IMSERSO: Fuengirola- A casa

 Dia 8

Fuengirola- A casa

Avui ens esperava una llarga tornada en cotxe. Els del IMSERSO que anaven en avió sortien a les 18:20, però els venien a recollir a les 16:15. Festes les maletes hem anat a esmorzar per últim cop al restaurant del hotel. Agafar el cotxe a les 9:00 i cap a l’autovia AP7 cap a Màlaga i Almeria.

Hem passat per llocs coneguts, com Nerja i cap a Almeria i el seu mar de plàstics i hivernacles. El paisatge queda desfigurat i sembla una exposició del escultor Christo Vladimirov Javacheff (1935-2020), ací si és pot dir de què viu la gent i la resposta es l’agricultura intensiva de hivernacles. Un autèntic mar de plàstics creant riquesa, depenent de l’extensió dels hivernacles. Havia moments que plovia amb més o menys intensitat, però poc a poc anava escampant els núvols. Almeria ha sigut terra de secà fins la introducció dels hivernacles a partir de 1963. Des de llavors,  no ha parat de créixer en quantitat i diversitat de productes. D’Almeria a Murcia el paisatge canvia ràpidament. Els plàstics deixen pas a arbres llimoners abraçant bona part del paisatge que et deixa veure la AP7.

Hem pres un bocí de truita de patates a  l’àrea de Santomera (Murcia). Hem passat al costat de Benidorm i els seus gratacels que semblen la sucursal de Manhattan. Un despropòsit molt normal a l’època de la seva construcció (a partir de la dècada dels seixanta). El règim va apostar fort per el turisme estranger.  València i les taronges i Castelló i la ceràmica a més de les taronges. 

Hem entrat a la CCAA de Catalunya, casa nostra, i veient el que hem vist, llocs d’estiu com La Ràpita, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Salou, Calafell, Sitges, etc., semblen balnearis en comparació amb Màlaga i els seus pobles plens d’urbanitzacions interminables. No vull imaginar-me els estiu a aquests llocs, on deu ser molt difícil desplaçar-te o ficar-te al mar. Hem arribar fins a casa sense cap complicació. 

IMSERSO: De casa a Fuengirola (1)

DIA 1

 Des de casa -Fuengirola

Hem sortit a les 7.20h cap a l’A2 hi havia força transit. Ara que no s’ha de pagar és nota la quantitat de cotxes i camions que fan servir l’autovia. Hem parat a una àrea de servei per posar-hi benzina, estàvem a l’àrea del Baix Ebre. Hem anant passant per Castelló de la Plana i els seus tarongers donaven al paisatge un color verd molt agraït, també les xemeneies  deixant anar fum de les fàbriques de ceràmica. Hem anat passant per València, hi havia molt de trànsit. Murcia, a la estació de servei de Santomera hem dinat i hem omplert de benzina un altra cop. He agafat una truita de carbassó, estava bona.

Almeria (hivernacles)

I desprès cap a Almeria i un paisatge ple de plàstics que ha anat envaeix tot el que veus. A molts llocs, naus industrials on proclamaven fruita exòtica. Al Ejido, l’epicentre de la febre dels hivernacles, de tota mina, omple tot el que els ulls poden abastar. Sembla que no hi ha aturador a aquesta mena d’agricultura intensiva. Un lloc de secà transformat en agricultura que necessita molta agua, la tècnica del gota a gota és  generalitzada. Es evident que el treball feixuc no ho fan els propietaris, almenys els que tenen grans hivernacles. Una immensa quantitat de hivernacles des d’espais industrials fins a hivernacles molt petits, necessiten de la col•laboració de molta mà d’obra, i on millor què els immigrants! A més, no semblava haver cap impediment per posar en qualsevol turó hivernacles de qualsevol mida, tot si val. No sé si hi ha cooperatives o cadascú vent el producte pel seu compte. Però és segur, què una part essencial ho fa gent de fora i sense papers. Hem anat passant a la província de Màlaga, on també hi ha hivernacles, però sense comparació a Almeria. Es evident que el paisatge els importa un rave. Passat Màlaga per l’A”-A/, el trànsit era molt intens. Hem passat Torremolinos, Benalmàdena, el lloc previst per arribar-hi, abans què ens ho canviessin a Fuengirola. A les 17.45h hem arribar al hotel Las Palmeras, un quatre estrelles que ho és pas, i un edifici mastodòntic amb 500 habitacions, se cap gràcia ni glamur.  

Fuengirola

Hem donat un passeig per el passeig Marítim, què per ser un dissabte no hi havia gens d’ambient i és què estem en temporada de jubilats, nacionals i també estrangers . A les 19.20h hem anat a sopar al hotel. Bufet lliure, molt de menjar, discret, hi havia molts estrangers. Quant marxàvem del restaurant per donar un altra volta per el passeig marítim, arribaven els del IMSERSO que venien amb avió. Alguna cosa els ha fet arribar tant tard, perquè el vol era a les 18.25. Ara estic escrivint tot això, dins d’una habitació típica d’hotel sense ànima. Si volia veure el mar, eren 10€ extres per dia. No hem vist des de la habitació el mar i si un pàrquing. Hem vist sèries abans d’anar a dormir. Demàs anem a Màlaga capital en tren.

Barça- Almeria: demanant l'hora, així és el Barça avui!

 

Barça-Almeria (3-2)

Un partit que semblava que deuria ser un bàlsam per apaivaga els malson d'aquesta temporada, ha estat a punt de tornar-se un despropòsit per les errades en defensa i el desencert cada vegada més preocupant de la davantera blaugrana. Una primera part horrorosa amb empat a un quan el Barça ha controlat el partit, però sense cap efectivitat i sense energia. Lamentable. A la segona part, gols i ensurts a parts iguals. Sort hem tingut d'un Sergi Roberto que ha marcat dos gols (60' i 83') que ha permès un respir davant del últim classificat de la lliga. Errada de Iñaki Peña que xoca amb Araujo i permet a Edgar rematar a porta buida el empat a 2. Així és molt difícil de guanyar afició i sobretot, dona els rivals esperances de treure  profit de la visita al estadi Lluís Companys. Amb equips amb més talent, la Champions, el Barça patirà de valent.

   

Barça-Almeria: Adéu a Piqué

 

Partit que demostra que la Lliga Santander es molt fluixa. Un Barça que ha jugat un partit correcta, és capaç de guanyar a un Almeria que ha tingut la seva oportunitat, però que no ha pogut resoldrà. Un Barcelona que segueix jugant anàrquicament, ha tingut moltes oportunitats de marcar gol, inclòs un penal fallat per un Lewandowski que no ha tingut la seva nit. Tot molt fàcil i còmode. L'únic moment especial ha sigut el adéu de Piqué. Algú, sap perquè marxa? Ja sé que hi ha moltes explicacions del seva marxa del Barça. El barcelonisme, es sobretot sentimental. També extravagant. Xiulen a Piqué i el dia del seu comiat el Camp Nou s'omple de gent perquè Piqué juga el seu últim partit. Qui pot entendre aquestes contradiccions? Calia que marxés ara i no a final de temporada? Xavi no pensa dir-li a Dembélé que practiqui més hores per llançar el corners que a hores d'ara no en sap! El Barça no sap acomiadar els seus jugadors icònics, jo mateix podria fer aquesta feina, no sembla tant difícil, o si?