dijous, 20 d’octubre del 2022

Croàcia: OPatija-Pula-Rovinj-Opatija (3.1)

  Dia 3

Opatija-Pula-Rovinj-Opatija


La sortida era a les 8.45h. Llevar-nos, dutxa i esmorzar. El cafè era bo. L’ autocar ha sortit, i un minut desprès, la sorpresa ha recorregut el autocar. HI faltaven dos companys! L’autocar  ha tingut que recorre uns 100mts per poder fer el gir cap el hotel. Allà estaven amb cares de circumstàncies. 




Una habitació amb vistes


Hem anat a buscar l’autovia A8, hem passat el túnel de Uċka, hem passat per Lupoglav, Paxin, Kanfanar, desviament per la A9 per arribar a Pula. 







Pula és una ciutat costanera molt fotogènica, especialment per el seu monument estrella l’Amfiteatre. Sembla que allà els gladiadors lluitaven amb diferents tipus de besties. Malauradament  per Pula, l’UNESCO encara no la declarat Patrimoni de la Humanitat, ni res, perquè sembla que no arriba els estàndards oficials, per culpa de Mussolini i les seves reformes. Malgrat el que digui l’UNESCO, l’Amfiteatre és espectacular i impressionant, al costat del mar, i construït amb la pendent d’una colina, el monument s’alça majestuós i elegant. Per el recorregut de Pula hem seguit les explicacions d’una guia local, la Tamara, què ha explicar un món de dades sobre Pula i les seves transformacions al llarg dels segles. Per exemple, bona part del amfiteatre, les seves pedres varen ser transportades a Venècia per fer-hi construccions. Venècia i el seu imperialisme, utilitzava aquestes terres purament com zona extractives.




Hem entrar dins de les galeries del Amfiteatre, hi ha un museu, molts diagrames i poques peces  arqueològiques, que son al museu. Hi ha un bon grapat d’àmfores de totes mides i un mapa singular, Taula de Peutinger, una mena de mapa, hi ha polèmica sobre si s’ha de dir mapa, però en tot cas, el que és veu és una –fotocopia- del original. Desprès de sortir del amfiteatre, ple de turistes, hem passejat per els seu carrers en un matí assolellat i amb una temperatura ideal per donar un volt per els seus carrers, plens de gent. 




*Nuria


Hem passejat per el què queda de les antigues muralles  i les seves portes d’entrada de les dotze que hi va haver, en queden dues. El temps i la urbanització ha anat arraconant els vestigis del passat. Al costat un petit jardí amb el bust de Matko Laginja, líder polític de fins del segle XIX i començament del XX. Va ser advocat a Pula durant quinze anys. 






Hi ha el  que sembla un antic monument funerari, fora de les muralles. Avui queda un octàgon d’aquell monument, al costat d’una construcció de vivenda de l’època de socialisme de Tito, edificis sense esmà ni glamur. Al costat s’hi troba la La Dvojna vrata ( Porta Gemina o Besones ) és una porta de la ciutat romana situada a Pula , Croàcia . Va ser construït a finals del segle II. La Porta gemina és una porta de doble arc. Era una de les deu portes de la ciutat de Pula, situada al costat nord de la capital. Les Portes Bessones també contenen la placa amb el nom de Lucius Menacius Priscus, regidor i senador, que va finançar personalment la construcció d'una de les xarxes de subministrament d'aigua de la ciutat. La placa no era originàriament la part del monument. Es va trobar al costat. Hem resseguit les muralles i hem arribat a la Porta d'Hèrcules, la Porta d'Hèrcules (7), amb una talla del mític heroi a dalt de l'arc molt deteriorada. Encara que el més destacat és la inscripció que, encara que deteriorada, conté els noms dels funcionaris (Lucius Calpurnius Piso i Gaius Cassius Longinus), als quals el senat de Roma els havia encarregat la missió de crear una colònia a Pula, per cosa que es pot datar l'any de fundació de la ciutat entre el 47 i el 44 a.C. Aquest és el monument romà més antic de la ciutat.





Caminant per els carrers de Pula, hem anat per una passeig ple d’arbres amb terrasses al carrer i molta gent gaudint del aperitiu. Era com estar a casa. Semblava diumenge, però era dilluns! Aquesta illa d’arbres s’hi troba el bust de Mate Parlov, campió olímpic de boxa a Munich-72. Al final d’aquesta illa s’hi troba l’altra monument romà, l’Arc del Sergis. Hi havia una pila de turistes fent fotografies per immortalitzar el moment. Què aquest Arc romà pogués ser construït per particulars,  Salvia Postumia, segle I a.C. demostra la importància d’aquesta família a la Pula romana. Al costat del monument hi ha una escultura del escriptor James Joyce, recordant el seva estada a Pula com a professor d’angles i acompanyat de la seva companya Nora. (1904-1905). 










Hem caminar per la ul Sergijevaca, ple de edificis restaurats, per posar-hi tendes per els turistes. En general les botigues son horroroses, sense cap gràcia, què fa que les edificacions seguin una mena d’escenaris de cartó pedra per els turistes.









Hem arribat a la plaça on s’hi troba l’Ajuntament, antic edifici renaixentista i al seu costat el Temple d’August (2 a.C i el 14). Una plaça molt bonica, ple de restaurants i per descomptat, turistes.     Hem fet les fotografies de grup reglamentaries. Ací,   la nostre guia particular de Pula, la Tamara s’ha acomiadat. Desprès hem   anat a buscar l’autocar per anar a dinar a Rovinj.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada