La mort d'Antonio Escohotado, demostra una vegada més, què la mort sempre guanya, malgrat el intent de treure'l a del nostre horitzó. La seva gran obra, la va escriure el any 1989, Historia de las drogas , editada per LB, Alianza. Un llibre que volia ser un punt de referència amb les discussions interminables sobre la seva legalització i tota la hipocresia del món envers un món que anava més enllà de una qüestió d'ordre públic.
El primer volum, LB 1384, feia un repàs històric des de què el home comença amb el seu comerç amb la natura. Les plantes que l'envolten tenen propietats que els homes de totes les parts del món aniran descobrint i utilitzant. Fa una antropologia de les drogues, per anar desprès a fer un tom a través del concepte de Ebrietat. Explora les religions i com tracten l'ebrietat. Finalitza aquest primer volum, a una aproximació a la modernitat i l'aparició de noves possibilitats per sentir l'ebrietat: ja sigui amb el cafè, l'opi, el tàbac.
El segon volum, LB 1393, feia un recorregut des de l'estat teocràtic al benestar: "El interregne liberal". Va fent un repàs meticulós sobre diferents substàncies que van apareixen. Hi ha un moment, en què les substàncies no son percebudes de manera negativa, però lentament, comença una contrarevolució contra la utilització d'aquestes substàncies. Això, ho explica en claredat, a la "secció IV La Cruzada en su génesis" (pág.223). A real d'aquesta Creuada, encapçalada per EEUU, el focus comença a recaure amb el consumidor. Aquest és transformat en toxicòman, un esser ambivalent, a mig camí d'esser un viciós i un malalt. Així, Benjamin Rush, representant per Pennsilvanià a la Declaració de independència dels EEUU, y fundador de la psiquiatria, podrà dir el següent:
"En lo sucesivo será asunto del médico salvar a la humanidad del vicio tanto como hasta ahora lo fue del sacerdote. Concibamos a los seres humanos como pacientes en un hospital; cuanto más se resistan a nuesttros esfuerzos por servilos más necesitarán nuestros servicios" (pág.119) A partir de la Conferència de La Haya (1912), s'establirà una distinció fonamental: "us mèdic i legitim" i en el seu article 20, establirà la següent norma: "Las Potencias contratantes examirán la posibilidad de dictar leyes o reglamentos que castiguen la posesión ilegal de opio en bruto, opio preparado, morfina, cocaína y sus sales" (pàg.251). Legal i il·legal conformarà una constant, molt subtil, en les legislacions nacionals i internacionals.
Un punt d'inflexió al enduriment de les penes per possesió ilegal va ser la Llei Boggs (1951). Aquesta llei, imposava penes de presó automàtiques de dos anys -consum o tinença-. Des de les hores, totes les lleis han anat per imposar penes més severes. Hi haurà una col·lusió d'interessos entre les industries farmacèutiques i els Estats.
El tercer volum, LB 1404, fa una panoràmica de les lleis repressives, tant els EEUU com a la resta del món. Al capítul XXXII. El retorno de lo reprimido (pàg.159),fa un anàlisi i un paral·lelisme entre el què va succeir amb la Llei seca i la heroïna. L'historia és repeteix, però els perdedors seran les classes populars. Avui, sabem que les tres quartes parts de reclusos a les presons, hi són per les drogues.
El propi autor deixa la següent reflexió al final del seu llibre: "(...) Podemos preguntarnos entonces qué sucumbirá antes: la fe en el infierno o la ecuación droga-infierno. Pero la historia sugiere con abundantes ejemplos cuánto más probable es lo segundo (...). La cruzada contra la brujería no acabó con decretos, sino entre susurros. Un día aparecieron seres más amenazadores aún para la "integración" social, y el cortejo del Sabbat desapareció por las verdas de remotas montañas. "(pág.394). Remacha su trabajo con estas palabras de Adriano-Yourcenar*: " Toda ley demasiado transgredida es mala; corresponde al legislador abrogarla o cambiarla, a fin de que el desprecio en que ha caído esa ordenanza insensata no se extiende a leyes más justas. Me propuse la prudente eliminación de leyes superfluas y la firme promulgación de un pequño cuerpo de decisiones prudentes. Parecía llegado el momento de reevaluar todas las antiguas prescripciones, en interés de la humanidad" (pág.396).
La frase se deuria aplicar al àmbit de les drogues. Hi ha unes inèrcies molt grans, unes institucions que viuen d'aquest fenomen, però no estem en cap cas a prop de solucionar el problema. S'han gastat ingents quantitats de diners i recursos de tot tipus per lluitar-hi. Sempre en el mateix resultat. Sempre hi haurà gent disposada a provar-ho tot, inclòs les drogues (il·legals). Sortir d'aquest cercle viciós, va ser l'intent d'Escohotado amb el seu llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada