Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de maig del 2022

Jordània: Amman-Mar Mort-Amman (VII)

 Dia 7

Acabem de sortir de la platja del Hotel Holiday In. El Mar Mort ens ha rebut amb una calor asfixiant (36º) al sortir del autocar, estàvem a -391 m baix del nivell del mar. Ens hem canviat per ficar-nos al mar, però l’entrada al aigua està ple de pedres, molt incòmodes, perquè si caus al aigua i et toca els ulls, ja has begut oli. Molts s’han empastifat de fangs. Com això puc fer-ho molt a prop de casa, no calia. A més havia massa onatge. Tot plegat resulta sorprenent el estat de la platja, per entrar o sortir, qualsevol fa aquesta operació moltes vegades. No sé si hi ha quelcom problema per treure les pedres del espai reservat de platja. Amb 10’ ja hem tingut suficient, tot lluiten amb els elements. Hem sortit (16.30h) de la platja i hem anat a la piscina del hotel. L’aigua estava fenomenal, menys freda que la piscina de Petra. Hem estat una bona estona, ha sigut molt agradable i res a veure amb els perills de la platja-trampa. La piscina tenia una fondària de 1.40m. Molta gent voreja’n la piscina, no m’estranya si l’alternativa és creuer la pedrissa que te espera. Dins del aigua s’estava molt be, però no en puc imaginat passar una setmana amb un desert d’aquesta mena. 






El complex hoteler es immens. A l’hora prevista hem marxat del complexa per anar a una trampa per turistes, es diu Dead Sea Gateway. Hem picat. Uns records que quant t’ho mires en calma son un horror. Ara anirem al hotel, hi ha sopar de grup. Veurem. Ara son les 18.16h i anem a Amman.

El dia ha començat a les 7h una trucada del hotel ens posava sobre avís, però nosaltres feia estona que ens havíem llevat. Hem baixat a esmorzar. Com sempre massa discret. 

A les 8h hora oficial de sortida tothom preparat per començar el programa que tocava “Castells del desert”. Aquests castells estan en direcció a Irak.  Ací, la natura intimida, un paisatge poc amable amb els humans i les besties, omple tot l’escenari. A mig dia el vent a anat agafant força, i en alguns moments amb molta força, pols en suspensió i mala visibilitat. Camps erms, sense vegetació, sense esperança de canvis en molt de temps. Hi havia un complex militar, industries, però no ho he acabat d’esbrinar, no es veia. M’ha semblat que havia una presó, però  no estic segur, podria ser altre complex militar. 









Hem anat en primer lloc a Azraq. Hem parat a una bifurcació on hi havia un trencall per anar a l’Aràbia Saudí i l’altra direcció cap a Irak. Estem molt a prop del cor del Islam més extrem. Qasr al-Àzraq, el castell negre, de basalt, va tenir el seu origen amb els romans i utilitzat per els àrabs mamelucs i el segle XX va ser quarter general (1917-91918) de Lawrence d’Aràbia. Malauradament, no hi ha res que denoti l’estada de Lawrence d’Aràbia. Les estances son buides, en estat precari, no han tingut la perspicàcia mercantil d’inventar-se la cambra on el gran home –anglès-  hi va estar. Tot massa adust i a temporal, la pedra negra no ajuda gens. Hi ha la porta que es de pedra.






Desprès hem fet el viatge de tornada, hem visitat dos castells més. El segons castell és el Qusair Amra. Aquest castell es patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Les seves parets estan cobertes de frescs únics i dues habitacions amb mosaics de colors, l’exterior es molt evocador per la seva construcció. No estava pensat per conquerir ni resistir, sinó d’acollida de les caravanes i de negocis amb els beduïns. El vent ha començat a bufar fort, una polseguera ho envaïa tot. L’espai està molt ven resolt, un molí al exterior, poc espai i molt volum. El trajecte entre la parada dels autocars i el castell eren uns 50 0 70mts. Hem menjat pols









L’últim castell, era menys estilitzat que l’anterior. El castell de  Qasr Kharana. El castell té un aspecte massís, en dos plantes, no queda gens clar que fos un castell defensiu, es feia servir de hostalatge,  malgrat la possibilitat de convertir-se en castell defensiu. Hi ha sistemes de ventilació molt enginyosa, permeten l’aire ventilar les habitacions. A la entrada del Vsitor Center hi ha dues banderes, que gràcies al vent desfermat ondejaven de mala manera, empeses per un vent fortíssim que hi havia.  









Hem resseguit el camí fins a Amman. En el trajecte he vist un parell de bases d’aigua molt petites. Potser havia plogut, però no ho tic clar. A Amman hem anat a un restaurant amb el pintoresc nom de Don Quixot! 




* Carme



Un local per atreure turistes, però també de la pròpia ciutat. Menjar típic de Jordània, tot plegat molt discret, vàrem dinar millor ahir. Al final del dinar, la MJM ha fet un discurs molt sentit per acomiadar a Amet el nostre diligent guia. Un guia molt discret que anava esquivant problemes, especialment, el paper de la dona els països àrabs. Ell va estar a Espanya (Madrid) a l’etapa de la Transició, i això vol dir que el seu record està molt lluny de la realitat actual. S’ha sentit molt emocionat i agraït, també per el xofer –Mohamet-.

A la nit no podia venir amb nosaltres al sopar d'a comiat, perquè tornava a casa, és possible que el dilluns comenci un altre tour, amb altres turistes. En va confessar quan estàvem a Petra quantes vegades hi havia estat, en va dir que havia perdut el compte. Desprès del dinar hem anat al Mar Mort, hem travessat Amman per l’autovia que va direcció al aeroport, hem agafat un desviament cap el Mar Mort. Hi ha una baixada sostinguda molt llarga i sostinguda. A l’aplicació del mòbil, m’ha dit que estàvem a -385 met. sota el nivell del mar, hi ha una indicació que marca a nivell del mar (0)





El sopar de final de festa ha estat surrealista. Érem 32 persones, però no hi havia les taules, s’havien equivocat, no estan acostumats a aquestes situacions. Al final, s’han afegit més taules i serveis. Pensava que servirien la taula, però no, cadascú a anat a buscar-se el menjar. Tot molt discret. Ara son les 23.18h i demà tornem a casa.