Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MNAC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MNAC. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de setembre del 2023

Remuntant el riu Llobregat: Cal Rosal a Pedret (i II)

 



Sant Quirze de Pedret




"Sant Quirze de Pedret és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional, tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat.

És una església de tres naus (bé que la de migdia fou parcialment suprimida el segle XII), capçades a llevant per tres absis, el central de planta trapezoïdal i els laterals de planta de ferradura. La nau central era coberta originàriament amb una encavallada de fusta, que fou substituïda a finals del segle xii o principis del XIII per una volta apuntada sobre arcs formers.(...) Les naus laterals es comuniquen mitjançant dues obertures d'arc de ferradura a cada un dels murs de la nau central. Però només les del mur de tramuntana són originals. De les de migdia, una fou convertida en portal d'accés al segle XII-XIII, i l'altra és una còpia feta en la darrera restauració. La porta és doncs al mur de migdia de la nau central. És formada per dos arcs de mig punt en degradació, amb una arquivolta exterior, i una columna amb el capitell molt malmès a cada banda. La construcció de la porta en època romànica comportà l'enderroc d'una part de la nau de migdia. El campanar d'espadanya del segle XVII que s'alçava al mur de ponent va ser eliminat en la intervenció de l'any 1995.[1]

A l'interior s'han reproduït les pintures murals els originals de les quals es conserven a diferents museus -Solsona i MNAC-.[1]

Els orígens de Sant Quirze de Pedret són molt poc documentats. El lloc de Pedret és esmentat l'any 983 entre les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, però de l'església, no se'n té referència fins al 1167, tot i que és evidentment anterior."[1]

Actualment hom s'inclina a pensar que l'església correspon únicament a dues etapes constructives: l'obra preromànica del segle X (fruit d'una sola campanya i d'un únic projecte, contra allò que s'ha dit a vegades), i les modificacions romàniques de finals de segle XII. En els anys 1960-62 l'església fou restaurada per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. Aquesta restauració introduí alguns elements de confusió en la lectura arquitectònica de l'edifici que dificulten encara més la comprensió de la seva complexa cronologia.[1]




Absis nord




Absis sud







MNAC [2]




Seguint les indicacions d'Albert López Mullor* [3] indiquen de manera molt sintètica la història de la necròpolis de Sant Quirze de Pedret. 

"El concili Bracarense de l’any 561 va prohibir taxativament enterrar els fidels a l’interior dels temples, encara que aquesta pràctica va continuar durant alguns anys, sobretot si es tractava de personalitats religioses o civils. En tot cas, l’arqueologia palesa que, almenys des del segle VII, els llocs de culte estan freqüentment envoltats d’enterraments. (...)  El cas de la necròpolis de l’església de Sant Quirze de Pedret és un exemple, entre molts, d’aquesta darrera tradició, tot i que aporta alguna novetat, com és la presència d’un mur que delimitava el recinte funerari ja des del segle X, quan se suposa que els límits físics de les sagreres no es van establir fins al segle XI (Martí 1988)."

Trobar restes implica tasques de excavacions i l'estudi de tot allò que apareix a les tombes. Des de "Gómez Moreno (1919, 59) afirmava que l’església carece de historia, asseveració una mica radical però que no deixa de resultar significativa en indicar que està gairebé absent de la documentació escrita altmedieval." Passant per Pallàs (1962,63,64) "que la feia visigòtica". altres com Sitjes (1977,118) "el va situar al segle IX". Junyent (1983, 142) "que podia ser d'un moment inicial al segle X". Així les coses, sembla que entre les hipòtesis que s’havien proposat en el passat la més assenyada era la de Junyent, que també s’adiu amb el que es va descobrir en un altre paral·lel il·lustratiu, com és l’església de Sant Miquel de Sornià (Ponsich 1948, 1983)."


"A la segona fase d’ús del cementiri correspon un bon nombre de tombes situades a l’oest i al sud oest de l’església. La dispersió dels enterraments dins la necròpolis de Pedret no podia ser ortodoxa perquè resultava difícil d’enterrar en sagrat al voltant del seu perímetre, atès que la roca aflorava arreu. D’altra banda, hi ha una cita textual que al·ludeix una església en el lloc de Pedret, però sense esmentar ne l’advocació. Figura a l’acta de consagració del temple parroquial de Sant Miquel bastit dins el recinte del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada del 984, un any després de la consagració de la basílica abacial: “El levita Franc li va donar el seu alou franc, és a dir, cases, casals, graners, hortals, horts, terres i vinyes, cultivades o sense cultivar, boscos, garrigues, prats, pastures, viaductes i aqüeductes, amb l’església de Sant (...), que està en el comtat del Berguedà, en la muntanya de Pedret, en el lloc anomenat Nesplosa” (Sallès 1985). Per tant, la primera dada sembla útil, encara que revestida de la lògica imprecisió que implica l’estudi d’un estil conegut parcialment i d’una iconografia mancada de repertoris extensos. La segona, proporcionada per les fonts és força minsa; no s’hi esmenta l’advocació de l’església però, en tot cas, s’hi diu que ja existia l’any 984."[3]


[4]