat febril, si trobava l'augment de propietaris de piano, que és va produir en les primeres dècades del segle XIX. Si el segle XVIII, el piano forte un objecte car. La introducció de millores fetes per fabricants com Sèbastien Érad, de París, y John Broadwood, de Anglaterra, convertir-ho en un objecte "molt més robust, amb major acció de contrapès i amb pedals que permetien augmentar el so, prolongant les notes i assolir uns registres més amplis, el que va permetre a Beethoven escriure  les seves obres de piano madures." (pàg.125)

Cap el 1810 un piano -fabricat a escala industrial- per Broadwood, costava 40 lliures. Tal que indica Figes, "En la novel·la Orgull i prejudici, de Jane Austin (1813), el piano era un element que podia trobar-se no sols en les llars dels terratinents, com lady Catherine de Bourgh, sinó també en la llar de la família Bennet i d'altres cases menors de Longbourn, com la de la família Lucas i  la dels Bingley, encara no en la del menys pròsper tiet  Philips, on els jocs de cartes substituïen a la musica com principal forma d'entreteniment nocturn." (pàg.125)  


dissabte, 13 de maig del 2023

Pon un piano en tu vida/ Posa un piano a la teva vida (I)

 



I

El mundo de la música que hoy denominamos "clásica" no siempre fue clásica. No tenía etiqueta. Nadie podía vivir de la música. Sin embargo, a partir de 1830, se empieza el largo y tortuoso camino hacia lo que hoy conocemos como la música clásica. Uno de los nuevos representantes de la nueva música fue Meyerbeer. Su talento para los negocios superaba su talento musical. En esta época se introdujo la claque. Así el crítico Gautier coincidía al defender que la claque "presta tanto servicio al público como a la administración del teatro. Si bien es cierto que en ocasiones su cometido ha sido proteger la mediocridad, a menudo ha servido para apoyar obras nuevas y arriesgadas, ha influido en un público indeciso y ha silenciado la envidia. Al postergar el fracaso de una pieza que ha exigido una gran inversión, ha evitado la ruina de toda una gran empresa y la desesperación de un centenar de familias. La claque anima actuaciones que sin ella serían aburridas y frías." (pág.122)

[El món de la música que avui anomenem “clàssica” no sempre va ser clàssica. No tenia cap etiqueta. Ningú no podia viure de la música. No obstant això, a partir del 1830, es comença el llarg i tortuós camí cap al que avui coneixem com la música clàssica. Un dels nous representants de la nova música va ser Meyerbeer. El seu talent per als negocis superava el talent musical. En aquesta època es va introduir la claque. Així el crític Gautier coincidia en defensar que la claque "presta tant servei al públic com a l'administració del teatre. Si bé és cert que de vegades la seva comesa ha estat protegir la mediocritat, sovint ha servit per recolzar obres noves i arriscades", influït en un públic indecís i ha silenciat l'enveja, en postergar el fracàs d'una peça que ha exigit una gran inversió, ha evitat la ruïna de tota una gran empresa i la desesperació d'un centenar de famílies. serien avorrides i fredes." (pàg.122)]


Para amplificar la resonancia de una nueva representación, por ejemplo, en la opera, la utilización de los periodistas y críticos se hizo proverbial. Había que generar expectativas. Las representaciones operísticas, debían generar ingresos, pero el verdadero negocio fue la generación de las partituras para el gran público. Las leyes de propiedad intelectual se estaba generalizando especialmente en Francia. Con las partituras, los artistas, recibían unos royalties por cada copia de partitura. La invención de la litografía amplió de manera exponencial la posibilidad de poner al alcance del público las partituras de las obras preferidas por el público. Como dice Orlando Figes "se formó un círculo virtuoso entre la producción de una opera y la reproducción de la música a través de la venta de partituras, y cada uno de los dos lados del negocio sumaba al éxito del otro. Este fue el momento en que la empresa musical se convirtió en parte de la economía capitalista moderna" (pág.124).


[Per amplificar la ressonància d'una nova representació, per exemple, a l'òpera, la utilització dels periodistes i crítics es va fer proverbial. Calia generar expectatives. Les representacions operístiques havien de generar ingressos, però el veritable negoci va ser la generació de les partitures per al gran públic. Les lleis de propietat intel·lectual s'estaven generalitzant especialment a França. Amb les partitures, els artistes, rebien uns royalties per cada còpia de partitura. La invenció de la litografia va ampliar exponencialment la possibilitat de posar a l'abast del públic les partitures de les obres preferides pel públic. Com diu Orlando Figes "es va formar un cercle virtuós entre la producció d'una òpera i la reproducció de la música a través de la venda de partitures, i cadascun dels dos costats del negoci sumava a l'èxit de l'altre. Aquest va ser el moment a que l'empresa musical es va convertir en part de l'economia capitalista moderna” (pàg.124).]