He estat escrivint des de l’inici d’aquesta massacre el 7 de novembre fins ara. L’escalada de terror imposada per Israel és de tal atrocitat que m’he quedat sense paraules. Un territori ocupat, la Franja de Gaza, sent reduïda a cendra, davant la impassibilitat de la Comunitat Internacional, tots amb el mantra de que Israel te que defensar-se. Però el cert, és que desprès de 17.000 morts, dels quals 6000 son infants, no hi ha possibilitat de seguir mantenint aquesta mentida cínica i obscena. Una nació sense estat que està sent portada al abisme per Israel, i el seu govern extremista nacional-religiós, que vol que els palestins s’han vagin per sempre del que ells consideren la seva terra (bíblica). Matar dones i nens sembla l’última moda en les tàctiques de guerra. Potser en un futur no massa llunyà, l’únic que quedi de nosaltres seran les bombes intel•ligents, serà el nostre llegat els arqueòlegs del futur. Amb sort podran trobar una Declaració Universal dels Drets Humans, mig ensorrada sobre tones de runes i oblit.
