La imatge prové del passat. Somriu, el avui per ella, és ja l'eternitat. Tant s'ha val si el seu imperi no sigui més que història. Podríem recuperar el somriure, malgrat aquests temps de incertesa? Ja sé que amb la que està caient, no son temps per la lírica, però des de temps immemorials, el dolor, el sofriment, la pena, han estat companys de viatge de tots els essers humans. Es el que té ser humà, fragilitat. I malgrat tot, hem arribat ací. Pot ser que ens mereixem aquest somriure per obstinació de viure, i a ser possible, una vida més justa i amb menys dolor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada