Jordània: Wadi Rum- Àqaba- Amman (V)

Hem anat a Àqaba, però tot plegat era prescindible. Hem anat a Àqaba, però paradoxalment, no l’hem vist. No sé com és la ciutat portuària d’Àqaba.

Des de Wadi Rum llevar-se, m’he donat una última volta, he fet algunes fotografies, he pujar les escales de la duna, bones vistes i he baixat per la duna, hi havia qui a anat a veure la sortida del sol. 

A l’hora del esmorzar no hi havia masses opcions. Ous durs, iogurt i per el cafè, aigua calenta i nescafé.  Ens han vingut a buscar amb els tot terrenys fins al autocar, estava a 10’ per camins de sorra. Al lloc on estava l’autocar era una plana extensa molt gran i a prop un poble. De Wadi Rum hem anat per Wadi Rum Rd per connectar amb Rashidiyan i agafar la via 15, Desert Hwy, fins el desviament cap la via 80 que porta a Àqaba. La carretera principal cap el Mar Roig, es un paisatge ple de pedres i sorra. El recorregut ha estat a prop d’una hora.

La ciutat d’Àqaba es una mena de port franc, i és la sortida a la mar de Jordània, tota mena de mercaderies arriba a aquest port. Molt a prop es troba la ciutat israeliana d’Eliat. Estem davant de la cinquena ciutat de Jordània. Hem vorejat la ciutat, però nosaltres ens hem desviat cap al port i hem anat a un complex turístic -Berenice- per l’activitat, banyar-se al Mar Roig.

Hem anat a un vaixell turístic per admirar corall, però el mirador del vaixell tenia un vidre verd que no deixava veure res de corall. En va donar la sensació que el corall no estava en el seu millor moment. A més el vaixell estava a uns 50-100 metres de la platja. 

Desprès de “veure” el corall, hem pujat a dalt per veure la mar, ha vistes a Egipte e Israel i més enllà on podem veure Aràbia Saudí, país que considera a tots els no musulmans, infidels. Alguns dels companys de viatge s’han llançat al aigua  -molt freda-, hi havia corrent marina i s’han tingut que agafar a una corda llançada per el vaixell, per assegurar els nedadors. No crec que hagin gaudit massa de les meravelles submarines. Mentre els aquàtics es remullaven de valent, la resta, hem pres la gresca des de la coberta. Molts teníem la idea  de banyar-se a la platja, però finalment, no ha estat així. El vaixell a tornar al complex hoteler, i hem dinat a les 12.15h. Un bufet força bo. Feia molta calor, al costat de la piscina. A l’hora (13.30h) hem pujat al autocar per anar a Amman. El contrast entre estar al desert i veure desprès la mar ha estat interessant, però no haver estat a la ciutat, en sembla poca cosa.

El viatge d’Àqaba fins a Amman dura unes 4h. Hem anat per l’autovia 15, desert, sorra i pedra durant una bona part del recorregut. Hem passat per Ma’an, Al-Husinya, Hasa, Al-Qatrana, Dab’a, hem passat molt a prop del aeroport Reina Alia. En tot el trajecte hem patit les sotragades a la carretera per minorar la velocitat (100-110 km). Tota la mercaderia que surt d’Àqaba passa per aquest via per anar a Amman. 

Un lloc inhòspit per viure. Quant estàvem a uns 30km el paisatge canvia radicalment. De desert buit a ciutats amb el verd dels arbres, habitatges i urbanitzacions de tota mena. El remats d’ovelles aprofiten qualsevol espai per menjar herba. 

Per la autovia es poden veure cotxes nous, però també molts cotxes atrotinats, he vist molts garatges plens de recanvis catastròfics, en baixos deixats de la mà d’Alà. Falta sentit de neteja, de pulcritud. Ara estic al hotel Seven Roses, estem esperant anar a sopar. Sopar discret i l’aigua a part com a tota reu. Al hotel no hi ha dones, tots son homes. No son molt diligents, això cal aprendre-ho, fan un viatge per cada ampolla d’aigua! Desprès del sopar alguns companys han anat al soc. He acabat d’escriure això. Demà a les 8h anem a Jerash (Gerasa), serà un dia de romans. S’anuncia 36º a l’ombra?

Jordània: Petra-Wadi Rum (IV)

 Un dia estranys! Sortir de Petra, desprès d’un esmorzar de prínceps, amb macedònia inclosa. Desprès d’una estona d’espera, encara no sé del cert el perquè, hem sortir cap el desert. Hem agafat la Kings Hwy (35), des de Wadi Musa (Petra), hem passat per petites poblacions com At-Tayben, Rajif, fins a connectar amb la carretera 47 fins Rashidiyan on fas el desviament cap a Wadi Rum. 

Al inici del camí, hem vist la falla geològica que fa aflorar una immensa depressió. Llàstima que el dia no acompanyava, pols en suspensió feia que l’horitzó no es veies amb nitidesa. Camps, solitaris, un terreny poc amable, de colors terrosos i tota un gran varietat de tonalitats ocres omplien el paisatge. Petits remats d’ovelles escampades per aquestes terres desèrtiques, i els seu cuidadors donaven fe de la dificultat de viure en aquest paratges. Aquesta carretera te el seu origen en els romans i des de llavors utilitzada per tots els conqueridors d’aquestes terres tan poc amables. 

Desert, carretera en mal estat i finalment, Wadi Rum, àrea immensa on els turistes, segons capacitat econòmica, poden allotjar-se en campaments molt ben equipats. Hem anat al Visitor Center on teníem una activitat que consistia en anar amb tot-terrenys durant una mica més d’una hora per el desert. Hem voltat per el desert fins arribar a un lloc, altres tot-terrenys també havien anat, una muntanya de sorra –duna- on des de a dalt podies veure el paisatge. Una visió de 360º permetia contemplar el desert. He fet fotografies, he baixat, la sorra fina fa difícil els teus moviments. 

Desprès de cremar benzina pel desert, ens han parat amb un xiringuito per prendre te i la possibilitat de comprar més souvernirs. Al costat del xiringuito hi havia una mena de monument dedicat a Lawrence de Aràbia, molt dubtós. Sembla les escultures de sorra que es poden veure a les platges.

El nostre habitat particular estava arrecerat per muntanyes de pedra pòmex (o pedra surera) i sorra. Hem dinat, discretament, hem anat a les nostres tendes , quatre parets de lona ben gruixudes, amb aire a condicionat, quart de bany amb dutxa, tres lluïts, petits i una calor impossible de resistir. Hem sortit d’allà ràpidament perquè no és podia estar-hi. Hem tancat el lavabo i posat l’ aire a condicionat en marxa, almenys afora s’estava molt millor. Hi havia una activitat a la tarda, qualsevol es quedava dins de la tenda-forn. A les 16h teníem passeig per el desert amb tot terrenys. Hem anat a l’habitació, per comprovar com anava l’aire a condicionat, havia fet el miracle de baixar una mica la temperatura del forn. 

A les 16h hem agafat els tot terrenys per fer un volta de 3h per el desert i poguer veure la posta de sol. Un caprici de turista. Com estem en un entorn global, també a la mateixa hora molts tot terrenys feien la mateixa activitat, l’altra alternativa era pujar a un dromedari durant una hora per veure també la posta del sol. Cal dir que passejar per el desert té el seu encant. Un paisatge que a la pel•lícula Lawrence de Aràbia podies veure, nosaltres hi estàvem una sorra de color rosa, una llum ideal per fer fotografia molts turistes fent el mateix recorregut. Velocitat, pols, paisatge marcià, què més vols? A cada parada hi havia els altres turistes. Unes parades eren més interessants que d’altres. Hem parat al Pont de roca Umm Fruth (FC9X+GM4), on l’erosió, el temps i el aigua ha creat capricis geològics que els inconscients aprofitaven per passejar-se per un pont de pedra a uns 6 0 7mts. Tots italians!

Abans havíem parat en unes roques, on altres turistes s’han filaven perillosament i on hem fet les millors fotografies, gràcies a una llum molt nítida i un paisatge espectacular, de sorra rosa i molt fina al tacte.

Hem donat una volta enorme per Wadi Rum, un espai gegantí. On muntanyes que es desfan creen formes de tota. Malgrat està al desert, el terreny és per els turistes. Com tot està calculat, a l’hora hem arribat per veure la posta de sol, no era a l’horitzó, sinó que el sol es posava per sota d’uns turons. Les fotografies han sortit espectaculars, el lloc, les ganes de sentir-se viu, desprès de la que està caient, feia que el moment fos per gaudir. És difícil oblidar el lloc i el moment i les sensacions de veure la natura. Curiosament, on estàvem era a dos cents metres del nostra campament!

Hem arribat al nostre campament Rahayeb Camp a les 19.15h i a les 19.30h han de treure d’un forn ficat al terra xai i pollastre. Al cap de 10’ han tret del forn amb cerimònia inclosa. Hem sopat be, el xai estava molt bon! El xai havia estat quatre hores ficat a aquest forn de terra. L’aigua com sempre, s’ha de pagar apart. Arròs, verdures i de postra un bocí de pastís típic àrab, està molt dolç.

Hem intentat pujar les escales que hi ha sobre una duna, per veure  els estels, però hi havia massa llum. El grup també ha anat a veure estels. Si el que volien era passar desapercebuts, no ho han aconseguit. Ara son les 22:49h, una dia molt llarg ple de vivències i sensacions, ara això diuen experiències a l’abast dels turistes. Demà anem a Àqaba i nit a Amman.

Jordània: Petra (III c)

 A la plaça del Tresor, hi havia massa gent, molts italians, espanyols i catalans, també hi havia anglesos, una munió de turistes. Al cap d’una estona el guia Amin ha tornat a explicar, però no l’he seguit. 

* Albert

Hem anat com tothom al “Carrer de les Façanes”, construccions que avui semblen des ubicades i perdudes en el temps. En un xiringuito hem pres un suc de magrana, estava bo, feia calor. 

He fet fotografies al Teatre , força malmès per culpa dels terratrèmols. Hem passat  a la distància per les Tombes reials. Hem seguit per el carrer de les columnates romanes, també elles han patit el pas del temps i els terratrèmols. 

Columnes romanes

Gran Temple, he pujar a dalt d’unes escales, una dona de edat imprecisa, però força gran, esperava per vendre uns souvenirs paupèrrims, a més utilitzava paraules en anglès   per vendre-ho. Per alguna raó que s’ha m’escapa el grup ha estat hipnotitzada per un grup de “nabateus” fent el ximplet. 

En el mentre estant, jo anava fent fotografies trepitjant la calçada romana,  i encaminar-me a Qasr al-Bint (El castillo de la Hija del Faraón) del segle I d.C. Estava dedicat a Duixara (Dushara) , el principal déu dels los nabateus , espòs d’ Atargatis , la deessa de la fertilitat a la que s’ adorava en el Temple dels Lleons alats . En ells s’adorà en època romana possiblement a Apol•lo y Artemisa . I en època bizantina es convertirien en esglésies.

Qasr al-Bint, te la particularitat que en la seva construcció és va fer servir fustes entre les pedres per amortir els terratrèmols. Això ho sé per National Geogràfic.  Hem parat a dinar a un restaurant . Un grup ha volgut pujar al Monestir, ens esperava 850 esglaons. En el camí hi ha el Triclini del Lleó i finalment, Ad-Deir.

 

Purgant el karma

* Luis Miguel

El premi gros de Petra. Una explanada gran, sense gaires turistes, una mica més enllà el mirador ple de gent. L’hora era poc adequada per fer una visita amb tranquil•litat (14.30h). Un edifici estilitzat, sense floritures com Al-Khazna, que no està encastat como si ho està el seu homònim. La pujada per arribar-hi es llarga, amb esglaons de tota mena, a cada revolt del camí les inevitables paradetes per els turistes per comprar alguna cosa. Hi ha  també per prendre alguna cosa, ja molt a prop d’Ad Deir.

He baixat de presa. La gent seguia pujant i també baixant. He arribat al restaurant on hi havia la resta del grup. Al cap d’una estona han arribar la resta dels que hem pujat al Monestir (Ad Deir). 

La tornada s’ha fet feixuga, per la calor, i el cansament. Hem tornat a mirar els edificis de les Tombes, i ja sabíem que no aniríem, a revolt del Carrer de les Façanes l’ombra ens esperava. 

Hem pogut anar amb una mica més de calma. L’autocar ens esperava a les 17h.   La part que surt del Siq també s’ha fet llarga, el sol no tocava tan fort, però encara feia calor. Hi havia gent que anava. 

Per fi, hem arribat al Centre de Visitants. Hem comprat aigua. Teníem set. La sort d’aquesta calor és que no hi ha humitat, no sues i això ja és molt. A l’hora hem pujat a l’autocar i en 8’ hem arribat al hotel (17.15h). Desprès hem anat a la piscina, l’aigua estava molt freda. 

Tornar a l’habitació per dutxar-se, han tingut que vindrà els del hotel perquè la dutxa estava espatllada, ho han arreglat. M’ha donat temps per escriure això, la memòria es fluixa i millor escriure quan ho tens fresc. A les 20.30h teníem sopar. El bufet lliure era excel•lent, hi havia de tot. He menjat alguns dolços, desprès de tot el dia de brega, m’ho mereixia. Hem tornat a la nostra habitació (904). Ara estic acabant d’escriure, demà no cal llevar-se d’hora, però marxen de Petra per anar al desert, a Wadi (Vall)-Rum.