dijous, 2 de març del 2023

Islàndia: Barcelona- Reikiavik-Hella (II)

 Desprès de haver sortit de l’església de Hallgrímur al costat del monument a  Leif Eriksson- colonitzador de Groenlàndia i Vineland (Amèrica del Norte)-, fill d’ Erik el Roig, regal dels EE.UU. No era fàcil fer fotografies amb la llum que hi havia, a més havia contrallum. Feia fred i vent, una combinació desagradable, però estem en ruta! Resulta difícil fer fotografia quant la llum no acompanya, i una pila de turistes és fiquen per tots els anglès possibles per fer-se selfies o fotografies amb el mòbil. Començo a pensar que amb la màquina que tinc,  el mòbil acaba fent unes fotografies més que raonables.






Hem fet baixada per el carrer en el que és veu l’església i el seu campanar monumental i les seves formes copiades del basalt, i al costat amb Leif Eriksson, vol vigilar les nostres passes, potser deu pensar que encara ens perdrem. Ells, els víkings, devien ser una mena de turistes que volien apropiar-s’ho tot de tothom, sense pagar, és clar, una mena de turisme depredador, brutal i primitiu.

Hem arriba a un edifici on que feia de presó per aquells que no pagaven els seus impostos, els retenien uns dies, segons el import. Per la  Bankastræti, arribes a l’Avinguda Lækjargata, allà és troba la residència del Primer Ministre, un edifici gens aparatós, de dues plantes, de color blanc crema, amb moltes finestres per aprofitat la llum sempre minse d’aquest lloc. Al costat dues estàtues, la de Hannes Hafstein (Primer Ministre, anomenat per el govern danés al 1904). L’altre estàtua és  de Christian IX  Rei de Dinamarca. La perspectiva dona lloc a una imatge irònica on el Rei toca el cul del Primer Ministre. Actualment, la Primera Ministra és diu Katrín Jakobsdóttir.






Hem anat al altra costat de l’avinguda per anar a pel carrer Austurstræti en direcció al restaurant escollit per anar a dinar. És diu Apotek, el nom evoca el seu origen, va ser la primera farmàcia de Reykjavík. Ara és dedica a la restauració. Un local elegant i informal, amb la cuina a la vista de tothom. Nosaltres teníem el menú tancant. Un peix amb salsa amb toc de llimona que estava molt bo i postra, també molt bo. Tot plegat un respir per seguir la nostra ruta turística. De beguda, aigua de la aixeta, molt bona.




Hem sortit fora del local, i un vent encara  més esmolat ens ha saludat amb ganes, nosaltres ens hem ficat en una llibreria arrecerats d’aquest vent burleta. Hem comprat un parell de punts de llibre. Sortir al carrer i anar a l’edifici del Parlament (Alþingishúsið), el llac on està ple d’ànecs, tot mig congelat i les meves mans mig congelades. Desprès hem anat a buscar un dels edificis emblemàtics de la capital, és diu Harpa, un edifici ultramodern que va tenir molts entrebancs en la seva construcció, crisis del 2008 inclosa. 




A la pàgina web de Harpa, explica el significat del seu nom: “El nom de la Sala de Concerts i Centre de Conferències Harpa es va fer públic l'11 de desembre de 2009. "Harpa" va ser el nom guanyador de les 4.156 propostes presentades per 1.200 ciutadans. El repte era trobar un nom que fos islandès, però també que es pogués articular fàcilment en la majoria de les llengües. La paraula Harpa té més d'un significat. És una paraula islandesa antiga que fa referència a una època de l'any a principis de primavera i, de fet, és un mes de l'antic calendari nòrdic. Harpa també és el nom islandès del bell instrument de corda, l'arpa, una referència a les activitats musicals de la nostra impressionant sala de concerts. “ 






Harpa, és la seu de Orquestra Simfònica d'Islàndia, L'òpera islandesa, Reykjavik Big Band i Maximus Músíkús.




Un edifici que ens ha permès guarir-nos d’un vent gèlid i molt poc amable. Hi ha espais d’exposició i auditori. Tot enorme, no hem pogut entrar a les sales, hi havia activitats. Funcionalitat i disseny amb estructura geomètriques d’uns vitralls en forma de cel•les formant un conjunt compacte i a la vegada aeri. Crida l’atenció, el fet que els abrics estiguin fora del auditori, al vestíbul. Sembla que allà no tinguin massa porquè algú volguí el que no es seu. Dona enveja veure aquest comportament cívic.










Hem comprat un parell de postals. A la sortida el fred i el vent ens ha despertat de què ja no érem dins del edifici Harpa. Malgrat estar força a prop l’escultura Viatger del Sol que simbolitza una nau vikinga, hem tingut que anar amb l’autocar. El fred i el vent i els altres turistes que també volen immortalitzar-se amb la selfie de torn, feien difícil fer una fotografia on el monument, fos el objectiu. Davant teníem la illa  Engey. Hi havia vistes amb un món ple de gel i neu.







Hem tornat a l’autocar i ara anàvem en direcció a Hella, on ens espera l’hotel Stracta. Hem arribat a les 19:00. El sopar era a les 20h, però nosaltres quant hem arribat, tothom estava a taula. El bufet no quedava res, hem tingut que esperar-nos per què omplissin de menjar. Hem tingut que asseure’s fora del lloc reservat, perquè alguns companys no li anava be el lloc que quedava, i tampoc ningú li anava be, llevar-se del lloc per deixar espai. Tot una mica desafortunat.  A més, estàvem cansats desprès de tantes hores en “mode turista”.



 A l’habitació hem pogut veure un capítol d’una sèrie que veiem. He començat a escriure el diari, però estàvem esgotats i hem apagat la llum a les 21:45! Uf.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada