divendres, 21 d’octubre del 2022

Croàcia: Opatija-Pula-Rovinj-Opatija (3.2)

 Per arribar-hi hem anat per la carretera que passa per Bale, Rovisij, Selo i Rovinj (Rovigna), un lloc molt pintoresc i bonic. Al cost del mar, dona un aire encantador, lluminós com si la vida volgués arrelar-se en aquestes pedres què han vist passar de tot. Destaca des de lluny el campanar de l’església de Santa Eufemia. Hem anat a dinar al Restaurant Brancin da Nino. Un lloc típic tant per turistes com la gent de Rovinj. A tota aquesta àrea de Istria parlen italià i croat. Tots hem pogut dinar a la terrassa, el dia era ideal. He dinat de menú, hi havia llobarro, molt bo i una amanida. Simple i sense complicacions. Una copa de vi de la casa. El lloc escollit a anat de la ma de la nostre guia, Rosa Maria.















Desprès de dinar, un altra guia local, ens ha acompanyat per els carrers del poble, explicant la seva història. El seu nom, Romina. Hem fet broma, perquè algú volia saber on s’havia ficat Albano. És evident que aquesta broma, per entendre-la cal tenir una certa edat. Cal dir que el poble s’ha convertit, en un altre decorat de cartó pedra. El monocultiu del turisme ho acaba arrasant tot, perquè moltes cases antigues, son reconvertides en apartaments turístics, generen una espiral de preus què fa que molta gent no pugui pagar els preus de la vivenda. No cal anar a Rovinj para saber-ho. Carrers estrets que fan pujada cap l’església, llocs que encara tenen encant, son colonitzades per tendes de souvenirs per a turistes. Bona part de les peces dels souvenirs s’han produït a la Xina. 











Hem anat pujant poc a poc fins l’església de Santa Eufèmia de Calcedònia, en concret, Basílica. L’església com a tal no té cap interès arquitectònic, llevat del campanar d’estil venecià. Dins de l’església hi ha un sarcòfag amb algunes relíquies de la santa, o almenys es el que diuen, malgrat els robatoris que ha patit al llarg de la seva història. Les vistes des de on està l'església son espectaculars. Molt a prop de Rovinhj, si troba el canal de Lim. Hem anat baixant, lentament, veient el mar i l’illa Katarina. Hem dit adéu a la nostre guia Romina que tenia una veu, poc engrescadora, més aviat monòtona i metàl·lica que feia poc atractiu escoltar-la. El lloc per dir-li adéu era al costat d’un mercat de productes per menjar de proximitat –ara és diu així-.



A les 18h sortíem cap a Opatija per autopista. A les 19:15h arribàvem al hotel. A les 20h sopar, poc engrescador. Diria que compleix el seu paper alimentari, però poca cosa més. Alguns companys, han sortit a donar un tom, per el passeig marítim. Deuen tenir un raconet on amagar les piles duracel, perquè sinó, ja en diran, desprès de tot el dia de brega. Demà ens espera el Parc Nacional Plitvice.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada