dijous, 21 de març del 2024

Executar a un discapacitat intel·lectual

 



Sembla que avui, a Geòrgia, dormiran més tranquils desprès de l'execució de Willie Pye, un home negre, pobre i amb discapacitat intel·lectual.  Els EEUU segueixen la seva política bíblica del ull per ull. Res de clemència, malgrat que la pena de mort no és més que un ritual on les famílies de les víctimes obtenen la seva venjança particular.  El TS nord-americà va establir la inconstitucionalitat d'executar els deficients mentals, però el Estat de Geòrgia,  "el professor de jurisprudència de la Universitat d'Amherst Austin Sarat, especialitzat en la pena de mort, explica que l'altre gran escull amb què s'havia trobat Pye era que "la norma és que no es pot executar algú que té una discapacitat mental, però no està definit què es considera una discapacitat mental". Per tant, al final la decisió sempre queda en mans del tribunal de torn." (Ara.cat, 21/3/24)

A la informació que firma Antònia Crespí Ferrer, ens diu que el quocient intel·lectual (CI) de Pye era de 68. L'estàndard estadístic oscil·la entre 85-115. Pot tenir responsabilitat o consciència del què es fa? El problema de fons és el biaix racista. A més, tal com diu la informació "  "El primer problema del senyor Pye és que l'advocat d'ofici que se li va assignar era dolent i racista. Ja era conegut a l'estat per fer declaracions racistes sobre els seus clients i utilitzar la paraula nigga [despectiu en relació amb les persones negres] en alguns casos. Ni tan sols va dedicar el temps que toca a un cas de pena capital, i no va fer-li mai les proves per mostrar la seva discapacitat. Així que la qüestió no es va presentar mai davant el jurat que el va condemnar", explica Robin Maher, directora executiva del Centre per a la Informació sobre la Pena de Mort (DPIC)". I malgrat tot, s'ha executat a Pye. Hi ha tota una maquinaria sinistra de la mort, què fa, sobretot, els Estats del Sud  de Nord-Amèrica segueixi la seva particular creuada contra les minories*.

Loïc Wacquant. Castigar els pobres. El nou govern de la inseguretat  social. Traducció Lourdes Bigorra. Edicions de 1984. Barcelona, 2006.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada