Poca cosa puc dir sobre la mort de Culla, però en temps d'indigència política i moral, ell, va ser un intel·lectual compromès, amb el seu temps i el seu país. Sense focs artificials ni postureig. Els seus articles sempre eren esmolats i ben documentats. El trobarem a faltar sens dubte. Com jo vaig descobrir a Culla, va ser a través del seu llibre Israel, el somni i la tragèdia*. Ara que el conflicte entre Israel i Hamàs està al ordre del dia vull transcriure l'últim paràgraf del seu llibre, perquè la seves paraules son avui tan necessàries com el 2004 quan ho va escriure:
" Naturalment, en aquests termes el conflicte és i restarà insoluble per molts esforços mediadors que hi hagi, per grans que siguin els canvis geopolítics regionals, a desgrat que fins l'irreductible coronel Gaddafi estableixi contactes secrets amb Israel. Insoluble perquè, si dibuixar fronteres segures i de desmantellar els assentaments -negociar la geografia- ja ha resultat prou difícil, és impossible esperar que una societat sencera -qualsevol, però especialment la israeliana - cometi un suïcidi ètic, que es deslegitimi ella mateixa, que declari ser el producte d'un cúmul de brutalitats, conxorxes, enganys i actes de força comesos sobre un país espoliat sense cap base legal ni moral, sense cap grandesa ni cap mèrit. Exigir a Israel això -que no té res a veure amb l'assumpció crítica del propi passat, ni amb el reconeixement dels drets i la comprensió del trauma dels palestins- resulta absurd i il·lusori, però a més constituiria una grollera deformació del complex procés històric que aquest llibre ha intentat sintetitzar". (pàg.599)
